La memòria de les cases barates del Bon Pastor, un nou museu de l'habitatge obrer

Han començat les obres que convertiran setze de les antigues cases barates del Bon Pastor en un espai museístic que permetrà conèixer com va ser la vida en els habitatges obrers al llarg del segle XX.

La idea la van proposar veïns del barri que veien com la remodelació total de les cases barates en comportava l'enderroc i la desaparició de qualsevol rastre del passat. El projecte museístic ha tingut el suport de l'Ajuntament de Barcelona a través del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA)i el finançament del Pla de Barris.

Un barri en transformació

El centenar de famílies que encara viuen a les cases barates del barri del Bon Pastor, al districte de Sant Andreu de Barcelona, les deixaran al llarg de l'any per traslladar-se als nous edificis que s'estan construint. És la quarta fase de la llarga i complexa remodelació del barri de les cases barates del Bon Pastor, iniciada l'any 2005.

Tres dels cinc edificis d'habitatges de la quarta fase ja estan acabats i està previst que l'Institut Municipal de l'Habitatge començarà a lliurar pisos als veïns abans de l'estiu, un cop estiguin enllestits la nova urbanització de la zona i els subministraments de serveis.

Encara queden en peu 215 de les 784 cases barates originàries. 93 cases estan habitades per famílies com la de Cristóbal Baños González, de 71 anys, que hi va néixer i hi ha criat els seus fills:

"En aquesta casa hi hem viscut tres famílies: tres matrimonis, la meva àvia i la besàvia. Érem molta gent per tan pocs metres."

Cristóbal recorda que a l'hora de menjar, uns havien d'esperar que acabessin els anteriors: "Quan van venir els fills, cada família, al dormitori, hi vivia amb el fill". Malgrat les estretors, hi ha bons records: "Ha estat molt bonica la vida al barri de les cases barates. De jove, perquè passaves el dia al carrer, jugant. El barri ha viscut molts canvis, sempre a millor."

Abans de l'estiu es traslladaran a un dels nous pisos. Tot i que creu que guanyaran en comoditats, marxar desperta molts sentiments: "És una sensació a l'estómac, penses en tots els anys que has viscut a la casa on has criat el fill; hi has estat amb els pares i els has vist morir aquí. Fa pena."

La història d'un barri obrer

La transformació prevista feia taula rasa amb un segle d'història. Amb 784 habitatges, les cases barates del Bon Pastor, que inicialment portaven el nom de Milans del Bosch, van ser el més gran dels quatre grups de cases barates projectats per l'arquitecte Xavier Turull i construïts pel Patronat de l'Habitatge de Barcelona entre els anys 1928 i 1930.

Es van fer per donar allotjament a barraquistes de Montjuïc i altres zones i també treballadors que arribaven a una ciutat en plena expansió i on hi havia un greu problema d'habitatge.

Les cases barates del Bon Pastor, amb una xarxa rectilínia de carrers, es van fer en una zona remota al costat del riu Besòs, amb molta humitat, mal comunicada i amb pocs equipaments, on es començaven a implantar fàbriques. Inicialment el barri formava part del municipi de Santa Coloma de Gramenet, però el 1945 es va incorporar a Barcelona.

Les cases, en fileres i d'una sola planta, tenien entre 36 i 64 metres quadrats, unes poques amb un petit jardí al davant. Tenien tres dormitoris, una cuina-menjador i un pati on hi havia el lavabo.

Als anys cinquanta del segle XX, al voltant es va projectar un gran polígon industrial i es van edificar més habitatges. Amb una població d'uns tres mil habitants, les cases barates van acabar sent el cor d'un barri obrer i industrial, el Bon Pastor, que supera els 13.000 habitants.

La remodelació de les cases barates

Les mancances d'equipaments i la falta d'espai dels habitatges es van anar pal·liant sobretot als anys vuitanta i noranta amb diversos plans de reforma fets pel Patronat Municipal de l'Habitatge però finalment, davant els greus problemes que suposaven sobretot les humitats, es va plantejar fer una transformació completa, que implicava l'enderroc de les cases barates i la substitució per pisos nous.

Després d'un llarg debat, l'any 2003 es va fer un referèndum. Tot i que una part de veïns s'hi va oposar i ha seguit reclamant aturar els enderrocs i la reforma de les cases, la majoria van donar suport a la remodelació del barri, que ha anat avançant lentament.

La veu d'alguns veïns es pot recuperar en el reportatge del "30 minuts", "Visc a les cases barates".

Ja són més de 500 les famílies que s'han anat traslladant a pisos en les diverses fases del pla de remodelació.

Molts dels veïns traslladats en les anteriors fases comparteixen la sensació que el pis és més gran i té més comoditats, però que els manca la vida en comú i al carrer, i troben a faltar la casa en què van viure molts anys.

