Un pacient en una sessió de rehabilitació
L'esclerosi sol requerir sessions de rehabilitació

"La malaltia del petó", un factor necessari, però insuficient, per tenir esclerosi múltiple

Els experts valoren l'estudi publicat dijous a la revista Science, que pot dur a tractaments o vacunes, però insisteixen en la necessitat de controlar els diversos factors de risc de la malaltia

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Salut

És el virus d'Epstein-Barr el causant de l'esclerosi múltiple, com afirma un estudi donat a conèixer aquest dijous? I, si és així, com que el virus el té més del 90% de la població, per què no hi ha més casos d'esclerosi múltiple?

Són preguntes sorgides després que un equip nord-americà publiqués un estudi a la revista Science fet amb mostres de sang de més de deu milions de soldats dels Estats Units.

A Catalunya hi ha unes 9.000 persones que han estat diagnosticades d'esclerosi múltiple i a tot l'Estat en són unes 55.000. Afecta entre tres i quatre dones per cada home i els símptomes poden ser diversos. Entre ells, informa el Canal Salut, hi ha debilitat, fatiga i tremolor, pèrdua de control de braços i cames, alteració de la sensibilització o dolor i trastorns urinaris i visuals.

En declaracions a "Els matins" de TV3Xavier Montalban, director del Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya, ha explicat que, si bé els resultats de la recerca semblen consistents, contagiar-se amb el virus no significa, ni molt menys, tenir moltes probabilitats de desenvolupar, més endavant, esclerosi múltiple:

"Si no t'has infectat mai amb el virus d'Epstein-Barr, la probabilitat de tenir-la és remota o pràcticament inexistent. I, si el tens, ni molt menys s'ha de tenir la malaltia. S'ha de combinar amb factors com ara predisposició genètica, tabaquisme, nivells baixos de vitamina D, obesitat i d'altres."

Aproximadament el 95% de la població ha passat la mononucleosi, de manera simptomàtica o asimptomàtica, i més del 90% continua sent portador del virus. Per això, si fos determinant, la prevalença de l'esclerosi múltiple seria molt més elevada. L'element més important, doncs, deu ser controlar els altres factors que hi contribueixen.


Diversos estudis ja apuntaven al virus

Sobre el fet que el virus sigui darrere la malaltia, el doctor Montalban explica que és una hipòtesi que ja apuntaven diversos estudis, com un que ell i altres investigadors del seu centre van publicar el 2010 als Annals of Neurology. El primer signant era Jan Lünemann, de l'Hospital Universitari de Zuric.

Es va fer amb 147 persones, amb un seguiment de set anys, i concloïa que els anticossos contra l'Epstein-Barr podrien servir de marcadors per preveure quins pacients amb l'anomenada síndrome clínica aïllada podien tenir, al cap del temps, esclerosi múltiple.

El nou estudi conegut ara va en la mateixa línia que d'altres, però té el valor d'haver pogut utilitzar una quantitat molt elevada de participants, dels quals l'exèrcit n'ha fet un seguiment al llarg dels anys i n'ha conservat mostres de sang.

En un comentari publicat també a Science per acompanyar l'article, William H. Robinson i Lawrence Steinman, de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, també apunten que gairebé tothom s'infecta amb el virus d'Epstein-Barr, però que només una petita part de la població desenvolupa esclerosi múltiple. Per això, cal tenir en compte els altres factors.

Entre ells, citen gens implicats en aspectes concrets del funcionament del sistema immunitari. Això els fa suposar que la infecció amb el virus "probablement és necessària, però no suficient, per desencadenar l'esclerosi múltiple". La infecció seria només el primer pas.

Però això ja és important, segons els dos autors, perquè obre noves probabilitats de prevenció i teràpia:

"Ara que el detonant perquè sorgeixi l'esclerosi múltiple ha estat identificat, potser la malaltia podria ser erradicada".

Sobre això, el doctor Montalban comenta que si fóssim capaços d'evitar la infecció, sobretot en nens, potser podríem prevenir la malaltia.


Cap a vacunes i tractaments

Apunta també que aquesta mateixa setmana Moderna ha començat un assaig clínic en fase 1 d'una vacuna contra el virus d'Epstein-Barr. Es basa, com la de la covid, en l'ARNm.

Una altra farmacèutica, Cohen, n'assaja una de basada en proteïnes del virus envoltades en nanopartícules. Fa uns anys, GlaxoSmithKline ja en va desenvolupar una altra, basada en proteïnes del virus, però la va abandonar quan va veure que reduïa la incidència de la mononucleosi, però no prevenia les infeccions amb l'Epstein-Barr.

La troballa també té importància en el camp terapèutic. Ara com ara, no hi ha antivírics gaire efectius contra l'Epstein-Barr, però al Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya fan servir uns anticossos monoclonals que afecten els limfòcits B, cèl·lules del sistema immunitari que actuen com a reservori del virus. Potser atacant aquests limfòcits es destruiria el virus.

De moment, sembla que es confirma que la infecció amb el virus d'Epstein-Barr és necessària perquè es desenvolupi esclerosi múltiple.

El gran problema, de moment, és que no es coneix el mecanisme que porta de la infecció a aquesta malalta. Per això, mentre arriben vacunes o tractaments, caldrà prestar atenció, sobretot, als altres factors de risc.

 

ARXIVAT A:
Salut Recerca científica Vacunes
Anar al contingut