La "mare" catalana de Tintín, Conxita Zendrera, fa 100 anys

L'Associació Catalana de Tintinaires, 1001, dedica un còmic biogràfic a l'editora que va publicar les aventures del mític reporter belga en català i en castellà
La "mare" catalana de Tintín, Conxita Zendrera, fa 100 anys

La "mare" catalana de Tintín, Conxita Zendrera, fa 100 anys

L'Associació Catalana de Tintinaires, 1001, dedica un còmic biogràfic a l'editora que va publicar les aventures del mític reporter belga en català i en castellà
Irene Vaqué Reig Actualitzat
TEMA:
Literatura
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Darrere el gran èxit de Tintín a casa nostra hi ha Conxita Zendrera Ferrés, l'editora que va batallar perquè el conegut personatge d'Hergé es publiqués tant en català com en castellà. Zendrera fa 100 anys aquest 15 de novembre i 1001, l'Associació Catalana de Tintinaires, li ha preparat un regal especial: un còmic biogràfic que es titula "Com Tintín va arribar al nostre país". 

"Les aventures de Tintín" van arribar a Zendrera a la fira literària a Bolonya, on va tenir l'oportunitat de conèixer, i fins i tot ballar, amb Hergé, el creador del reporter belga.
 

 

De seguida la van captivar les il·lustracions i les històries del còmic, però no ho va tenir fàcil perquè l'Editorial Joventut, fundada pel seu pare, les publiqués, com explica Enric Reverté, de la junta de 1001: 

"Era disciplinada, exigent amb si mateixa i molt treballadora. I va tenir la sort que el seu pare va creure en ella. La meitat del consell d'administració no estava d'acord a portar el Tintín. Havia sigut un fracàs a la Casterman i deien que seria una ruïna. El pare va fer servir el vot de qualitat i va apostar per la seva filla."


Zendrera es va encarregar personalment de la traducció de Tintín al castellà i va confessar que els originals insults del capità Haddock van ser la part més complicada de la feina. Per al català, va confiar en el seu amic Joaquim Ventalló, que va traduir tota la sèrie al català, començant en ple franquisme, el 1964. "Eren de les primeres obres que el règim franquista va deixar fer en català", recorda el tintinarie. 
 

Un producte de luxe 

Quan van sortir al mercat, els còmics de Tintín no estaven a l'abast de totes les butxaques. "Era un llibre caríssim. Un estudi diu que seria l'equivalent a 87 euros. Impossible de comprar. Només era per aniversaris, sants i Reis", diu Reverté. Zendrera va crear una revista juvenil que era més barata "per enganxar els nens" i així va aconseguir que Tintín i companyia comencessin a seduir els lectors més joves: 

"Ella hi va apostar perquè, dins de 'Les aventures de Tintín' emana el que era Hergé, que era un 'boy scout', amb valors com l'amistat, la tolerància, la comprensió, l'ajuda al més feble i la lluita contra les injustícies". 

 

Editora de renom

Al llarg de la seva trajectòria al departament infantil de l'editorial, des de la postguerra fins entrada la democràcia, Zendrera va demostrar el bon nas professional que tenia. No només va triomfar amb Tintín, sinó també quan va adquirir els drets d'"Els cinc", d'Enid Blyton, un altre clàssic per a diverses generacions de joves, o quan va confiar en l'èxit de Mitsumasa Anno. "Va lluitar molt per tot el que és literatura juvenil, perquè a l'Estat tingués una gran difusió", comenta Reverté. 

El còmic s'ha elaborat a partir de la narració de Marta Ferrés Zendrera, filla de l'editora. Les il·lustracions han anat a càrrec del dibuixant i membre de 1001 David Maynar  mentre que l'associació ha supervisat l'obra per vetllar pel respecte pels drets d'autor. 

Conxita Zendrera, que és sòcia honorífica de l'Associació de Tintinaires, rebrà l'obsequi aquest divendres a la residència on viu, en un petit acte en què també li regalaran una placa commemorativa per haver arribat al centenari i un ram de roses blanques. Exactament com les que Silvestre Tornassol regala a Bianca Castafiore a 'Les joies de la Castafiore'". 
 

 

ARXIVAT A:
Literatura

VÍDEOS RELACIONATS