La memòria familiar i col·lectiva del barri de Sants surt al carrer: "La fotografia és viva"

Amb 50 fotografies en forma de bandera, 50 famílies del barri de Sants de Barcelona han sortit al carrer en un acte de reivindicació d'unes històries personals que alhora són història col·lectiva. L'acció artística, anomenada "L'Arxiu és Mani i Festa" ha començat davant la Lleialtat Santsenca, l'entitat on s'ha gestat al llarg de dos anys un projecte de recuperació de la memòria fotogràfica, l'Àlbum familiar del barri de Sants.

S'han recollit 400 fotografies i enregistrat 17 hores de gravació de testimonis que mostren facetes gairebé oblidades de la vida quotidiana d'aquest barri de Barcelona al llarg d'un segle.

La manifestació simbòlica ha anat fins a la seu del districte de Sants-Montjuïc on les fotos quedaran incorporades a l'arxiu municipal. Cada una de les imatges explica una història singular que compta amb el testimoni aportat pels familiars.

Carme Garcia Gomila i la seva mare, Maria Gomila, conserven als àlbums familiars les imatges fetes per Elisa Gomila, una dona emprenedora que just després d'acabar la Guerra Civil, en uns temps molt difícils, va posar en marxa un negoci de fotografia a la carretera de Sants. Ens ho explica la Carme, que ha portat la bandera amb una imatge de la fotògrafa:

"Aquesta és l'Elisa Gomila Creixell, una tia àvia meva, una dona amb empenta, soltera, que va posar una casa de fotografia als anys quaranta al barri de Sants. Era un lloc molt petit però per allà hi passava tota la vida del barri: els batejos, les comunions, els aniversaris, quan morien persones i els familiars demanaven reproduccions per posar al nínxol, les obres de teatre... és com una crònica de la vida quotidiana de la gent.

Els diumenges l'avisaven: 'Elisa vingui!' i anava a les cases; si el nen, o l'avi, feia l'aniversari, feia fotos del pastís, com bufaven les espelmes... potser anava a 4 o 5 domicilis. Després anava al laboratori, ho revelava i l'endemà penjava totes les fotos a l'aparador; era com el Facebook de l'època."

En el seu laboratori Elisa Gomila, autodidacta, feia servir uns procediments absolutament artesanals: els líquids de revelar els barrejava en una botella de gasosa. Ella ho feia tot, només amb la col·laboració puntual de familiars.

Maria Gomila, neboda d'Elisa Gomila, l'ajudava: "Ella treballava en una fàbrica de samarretes a Sants i era afeccionada a la fotografia. La gent li encarregava que fes fotos, fins que un dia li va sortir l'oportunitat de muntar una botiga. Es feia uns farts de treballar! Treballava tota la nit, perquè ho portava sola, i jo l'únic que feia era ajudar-la a la botiga i tirant les fotos que duia la gent en una ampliadora. Tot Sants tenia fotografies fetes per ella."

Dos anys de projecte

Carme Garcia està molt contenta de col·laborar: "Aquest projecte de l'Àlbum familiar del barri de la Susanna Muriel i el seu equip és una idea boníssima perquè permet veure el valor d'aquests àlbums, que potser no hi donem prou importància, però que expliquen una història pública de la vida quotidiana."

L'arxivera Susanna Muriel, amb Arqueologia del Punt de Vista, fa anys que investiga la memòria fotogràfica del barri de Sants, amb fites com la història del centenari estudi fotogràfic Daguerre, fundat el 1906 i que encara funciona.

Al llarg de dos anys, Susanna Muriel ha fet la recerca que ha permès construir aquest Àlbum Familiar del barri de Sants.

Susanna Muriel ho descriu:

"Vam començar amb una crida ciutadana a Sants de fotografies familiars que la gent veiés que eren significatives i importats per ells i que volguessin compartir la seva història. Al començament de la campanya demanàvem cinc imatges a cada família, i la gent ens venia amb el carro de la compra ple de fotografies i d'àlbums.

Hem recollit 400 imatges, juntament amb les explicacions aportades pels veïns, i ara l'estem traslladant a l'Arxiu Municipal del districte de Sants-Montjuïc. És el primer cop que un projecte de crida ciutadana s'incorpora a un arxiu públic."

Les fotografies ajuden a treure a la llum moltes històries particulars que alhora tenen un valor universal com a testimonis d'una època.

Pioneres en moto a Barcelona

Francesc Castro Cadena porta la bandera amb la fotografia d'una dona que pilota una moto amb sidecar: "La dona de la moto és la meva mare, que es deia Maria Cadena, i era una de les pioneres entre les dones que circulaven en moto a Barcelona. La foto està presa al carrer Sant Baltasar de Sants on el meu avi, Sebastià Cadena Sirvent, tenia un taller on es va dedicar, després de l'aventura de fer bombos de rentadora acabada la Guerra Civil, a fer sidecars que adaptava a les motos de l'època. Era personalitzat i molt artesanal."

A l'arxiu familiar que ha ordenat i digitalitzat, Francesc Castro Cadena ha trobat molts documents d'interès com fotografies i catàlegs dels sidecars Cadena que fabricava el seu avi:

"Aquesta activitat industrial la va fer al llarg d'uns deu anys. Com es pot veure als catàlegs, el sidecar, que es feia adaptat per a cada model de moto, permetia encabir una família de pare, mare i dos fills, i era una alternativa més econòmica que els cotxes de l'època, que n'hi havia molt pocs i valien diners."

Botigues històriques

Moltes altres persones han aportat imatges per a l'Àlbum familiar del barri de Sants, com Francesc Ferrer Prieto i el seu oncle Carles Prieto Caballé, que conserven amb orgull les fotografies del negoci familiar, la merceria La Mitja d'Or.

Com explica Francesc Ferrer: "La botiga va durar vuitanta anys i per ella hi han passat cinc generacions de la família, fins que per jubilació i per l'especulació amb els lloguers no va poder seguir."

"L'Arxiu és Mani i Festa" ha estat una acció artística i popular que ha servit per simbolitzar i celebrar el trasllat de les imatges recollides des de la Lleialtat Santsenca a la seu del districte. Albert Gusi, l'artista visual que ha concebut l'acció, en descriu l'objectiu:

"Estem reivindicant un arxiu fotogràfic i estem proposant que la gent surti al carrer, allà on van néixer les fotos; han estat anys a les calaixeres de les cases, i ara el que fem és provocar que surtin al carrer les imatges i també la veu, que surti al carrer la gent, els testimonis i expliquin quina és la vida que hi havia al barri.

D'una forma festiva, alegre i reivindicativa alhora, per dir que l'arxiu és viu, la memòria és viva i la fotografia és viva."

Els testimonis recollits, que ajuden a descobrir les històries que hi ha darrere les imatges, s'integraran a l'arxiu juntament amb les fotografies; alguns ja es poden escoltar en línia a través de les gravacions fetes pel programa "Enregistrem la memòria" de Sants3Ràdio.