La lluita contra l'ailant, l'arbre invasor i tòxic que ataca la biodiversitat a Catalunya

L'ailant (Ailanthus altissima) és un arbre de la Xina que es va introduir a Europa com a espècie ornamental al segle XVIII, però s'ha estès arreu del món i ja és una plaga, que afecta de ple Catalunya.

"Provoca l'extinció, la desaparició d'espècies que són autòctones", alerta Jesús Ortiz, president de l'associació CEN (per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals) que lluita contra la presència d'aquest arbre invasor al Camp de Tarragona.

L'associació ha organitzat un taller per divulgar la importància de combatre l'ailant, amb la participació de l'Ajuntament d'Alcover i els propietaris afectats per aquesta espècie a la vall del riu Glorieta d'Alcover, amb l'objectiu de conèixer la plaga de l'ailant. N'ha eliminat 15.000 des de l'any 2014, segons l'Ajuntament.

"Això és una espècie que hi ha sigut sempre, que en dèiem l'arbre de la pudor, però que tenia poca implantació", explica Ramon Francesc, un dels propietaris de terrenys afectats, alarmat perquè ara, "si et despistes, pot ser que se t'ompli d'arbres la finca amb una densitat brutal".

Entre d'altres noms, també se'l coneix com a arbre de carretera, arbre del cel, arbre garavater, espantagitanos o sambuc, com recull el Termcat. 

És un arbre gran --que pot arribar als 15 metres en 25 anys-- i de fulla caduca. Se'n troben sovint als vorals de les carreteres, als afores de les ciutats i a les riberes.

L'impacte principal de l'ailant sobre els ecosistemes naturals és la formació de boscos densos gairebé monoespecífics que fan desaparèixer les espècies d'arbres autòctons, segons assenyalen des de CEN.

Entre altres afectacions, també pot ser perjudicial per a la salut humana perquè la seva saba és tòxica i també representa un risc per a la seguretat perquè pot empitjorar els efectes de les riuades.

"Les fulles semblen comestibles, són suculentes, però cap bitxo se les menja", afirmen des de l'associació. No té depredadors ni competència.

Gairebé indestructible

L'elevada capacitat de rebrot de l'ailant el fa especialment difícil d'eliminar i els tractaments convencionals només aconsegueixen dispersar-lo més.

No serveix de res ni cremar-lo ni talar-lo, perquè l'arbre s'estén per les arrels.

Per eliminar-lo s'ha de talar, perforar i injectar-li herbicida, com explica Jesús Ortiz:

"El que hem de fer és talar-lo com més avall millor, perquè el que volem és que l'herbicida que posem en forats a terra vagi cap a les arrels i aleshores matem tots els que estan connectats al seu costat."

L'ailant està inclòs al catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores i per això està prohibida la comercialització, transport i plantació de l'arbre.