Entitats constitucionalistes, PP i Vox reuneixen a Barcelona 3.700 persones pel 12-O

El centre de Barcelona ha acollit aquest 12 d'octubre la manifestació pel Dia de la Hispanitat, després que el 2020 no es fes amb motiu de la pandèmia.

La marxa l'han convocada les entitats espanyolistes Catalunya Suma i Espanya i Catalans, sota el lema "Junts per allò que ens uneix, Espanya i la Hispanitat".

En un ambient familiar i ple de banderes espanyoles, centenars de persones han avançat des del passeig de Gràcia fins a la plaça Catalunya. Hi han assistit 3.700 persones, segons la Guàrdia Urbana.

Allà s'ha llegit un manifest, signat per una vintena d'entitats, que defensa la vigència de la Constitució i demana respecte als símbols espanyols i a la llengua castellana.

Hi ha participat una important delegació del Partit Popular català, encapçalada pel seu secretari general, Santi Rodríguez. "Ens trobem amb una Generalitat que manté les hostilitats contra una part molt important de Catalunya, i davant d'això Pedro Sánchez s'hi ha posat de perfil i està ignorant la majoria de catalans", ha dit.

També hi ha estat present l'extrema dreta de Vox, amb el diputat Ignacio Garriga, entre d'altres.

Grups folklòrics hispanoamericans han actuat al llarg de la manifestació.

A diferència d'altres anys, el PSC no hi ha participat. El seu líder, Salvador Illa, ha dit en un tuit que cal "protegir" i "preservar" la "riquesa" i la "diversitat" d'Espanya:

Espanya és molt més que la suma de persones i territoris. És un país plural i divers. I justament en aquesta pluralitat i diversitat és on rau la seva riquesa. Protegim-la i preservem-la.#12Octubre

— Salvador Illa Roca/❤️ (@salvadorilla) October 12, 2021

Ciutadans s'ha desmarcat a última hora de la marxa, tot i que n'ha signat el manifest, i ahir va fer el seu propi acte. Sí que ha instal·lat una carpa a la plaça Catalunya, on han posat paradetes diverses organitzacions.

El president del grup parlamentari, Carlos Carrizosa, ha reclamat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, "que no s'intenti esborrar el 12-O del calendari i es facin coses com el 'res a celebrar' en un dia que és la festa de tots els espanyols".

Al matí s'ha fet una ofrena floral al monument de Colom, per segon any. A diferència d'altres anys, s'hi han vist banderes constitucionalistes i l'acte ha transcorregut sense incidents.

S'hi han concentrat unes 200 persones, convocades per les entitats Catalunya Suma, el Moviment Espanya i Catalans i l'extrema dreta de Somatemps.

L'extrema dreta també s'ha reunit, com és habitual, a Montjuïc, després que el 2020, per primer cop en vint anys, la concentració no es fes amb motiu de la pandèmia. Enguany l'entitat convocant ha estat Democracia Nacional, sota el lema "Glòria i honor als nostres herois del 1492".

Els participants, uns 250 segons la Guàrdia Urbana, han lluït banderes feixistes, han cremat estelades i han exhibit una pancarta a favor del tancament de TV3. També s'han fet crits en contra de Pedro Sánchez, per l'empresonament de Carles Puigdemont i en contra dels immigrants i dels independentistes.

Els Mossos d'Esquadra han identificat una persona que cridava amenaces antisemites en aquesta concentració. Li han obert diligències penals per delicte d'odi.

En el marc de les mobilitzacions del 12-O a Montjuïc hem identificat l'autor de crits amenaçants contra la comunitat jueva. Obrim diligències penals per delicte d'odi, es fa càrrec de la investigació la Unitat Central de Delictes d'Odi i Discriminació pic.twitter.com/PMm1qTzmJM

— Mossos (@mossos) October 12, 2021

Convocatòries antifeixistes

A banda, hi ha hagut convocatòries de grups antifeixistes al centre de Barcelona. Uns 350, segons la Urbana, s'han manifestat contra el 12-O i la Hispanitat, amb pancartes contra el feixisme i la policia. Els CDR i altres entitats com Meridiana Resisteix han convocat una manifestació a la plaça Universitat.

Antiavalots dels Mossos han evitat que es trobessin amb la manifestació del 12-O a l'Eixample ni amb la ultradreta de Montjuïc a plaça Espanya. La manifestació s'ha acabat sense incidents.

Madrid recupera la desfilada i la recepció reial

Aquest 12-O s'han tornat a fer la desfilada militar pel passeig de la Castellana de Madrid i la recepció dels reis d'Espanya al Palau Reial, després que l'any passat es cancel·lessin per la pandèmia.

Tot i això, per complir amb els protocols sanitaris, hi ha hagut menys soldats a la marxa: 2.656 en lloc dels 4.200 de fa dos anys. Hi han participat les forces armades i agents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, el Servei de Vigilància Marítima i el de Duanes. Hi ha hagut 115 vehicles i 68 aeronaus.

Aquest any a la desfilada destaca l'absència la princesa Elionor, que hi havia assistit des de 2014. La jove estudia a Gal·les, on el 12-O no és festiu, i si vingués, hauria de fer cinc dies de quarantena en tornar.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha rebut xiulets i crits de "dimissió" en la desfilada.

També ha cridat l'atenció una conversa entre el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i el del Consell General del Poder Judicial, Juan José González Riva, enmig de la polèmica per la renovació de la cúpula judicial espanyola.

A continuació s'ha fet la recepció al Palau Reial, amb l'ús de la mascareta i sense el còctel habitual després del besamans. Per primer cop hi han participat els cinc ministres d'Unides Podem, tot i que l'any passat ja van saludar els reis en l'acte alternatiu que es va fer a la plaça de l'Armeria.

Enmig de les converses sobre el possible retorn del rei emèrit, però, la salutació que centrava totes les mirades és la de la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, i el rei Felip VI, després que se sabés que s'estudia un probable arxivament de les causes que Joan Carles I té pendents amb la justícia.

La presidenta de Madrid, Isabel Díaz de Ayuso, ha assistit a l'acte marcant distàncies amb el president espanyol, Pedro Sánchez.

Com en anys anteriors, el lehendakari, Iñigo Urkullu, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no han participat en els actes a Madrid. Tampoc ho han fet el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que vol preparar el debat que té al parlament autonòmic dimecres 13, i el de Castilla-la Mancha, Emiliano García-Page, que és de viatge a Brussel·les per una votació que afecta la comunitat.

Aquest any els periodistes no han pogut ser presents a les converses informals posteriors a la recepció, a causa de les restriccions per la pandèmia.