La lluita contra el tabac s'estanca: les mesures que funcionen i encara no s'apliquen
Paquets de tabac molt més cars, empaquetats neutres i més espais sense fum, entre les mesures més efectives en altres països per reduir el consum de tabac
Gairebé una quarta part de la població de Catalunya major de 15 anys fuma. En concret, el 22%, prop d'un milió i mig de persones.
Una xifra que baixa molt a poc a poc malgrat les polítiques per prevenir el consum de tabac, que s'han estancat els últims 10 anys segons han alertat aquest divendres l'Institut Català d'Oncologia i l'OMS en un simposi sobre control del tabaquisme organitzat a Barcelona.
Durant les jornades, s'han presentat les conclusions del Tobacco Control Scale, un rànquing fet per experts de tot el món sobre aplicació de mesures contra el tabaquisme, on Espanya ha perdut una posició des del 2019, i ara ocupa l'onzè lloc d'una llista de 37 països.
La llista es basa en l'anàlisi de sis polítiques públiques que es considera que els programes per combatre el tabaquisme haurien de prioritzar, i que són:
- Encarir el preu del paquet i de tots els productes amb tabac i augmentar-ne els impostos.
- Ampliar els espais lliures de fum, amb més restriccions o la prohibició de fumar a la feina i als espais públics.
- Campanyes públiques d'informació i prevenció i projectes d'investigació.
- Prohibir la publicitat i promoció del tabac i de les marques d'empreses tabaqueres, tant en els paquets com en mitjans de comunicació, a Internet o en el patrocini d'actes.
- Advertències sanitàries sobre el risc del consum de tabac, tant en els paquets de cigarrets com en tots els productes relacionats.
- Tractaments i programes d'ajuda per deixar de fumar
Progressos insuficients
L'Estat espanyol ha fet progressos importants en la lluita contra el tabac els últims anys, segons els experts, però encara té assignatures pendents, com apujar sensiblement els preus del paquet de cigarrets o implementar l'envasat neutre del tabac, unes mesures que s'han demostrat efectives en molts països.
A Irlanda, per exemple, que lidera el rànquing en la lluita contra el tabaquisme, és on més car surt comprar un paquet de tabac de tot Europa --una caixeta costa 15,40 euros--
La segueixen, en les primeres posicions, el Regne Unit i França, que en els últims anys també ha encarit molt el paquet de tabac i ha obligat a fer envasats genèrics, sense marca.
A Espanya també s'ha anat encarint el preu, però només uns cèntims, una xifra que no dissuadeix els compradors, com ha explicat a TV3 Esteve Fernández, cap de la Unitat del Control del Tabac Institut Català d'Oncologia:
"El preu del tabac va pujant uns cèntims diversos cops l'any, però els fumadors ho assumeixen immediatament perquè són pocs cèntims. Es tracta de fer un increment decidit de 2, 3 o 4 euros i posar-lo en uns nivells que faci que el fumador s'ho hagi de pensar 2, 3 i 4 vegades abans de comprar-lo."
Que sigui molt car, la mesura més efectiva
El preu del tabac és la mesura més dissuassiva per deixar de fumar, segons l'OMS, que confirma que està demostrat que a major preu del paquet de cigarrets menys consum.
L'altra mesura més eficaç és l'empaquetat neutre, que no es pugui reconèixer la marca de tabac en el disseny de l'envàs, i que també ha ajudat a reduir les proporcions de fumadors.
Entre les altres mesures que els experts proposen n'hi ha algunes que fa temps que es plantegen a Catalunya, però que encara no s'han posat en pràctica, com prohibir fumar en entorns escolars, terrasses i parades de bus o invertir més en prevenció i en investigació.
Els espais sense fum no només redueixen el nombre de fumadors sinó també les quantitats que es fuma, perquè en no trobar fàcilment on fumar, es consumeix menys tabac al dia.
Esteve Fernández també recomana promoure les llars sense fum, perquè infants i joves no vegin aquest hàbit a casa com una cosa normal. I és que el consum de tabac entre joves no para de créixer i supera, fins i tot, la mitjana de la població.
Evitar que els joves s'hi enganxin
Un 24% dels joves d'entre 15 i 24 anys fumen, una taxa que està creixent de dels últims 8 anys.
Esteve Fernández demana més mesures d'educació i prevenció perquè "si els joves experimenten, decideixin no fumar".
I també limitar-los la disponibilitat del tabac, tant l'econòmica, amb preus més cars que no estiguin a l'abast de la seva butxaca, com física, controlant els punts de venda perquè no els tinguin tan a mà.
Les cigarretes electròniques, porta d'entrada
També recomana endurir la legislació sobre cigarretes electròniques i un major control en la seva venda, perquè s'han demostrat "un punt d'entrada" dels joves al tabac:
"Les cigarretes electròniques són una via d'entrada al consum de nicotina. La majoria tenen nicotina i gustos i sabors que fan atractiu el producte als joves, a vegades semblen llaminadures."
El doctor Fernández alerta que no s'ha demostrat que aquest tipus de cigarretes ajudin a deixar de fumar i en canvi sí que s'ha vist que han estat responsables de la recaiguda de molts adults que havien deixat l'hàbit i s'hi han tornat a enganxar.
Esteve Fernández demana un impuls decidit a les mesures per lluitar contra el tabaquisme, que provoca la mort de 10.000 persones cada any a Catalunya i 56.000 a tot l'Estat.
"És preocupant perquè la feina que estàvem fent ben feta fins fa 10 anys no s'ha modificat, i això vol dir que no progressem. En el control del tabaquisme és molt important no aturar-se mai, no es toca sostre de seguida, fins i tot els països que tenen més puntuació, com el cas d'Espanya, encara poden fer més coses."
L'estudi Tobacco Control Scale també té en compte la inversió pública en la lluita contra el tabac i el combat del mercat negre o venda il·legal i la majoria de països, també Espanya, han destinat pocs recursos al control del tabac, sobretot des de la pandèmia, segons ha explicat Ariadna Feliu, investigadora de la Unitat de Control del tabac de l'Institut Català d'Oncologia i co-autora de l'informe.
"Cap dels 37 països que apareixen al llistat arriba a gastar 2 euros per càpita en el control del tabac i, en alguns països, s'ha reduït fins i tot el finançament en aquests últims anys".
En el cas d'Espanya, consideren que, tot i algunes millores, com els programes per deixar de fumar o experiències com les platges lliures de fum, no ha progressat perquè "gairebé no van augmentar els impostos del tabac durant els darrers 10 anys".
Els autors de l'informe afegeixen que un altre obstacle important per al control del tabac continua sent la interferència de la industria tabaquera en les seves polítiques públiques que impedeix als països fer progressos significatius.