Antonio Mestre Honrubia, que porta cinc anys en el nou pis després de viure 75 anys en una de les cases barates, reconeix que la vida li ha canviat "un cent per cent": "No hi ha comparació, però sí, sempre queda la nostàlgia de la casa baixa, que la immensa majoria de nosaltres trobem a faltar, que és l'essència de les cases barates, per la germanor que hi havia."

Dels quatre grups de cases barates que es van fer l'any 1929, només un, el de Can Peguera, es conservarà íntegrament.

El projecte de l'espai museístic a les cases barates, en marxa

Salvador Angosto, històric líder veïnal al barri de les cases barates i dinamitzador de la memòria històrica a l'Associació de veïns i veïnes del Bon Pastor, participa des de fa anys en itineraris guiats per explicar la història del barri dins el projecte del Centre de Recerca Polis de la UB "Fem la memòria del Bon Pastor".

Angosto va proposar que una illa de cases es conservés per fer-hi un museu per preservar la memòria del barri i explicar la història de l'habitatge obrer a Barcelona. Amb el suport de l'Associació de veïns i veïnes del Bon Pastor i del MUHBA, la idea es va anar concretant: "Vam entendre que havíem de treballar per a l'espai museístic, que a més formarà part de tota una estructura que explicarà una forma de viure, de treballar i de relacionar-se."

Ja estan en marxa les obres que conservaran amb el seu aspecte original una illa sencera de setze habitatges entre els carrers de Barnola, Tàrrega, Bellmunt i Claramunt. El Pla de Barris de Barcelona al districte de Sant Andreu hi ha destinat 2,3 milions d'euros, i estaran enllestides en un any.

La voluntat del MUHBA és que l'espai museístic obri les portes el 20 de febrer del 2023. La conservació de la illa de cases adjacent mantindria la fesomia de l'urbanisme original.

Quatre habitatges es rehabilitaran com a cases museu. Cada una mostrarà les condicions de vida a les cases barates en una etapa històrica diferent, per poder veure l'evolució des del 1929 a l'actualitat.

La primera, els anys d'escassesa des dels inicis als anys 30 fins al temps de la postguerra. La segona, l'època de creixement econòmic i millora en la qualitat material de vida a finals dels anys 50 i els anys 60. La tercera, els anys de la transició i la reforma. I la quarta, la integració del barri en la realitat urbana i el debat sobre el futur de les cases barates.

En tot el projecte es posa l'accent més en la història social que la reconstrucció etnogràfica.

Quatre cases més es convertiran en un espai expositiu sobre l'habitatge a Barcelona al llarg del segle XX, i les altres vuit cases de l'illa acolliran equipaments de gestió pública i comunitària, amb un espai polivalent, sala d'actes i aules. Hi haurà el centre d'estudis que impulsen els veïns, mantenint l'estreta col·laboració entre les entitats veïnals i el Museu d'Història de Barcelona, que ha coordinat tot el desenvolupament del projecte.

Joan Roca i Albert, el seu director, ho resumeix: "El projecte MUHBA Bon Pastor és un projecte museístic de nova generació, compartit amb les entitats veïnals i que ha estat possible amb una reflexió conjunta, entre les associacions de veïns, el districte de Sant Andreu, l'Institut de Cultura i el Pla de Barris, i s'ha pogut tirar endavant un projecte que permetrà explicar la història de l'habitatge a Europa, a Barcelona, i amb cases restituïdes del Bon Pastor."

L'espai museístic de les cases barates del Bon Pastor -que té semblances amb altres projectes europeus com el Työväenasuntomuseo, el museu de l'habitatge obrer de Hèlsinki, creat en un conjunt de cases obreres del 1909- s'integrarà en la xarxa d'equipaments del MUHBA, dins un eix patrimonial i cultural paral·lel al riu Besòs, "El Besòs, riba de museus", que permetrà conèixer aspectes molt diversos del món del treball i l'habitatge obrer al llarg del segle XX. Inclou la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella, pel proveïment d'aigua, l'espai del MUHBA a la fàbrica Fabra i Coats, pel treball, les cases barates del Bon Pastor, per l'habitatge, i la nau d'Oliva Artés pel procés urbanitzador.

La participació veïnal

Els veïns del barri s'han implicat molt en el projecte de l'espai museístic. Han aportat per al futur museu més de 800 objectes de les cases que han hagut de deixar. El març del 2019 es va fer una escenificació de com s'imaginava el futur museu, amb el nom d'"El Bon Pastor. Laboratori d'un barri".

Al llarg de diversos anys, s'han anat recollint per al museu fotografies i documents, testimonis i la memòria oral del barri, durant el treball de recerca i documentació fet pel MUHBA.

Els veïns esperen amb il·lusió la posada en marxa del museu. Per María Rosa Muñoz Nuevo, "tenir un museu és molt bo per a nosaltres i per al barri. És recordar el que hi havia al barri, que no es pot oblidar."

Antonio Mestre Honrubia ho resumeix: "Els besnets podran venir i dir, 'mira, en una casa d'aquestes hi va néixer el meu avi'. És l'essència del barri."