La majoria de platges de Barcelona han perdut més de la meitat de la sorra en deu anys
L'Ajuntament ha constituït un grup de treball per donar resposta als reptes que planteja l'emergència climàtica
La majoria de platges de Barcelona han perdut més de la meitat de la sorra en deu anys

La majoria de platges de Barcelona han perdut més de la meitat de la sorra en deu anys

L'Ajuntament ha constituït un grup de treball per donar resposta als reptes que planteja l'emergència climàtica

Redacció
TEMA:
Medi ambient
La majoria de platges de Barcelona han perdut més de la meitat de la sorra en deu anys
Platges com la de la Barceloneta han perdut més de la meitat de la sorra (Jakub Bożanowski/Viquipèdia)

Sis de les vuit platges de Barcelona van perdre com a mínim el 50 % de la sorra entre el 2010 i el 2019, segons dades de l'Ajuntament.

La platja que va perdre més sediments és la de la Mar Bella, amb un 85%, seguida de la platja de Llevant amb un 72% i la de Nova Icària amb un 71%. Les segueixen Nova Mar Bella (58%), Barceloneta (57%) i Bogatell (53%).

Les dues platges que han perdut menys sediments han estat la de Sant Sebastià-Sant Miquel, amb un 31%, i la del Somorrostro, amb només un 5%.

En total, les platges perden al voltant de 40.000 m3 de sorra cada any.

A tot això s'hi han d'afegir possibles esdeveniments excepcionals, com el temporal Gloria, al gener d'aquest any, que va durar tres dies amb fortes precipitacions, grans ratxes de vent i onades molt altes.


Grup d'experts

Per intentar revertir la situació l'Ajuntament ha constituït un grup de treball amb experts per reflexionar sobre el futur de les platges de Barcelona i donar resposta als reptes que planteja l'emergència climàtica.

L'objectiu principal del grup d'experts és establir un nou model de gestió de platges per aconseguir disposar d'un litoral resilient, adaptat a l'emergència climàtica i que permeti fer-ne una gestió més sostenible.

Els dos objectius bàsics són fer una diagnosi per poder analitzar i debatre les alternatives de model d'adaptació i definir criteris i propostes per a la transformació i gestió de les platges, considerant un horitzó temporal 2030-2050.

Les platges de Barcelona són majoritàriament d'origen artificial, però formen part d'un sistema costaner altament dinàmic i experimenten constantment modificacions com a resposta natural a l'acció de l'onatge.

El sistema no té aportacions naturals de sediment i l'impacte de l'onatge i els corrents marins desencadena un retrocés de la línia de costa. En alguns casos i en certes èpoques de l'any, les platges arriben a tenir menys de 25 metres d'amplada.

Per intentar recuperar-les s'hi van fer aportacions de sorra fins al 2010. Dins el Projecte d'Estabilització de les platges de Barcelona es van fer les darreres aportacions el 2009 (100.000 m3 ) i el 2010 (750.000 m3 ). Es van fer amb sediments procedents de la conca de la Tordera.

Des del 2010, només s'han fet aportacions amb sediments procedents de l'aterrament de la bocana del Port Olímpic i amb poc volum: entre 6.000 i 8.000 m3 anuals.

No és un problema nou

La pèrdua de sediments de les platges no és cap sorpresa. El problema ja s'apuntava en el Pla Clima 2018-2030 i en el Pla Estratègic del Litoral de Barcelona 2018-2028.

El primer identifica el retrocés de les platges per l'augment del nivell del mar, com un dels reptes més importants a què haurà de fer front Barcelona en relació amb l'emergència climàtica. A part de la pèrdua de les platges, preveu un augment de les inundacions i una exposició més gran de les infraestructures portuàries.

El nou grup de treball està format per experts de diversos centres de recerca, universitats i entitats i per professionals de diferents àrees de l'Ajuntament de Barcelona. En total el componen deu membres, que analitzaran des dels aspectes geològics i climàtics fins als socials.

ARXIVAT A:
Medi ambient Crisi climàtica
Anar al contingut