La jutge Comas sobre la rebel·lió: "La Fiscalia tendeix a voler la pena mitjana o més alta"

La portaveu de Jutges per la Democràcia no descarta que el Suprem dicti una sentència absolutòria dels delictes de rebel·lió, però recorda les altres acusacions per sedició, desobediència i malversació
La jutge Comas sobre la rebel·lió: "La Fiscalia tendeix a voler la pena mitjana o més alta"

La jutge Comas sobre la rebel·lió: "La Fiscalia tendeix a voler la pena mitjana o més alta"

La portaveu de Jutges per la Democràcia no descarta que el Suprem dicti una sentència absolutòria dels delictes de rebel·lió, però recorda les altres acusacions per sedició, desobediència i malversació
Actualitzat
TEMA:
Procés català
montserrat comas suple

La portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, Montserrat Comas

La portaveu de Jutges i Jutgesses per la Democràcia, Montserrat Comas, considera poc habitual que la fiscalia es plantegi des de l'inici del judici als líders independentistes una petició de 15 anys de presó, que és la menor contemplada pel delicte de rebel·lió.

La Fiscalia del Tribunal Suprem ultima l'escrit d'acusació provisional que haurà de presentar davant la sala Penal del màxim organisme judicial un cop s'obri el judici contra els polítics catalans.

En una entrevista al programa "El Suplement", de Catalunya Ràdio, la jutge assegura que és habitual que la fiscalia demani sempre la pena mitjana o, fins i tot, la més alta possible. Diverses filtracions apunten que els advocats de l'estat optarien per demanar una pena de 15 anys als acusats pel delicte de rebel·lió:

"Normalment la fiscalia et trobes que en els escrits de qualificació tendeix a demanar la pena en el grau mitjà o, fins i tot, la pena més alta. Per tenir possibilitats després, segons com  vagi la prova, de reduir la pena o bé arribar a conformitats o acords amb les defenses dels acusats."

Per a la jutge Montserrat Comas hi ha dos requisits que en els fets de l'octubre del 2017 no es van donar i que fan difícil demostrar que hi va haver un delicte de rebel·lió: on se situa l'aixecament públic i la violència física:

"Jo com a magistrada, com a jurista, no comparteixo que els fets integrin un delicte de rebel·lió. Per dos requisits considero que no hi són: on situem l'aixecament públic? A la fiscalia es descriu que va començar dos anys abans, el 2015, i després va seguir l'1 d'octubre i el 27 d'octubre, que és quan hi ha la DUI. Amb aquest plantejament et preguntes: 'Si s'estaven fent actes de rebel·lió a Catalunya, com és que l'Estat no va actuar abans?'"

"Això de l'aixecament en diferit ens costa molt als penalistes acceptar-ho."

Segons Comas, el govern català i les forces independentistes no poden pretendre que el govern d'Espanya ordeni un canvi de posició a la fiscalia, perquè seria desconèixer la separació de poders.

"Es vol ignorar, de cara a la ciutadania, que hi ha separació de poders a Espanya. Vivim en un estat de dret on precisament la base de la democràcia és que els poders no s'interfereixin entre sí. Aleshores, no és veritat que el poder executiu pugui, ni tan sols a través de la Fiscal General de l'Estat, interferir en el procés judicial."

Montserrat Comas preveu que el judici per l'1 d'octubre durarà més de dos mesos. A més, no descarta que el tribunal, format per 7 magistrats del Suprem, dicti una sentència absolutòria dels delictes de rebel·lió. No ho veu igual amb altres acusacions que comporten penes inferiors:

"És possible l'absolució per rebel·lió. Després s'han d'examinar la resta de delictes que segur que en aquest escrit de l'acusació i en el judici hi haurà. Perquè queda la sedició, queden les desobediències, i queda la malversació."

A Jutges i Jutgesses per la Democràcia no els consta que el Consell General del Poder Judicial tingui peticions d'empara de jutges a Catalunya. De fet, Comas diu que no ha sentit dir a ningú que visqui un clima d'intimidació pel fet d'exercir a Catalunya.

Segons Montserrat Comas, els jutges no demanen marxar de Catalunya per la situació política, sinó perquè surt més car viure aquí i perquè la càrrega de treball i la saturació als jutjats catalans és més alta.

"Com a jutges i magistrats, en la nostra tasca del dia i poder vetllar perquè es faci justícia, per garantir els drets de tothom. Que jo sàpiga, no hi ha situacions a Catalunya que no es pugui estar fent la nostra professió en condicions de normalitat."

"Les dues grans excepcions van ser quan van haver-hi aquelles pintades a la segona residència del jutge Llarena. Això en cap cas és tolerable, no ho és per cap ciutadà, no perquè sigui jutge. I també altres edificis judicials en ocasions hi ha pintades que tampoc s'han de fer. Però no he sentit de boca dels meus companys que hi hagi cap clima d'intimidació o pressió cap als jutges."

ARXIVAT A:
Procés català Rebel·lió Govern empresonat Sedició Malversació Referèndum 1-O

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS