La lluita d'una dona que va patir violència obstètrica arribarà al Suprem

Catorze anys després, la batalla d'una dona gallega perquè li reconeguin que va patir violència obstètrica durant el part de la seva filla arribarà al Tribunal Suprem.

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha recorregut la sentència que rebutjava indemnitzar la dona, tot i que el Comitè contra la Discriminació contra la Dona de les Nacions Unides (CEDAW, en les seves sigles en anglès) la va reconèixer com a víctima i va recomanar reparar el dany causat.

El fiscal Manuel Campoy presentarà un recurs de cassació davant la sala contenciosa administrativa del Suprem, segons ha informat el Ministeri Públic. El fiscal creu que s'han vulnerat els drets fonamentals a la igualtat i integritat física i moral de la dona i que no s'ha respectat la normativa estatal i internacional.

14 anys de lluita judicial

La dona va donar a llum a la seva filla l'any 2009 en un hospital de Lugo. Durant el part, se li van fer deu tactes vaginals, se li va subministrar oxitocina sintètica intravenosa, van restringir-li la mobilitat, se li va practicar una episiotomia i van utilitzar una ventosa per extreure el nadó.

A més a més, durant la primera setmana de vida de la seva filla, només la va poder veure de manera restringida, perquè la van dur a una unitat neonatal. No van donar-li cap explicació sobre com es trobava, no li van deixar donar-li el pit i només podia estar amb ella entre 10 i 15 minuts cada tres hores.

Es queixava que l'episiotomia que li van fer va provocar-li una hipotonia del sòl pèlvic que li va comportar incontinència urinària i vaginisme, "amb episiorràfia dolorosa amb retracció", que va impossibilitar-li mantenir relacions sexuals coitals durant dos anys i va fer que necessités un tractament de fisioteràpia especialitzada en rehabilitació del sòl pèlvic.

En l'àmbit psicològic, va patir síndrome d'estrès posttraumàtic postpart, ansietat, insomni i records reiteratius d'escenes viscudes durant el part.

Per tot plegat, va presentar una denúncia, però en veure tancada tant la via administrativa com la judicial a l'estat espanyol, la dona va portar el cas al comitè de les Nacions Unides. Va al·legar que la van sotmetre a una "cascada d'intervencions innecessàries i sobre les quals ningú va informar-la ni va demanar-li el consentiment".

El febrer del 2020, el Comitè contra la Discriminació contra la Dona de l'ONU va concloure que es van vulnerar diversos articles de la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona. A més a més, va considerar que les autoritats judicials no van fer una anàlisi exhaustiva de les proves presentades.

El CEDAW va recomanar que Espanya proporcionés a la dona "una reparació apropiada, incloent-hi una indemnització financera adequada als danys de salut física i psicològica soferts".

L'Audiència creu que l'ONU dona "recomanacions i suggeriments"

Amb el dictamen, la dona va acudir a l'Audiència Nacional i va reclamar una indemnització de 145.000 euros. En una sentència del mes passat, l'Audiència va rebutjar-ho i hi va respondre que les conclusions del CEDAW "tenen la naturalesa de recomanacions i suggeriments" i no caràcter executiu, de manera que va mantenir les sentències dels tribunals espanyols.

La Fiscalia en discrepa i assenyala que una vulneració de drets humans declarada per un òrgan de les Nacions Unides "ha de ser examinada i, en el seu cas, reparada pels jutges i tribunals espanyols".

Pel fiscal, considerar un dictamen del CEDAW com a simples recomanacions, infringeix la normativa i sentències dictades prèviament. És per això que defensa que és necessari que el Suprem creï jurisprudència i eviti resolucions contradictòries.

L'any 2018, el Suprem va ordenar indemnitzar una víctima de violència masclista basant-se en un dictamen del Comitè contra la Discriminació contra la Dona de l'ONU. L'alt tribunal va condemnar l'Estat a indemnitzar amb 600.000 euros la dona, després que la seva exparella assassinés la filla que tenien en comú durant una visita no vigilada.