El 40% de catalanoparlants s'adreça en castellà a un desconegut si creu que no és català

El català segueix sent la llengua habitual a la majoria de les llars de Catalunya, les illes Balears i el País Valencià.

Es transmet de generació en generació en 8 de cada 10 famílies de Catalunya i les illes Balears i en el 60% dels casos al País Valencià, sobretot a les llars amb dos avis o més que són catalanoparlants.

Però, tot i això, són una minoria els que s'adrecen d'entrada en català a un desconegut o els que no canvien de llengua quan els contesten en castellà.

L'ús social segueix sent, doncs, l'assignatura pendent del català, segons es desprèn de l'últim informe sobre la situació de la llengua catalana que ha presentat aquest dilluns la Plataforma per la Llengua.

L'informeCAT, l'onzè publicat per l'entitat, recull 50 dades significatives sobre la situació del català extretes de fonts oficials i estudis propis, amb l'objectiu d'afavorir-ne la normalització.

D'entrada, en castellà?

Tot i que el català sigui la llengua habitual a moltes llars i a les escoles, no són ni la meitat els catalanoparlants que creuen que el seu interlocutor parlarà en català i, en el 40% dels casos, si no el coneixen i creuen que no és català, s'hi adrecen d'entrada en castellà. 

Només 4 de cada 10 catalanoparlants --el 43%-- parla en català als desconeguts quan creuen que no són catalans.

I dels que s'adrecen d'entrada en català, també la immensa majoria --el 80%-- canvia de llengua si l'interlocutor els contesta en castellà, "per respecte o educació".

Això a Catalunya, perquè a les illes Balears encara són més els que canvien de llengua: només 1 de cada 10 illencs manté el català quan algú els respon en castellà.

Pel que fa al País Valencià, també n'ha disminuït l'ús, sobretot entre les amistats, i només 1 de cada 4 valencians reconeix que fa servir el valencià amb els seus amics.

El risc de normalitzar la submissió del català

La Plataforma per la Llengua creu que cal que la gent prengui més consciència de la importància de fer servir el català, no només en les relacions socials, sinó també en les comercials o empresarials, per protegir la llengua, com explica Òscar Escuder, president de l'entitat:

"No estem en una situació desesperada, no estem a punt de desaparèixer. Però és que no cal que arribem aquí per començar a remuntar. L'ús social va baixant. Estem en una situació de fragilitat i de desprotecció."

Es dona la paradoxa que el 70% dels catalanoparlants pensa que el català està amenaçat, però la majoria no creu que canviar de llengua sigui un perill per al català.

En concret, el 51% dels catalanoparlants i el 70% dels que no tenen el català com a llengua habitual creuen que canviar al castellà no és una amenaça per a la llengua catalana.

I una altra paradoxa: la majoria de residents a Catalunya nascuts fora de l'estat espanyol --el 62%-- volen aprendre el català o millorar-ne el coneixement, un interès que tenen molt pocs dels residents a Catalunya que han nascut dins de l'estat espanyol --només el 28%.

L'informe també recull algunes dades positives, com que han augmentat els cursos per aprendre català i les universitats estrangeres que ofereixen la possibilitat de fer estudis en català.

Poc català a la justícia i el comerç

L'estudi també mostra una gran distància entre el que voldrien els catalanoparlants i la realitat que es troben en sortir de casa o a les xarxes socials, tecnologies i mitjans de comunicació.

Per exemple, 2 de cada 3 consumidors de Catalunya voldrien que les grans marques comercials se'ls dirigissin en català quan els truquen per telèfon, i 7 de cada 10 voldrien que els anuncis de TV3 fossin només en català.

A la pràctica, només el 22% de les grans marques parlen en català per defecte quan truquen a un consumidor, tot i que la majoria --el 61%-- canvia al català si el client l'hi demana.

També són una immensa majoria, 8 de cada 10, els que estan d'acord amb el model d'immersió lingüística a les escoles i creuen que el català ha de ser llengua vehicular única als centres educatius.

Un model amenaçat per la sentència del TSJC que ordena que hi hagi un 25% de castellà a les aules i que ara estudia el Tribunal Constitucional, i també per la realitat, segons les dades que aporta aquest estudi.

Per exemple, l'informe explica que, a la pràctica, menys de la meitat del professorat de 4rt d'ESO manté el català sempre o gairebé sempre amb l'alumnat, unes dades que han empitjorat en els últims 15 anys. També ho han fet a les universitats, per exemple, a les facultats de Dret. Només el 21% dels advocats col·legiats ha estudiat la carrera en català i la majoria no presenta mai cap escrit en aquesta llengua.

L'any passat, només el 6,9% de les sentències judicials que es van dictar a Catalunya van ser en català, la xifra més baixa en 20 anys.

En canvi, el 65% del personal mèdic i d'infermeria utilitza el català de forma habitual amb els pacients a Catalunya, segons l'estudi d'Usos Lingüístics en l'Assistència Sanitària presentat l'any passat.

Com ho veuen els joves?

La majoria de la gent jove --d'entre 16 i 29 anys-- creu que ara la joventut actual parla menys català que abans. I ho pensen tant si són catalanoparlants com si no.

La meitat dels joves tenen el mòbil configurat en castellà i només el 23% el tenen en català --davant el 32% de la població en general. A més, només 3 de les 10 aplicacions més descarregades s'ofereixen íntegrament en català.

Instagram, tan seguida pels joves, és la xarxa social on menys presència té la llengua catalana i on més alt és l'ús de l'anglès. Només l'1,9% de les grans marques fan servir el català a les publicacions d'Instagram, una plataforma que encara no es pot configurar en català.

Facebook i Twitter sí que es poden configurar en llengua catalana, però els missatges en català de les grans marques no arriben ni al 10%.

El català ha crescut en plataformes com Twitch, enfocada als continguts en directe, però molt poc en el món dels jocs d'ordinador, on només el 5,5% dels jugadors de Catalunya consumeixen videojocs en català.

Pel que fa al cinema a internet i a les plataformes televisives, hi ha més de 3.000 pel·lícules i sèries disponibles en català, segons dades del portal Goitaquèfanara.cat.

La gran majoria de llibres de les biblioteques públiques de Catalunya també són en castellà i només 1 de cada 4 títols del seu catàleg, on n'hi ha més d'un milió, és en català.