La majoria d'habitants de 25 ciutats catalanes han de suportar un soroll excessiu

El percentatge de població exposada a nivells superiors als recomanats per l'OMS oscil·la entre el 58,5% de Vilanova i la Geltrú i el 87,8% de Santa Coloma de Gramenet, segons un estudi d'ISGlobal fet amb dades de 749 ciutats europees

Xavier DuranActualitzat

El trànsit exposa 60 milions d'habitants de ciutats europees a nivells de soroll perjudicials per a la salut. Així es desprèn d'un estudi realitzat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) amb dades de 749 ciutats. Entre aquestes, n'hi ha 25 de catalanes i a totes la contaminació acústica afecta més de la meitat de la població i, en alguns casos, a més del 80%.

Els resultats s'han publicat a la revista Environment International. També es poden consultar en el rànquing sobre la salut urbana a 1.000 ciutats europees elaborat per l'ISGlobal.

Les ciutats catalanes estudiades, ordenades de menor a major percentatge de població exposada a nivells de soroll del trànsit per damunt del recomanat per l'OMS, són aquestes:

Vilanova i la Geltrú (58,5%), Rubí (58,6%), Sant Cugat del Vallès (59,6%), Igualada (63%), Cerdanyola del Vallès (64,2%), Sant Boi de Llobregat (64,9%), Viladecans (65,1%), Lleida (65,9%),  Esplugues de Llobregat (66,5%), Castelldefels (67,1%), Reus (67,4%), Manresa (68,7%), Granollers (69,4%), Mollet del Vallès (71,9%), Badalona (72,4%), l'Hospitalet de Llobregat (75,4%), Tarragona (77,2%), Terrassa i el Prat de Llobregat (77,6%), Sabadell (78%), Cornellà de Llobregat (80,6%), Barcelona (83,4%), Girona (85,2%), Mataró (85,8%) i Santa Coloma de Gramenet (87,8%).

La web permet trobar dades de qualsevol de les ciutats, però també ordenar-les pel percentatge de població amb nivells de soroll massa elevats, percentatge de població que se sent molt molesta i nombre de morts per cardiopatia isquèmica que es podrien prevenir cada any si es complissin les recomanacions de l'OMS.

Així podem veure que la ciutat amb un paisatge sonor més envejable pel que fa al trànsit és Kristiansand, al sud de Noruega, on només un 8,10% està exposada a nivells elevats de soroll degut al trànsit i l'1,30% dels habitants se senten molt molestos.

Per això, l'estudi calcula que complir amb les directrius de l'OMS en aquesta ciutat no evitaria cap mort. Aquest "zero morts evitables" es dona a 36 ciutats més. I hi ha una llarga llista de poblacions on es podrien prevenir una o dues morts. Entre les primeres hi ha Sant Cugat del Vallès, Igualada, Manresa, Mollet del Vallès i El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Rubí, Viladecans, Cerdanyola del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Granollers i Esplugues de Llobregat i entre les ciutats on s'evitarien dues morts hi trobem Reus, Lleida, Tarragona, Cornellà de Llobregat i Girona.

A l'altre extrem, a Barcelona es podrien evitar 47 morts anuals per cardiopatia isquèmica. Això la situa en el dotzè lloc, amb menys de la meitat de les que es previndrien a Riga (Letònia), amb 109, o a Roma, amb 96. A les altres ciutats catalanes s'evitarien 3 morts (Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Mataró), 4 (Terrassa i Sabadell) o 5 (L'Hospitalet de Llobregat).

En total, complir amb les recomanacions de l'OMS en matèria de soroll permetria evitar cada any més de 3.600 morts per cardiopatia isquèmica a les ciutats estudiades.

Morts prematures, irritació crònica, problemes per dormir 

El trànsit rodat és la font principal de soroll ambiental, però, a molts llocs, s'hi afegeix la circulació de trens i el trànsit aeri. Això té diversos efectes sobre la salut: alteracions de la son, molèsties, malalties cardiovasculars i metabòliques, efectes adversos en néixer, deteriorament cognitiu i salut mental i benestar i pobresa.

A més, una exposició prolongada al soroll del trànsit rodat pot provocar una reacció d'estrès sostingut, que dona lloc a l'alliberament d'hormones, a l'augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial i a la vasoconstricció, la qual cosa pot acabar donant lloc a malalties cròniques, com les cardiovasculars o a trastorns de depressió i ansietat.

Segons un informe de l'Agència Europea del Medi Ambient, publicat el 2020, l'exposició a llarg termini al soroll ambiental excessiu causa unes 12.000 morts prematures anuals a la UE. També provoca 48.000 nous casos de cardiopatia isquèmica cada any.

Segons el mateix informe, s'estima en 22 milions el nombre d'europeus que tenen nivells elevats d'irritació crònica degut al soroll i en 6,5 milions els que tenen problemes crònics de son. I la contaminació acústica produïda pel trànsit aeri provoca problemes d'aprenentatge a uns 12.500 infants en edat escolar.

Un avió passa rasant damunt d'unes cases al Regne Unit
El trànsit aeri provoca problemes d'aprenentatge a 12.500 infants europeus (iStock)

Estimacions probablement a la baixa

L'estudi d'ISGlobal calcula que més d'11 milions de persones adultes estarien patint un elevat nivell de molèsties a conseqüència del soroll del trànsit: pertorbació repetida de les activitats quotidianes, com comunicar-se, llegir, treballar o dormir.

Aquestes molèsties, apunten els autors, no són simples inconvenients, sinó que poden potenciar l'estrès i, eventualment, degenerar en problemes de salut diversos. Així ho valora Saixa Khomenko, investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi:

"Els nostres resultats ofereixen per primera vegada una imatge de conjunt de les ciutats europees i permeten entendre amb major claredat perquè el soroll generat pels mitjans de transport és la segona causa ambiental d'efectes adversos per a la salut a l'Europa Occidental, després de les partícules contaminants de l'aire."

Però, tot i les dades obtingudes, Khomenko assegura tenir el convenciment "que el veritable impacte del soroll del trànsit sobre la salut és encara molt més gran."

Això es deu, explica, que la falta de dades a nivell de ciutat limita els efectes sobre la salut que es poden avaluar i, en conseqüència, porta a una estimació a la baixa de l'impacte.

L'OMS recomana que el nivell de soroll mitjà registrat al llarg de 24 hores no sobrepassi els 53 decibels, però les dades disponibles només han permès analitzar la població exposada a més de 55 decibels. "Tenim la sospita que podrien produir-se efectes adversos fins i tot amb l'exposició a nivells inferiors de soroll", conclou la investigadora.

Els autors de l'estudi adverteixen que no totes les dades utilitzades són de qualitat i que les metodologies per obtenir-les són tan diverses que els resultats de cada ciutat no són comparables entre si.

Per a cadascuna s'especifica si les dades, després d'una avaluació qualitativa, es consideren de qualitat alta, moderada o baixa (les de les quinze ciutats catalanes es qualifiquen de baixa qualitat). Només les de 75 ciutats es qualifiquen d'alta qualitat i per a 190 és moderada.

A més, son heterogènies, perquè, com explica Mark Nieuwenhuijsen, cap del programa de Contaminació atmosfèrica i entorn construït de ISGlobal i autor sènior de l'estudi, la directiva europea sobre soroll ambiental va establir l'obligatorietat de realitzar mapes estratègics, "però no va fixar una metodologia o unes directrius":

"Des de gener del 2019 comptem amb una metodologia comuna per als estats membres de la Unió Europea, per la qual cosa cal esperar que en els pròxims anys es pugui fer avaluacions de l'impacte del soroll del trànsit en la salut molt més completes i precises."

Tot i aquestes limitacions, els autors consideren que es tracta d'un estudi únic que aporta una primera estimació del problema del soroll a les ciutats a nivell europeu. Els resultats, diuen, s'han d'entendre com a estimacions.

A més, comenta Saixa Khomenko al 324.cat, "els nostres resultats estan d'acord amb estudis previs que mostren que l'exposició poblacional al soroll del trànsit és considerable i comporta efectes adversos en la salut".
ARXIVAT A:
Recerca científicaSalutContaminacióMobilitat
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut