La justícia europea admet a tràmit la demanda d'Otegi contra una jutge que el va condemnar

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg ha decidit examinar la demanda de l'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, contra Espanya per la pressumpta parcialitat de la magistrada de l'Audiència Nacional Ángela Murillo en el procés anomenat Bateragune, pel qual va ser condemnat a sis anys i mig de presó per pertinença a banda terrorista. 

El TEDH ha desestimat l'altra demanda d'Otegi, en aquest cas contra el president del Tribunal Constitucional, Ángel Pérez de los Cobos, i el també membre del TC Antonio Narváez Rodríguez. Otegi i els altres condemnats pel cas va demanar l'empara al TC, però aquest els la va denegar. En el cas de Pérez de los Cobos, Otegi al·legava que la seva condició d'exmilitant del Partit Popular suposava la seva indefensió, però el TEDH l'ha considerada "mal fundada" i "inadmissible", perquè no és condició suficient per "dubtar de la seva imparcialitat."

Pel que fa a la demanda contra Ángela Murillo, membre del tribunal que el va condemnar, Otegi va al·legar que aquesta jutge, en un altre judici, li havia preguntat si condemnava el terrorisme, que ell es va negar a respondre, i que la jutge va comentar: "Ja sabia jo que no em contestaria aquesta pregunta." Llavors Otegi va denunciar l'actitud de la jutge i el Tribunal Suprem va obligar a repetir aquell judici per manca d'imparcialitat.

El tribunal d'Estrasburg es pronunciarà en els pròxims mesos sobre aquesta demanda.  Ha de decidir si l'admet o no, i en el primer cas, sentenciar si l'Estat espanyol va vulnerar o no el dret d'Otegi a un judici just. Les demandes de l'exportaveu de Batasuna van conjuntament amb les de tres altres condemnats en el cas Bateragune, Sonia Jacinto, Miren Zabaleta i Arkaitz Rodríguez.  

Se'ls va condemnar per haver refundat Batasuna i per reunir-se amb ETA. La sentència va considerar provat que l'objectiu que perseguien era que ETA declarés una treva parcial per poder arribar a acords amb les forces abertzales i presentar un projecte comú per concórrer a les eleccions municipals i forals del 2011.

President de taula electoral

Precisament aquest dijous s'ha sabut que Arnaldo Otegi, empresonat al centre penitenciari de Logronyo des del 2009, ha estat designat president de mesa en les eleccions generals del 20 desembre, segons ha afirmat ell mateix al seu perfil de Twiter. I n'ha fet befa: "una cosa és que tuitegi des de la presó, però això...".

L'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, empresonat al centre penitenciari de Logronyo des del 2009, ha estat designat president de mesa en les eleccions generals del 20 desembre, segons ha afirmat ell mateix al seu perfil de Twiter. I n'ha fet befa: "una cosa és que tuitegi des de la presó, però això...".

Me ha tocado de presidente de mesa el 20D. Una cosa es que tuitee desde la cárcel, pero esto... pic.twitter.com/5P5n42Nzhm

— Arnaldo Otegi (@ArnaldoOtegi) novembre 25, 2015

La web de l'esquerra abertzale Naiz.info diu que Otegi hauria estat escollit president de mesa a la seva localitat natal d'Elgoibar, a Guipúscoa.