Toc d'alerta de la justícia europea: Espanya no pot tancar sol·licitants d'asil als CIE

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha avisat Espanya que no pot tancar demandants d'asil als centres d'internament d'estrangers (CIE) per manca de places en centres d'acollida.  

Arran d'una pregunta prejudicial d'un jutjat de Las Palmas pel cas de 26 subsaharians que van demanar protecció internacional, l'alt tribunal amb seu a Luxemburg ha dictat que internar persones que han demanat protecció només per manca d'espai és incompatible amb la legislació europea.

Aquesta és una decisió que va en contra del que defensava la Fiscalia espanyola. També en contra del criteri de les autoritats espanyoles, el TJUE ha conclòs que els jutjats d'instrucció són autoritats competents per rebre sol·licituds d'asil. La decisió del TJUE segueix el criteri de l'advocat general.

Què suposa la decisió

Ara els centres d'internament d'estrangers continuen tancats per la situació de pandèmia. Les entitats de defensa dels drets humans que acompanyen els interns ja adverteixen, però, que aquesta decisió d'Europa és vinculant per als estats i pot acabar afectant moltes altres persones que tramitin la sol·licitud d'asil des d'un CIE, on corren el risc de ser retornats.

Caldrà veure si les autoritats estaran obligades a traslladar-los a tots a un centre d'acollida. Segons el document del TJUE, ara n'hi haurà prou amb manifestar la voluntat d'asil (sense necessitat de tramitar la petició) perquè els estats t'hagin de tractar la persona com un sol·licitant d'asil, i per tant, aplicar el programa d'acollida i no d'internament

Aquest mecanisme es posa en marxa si la manifestació de voluntat es fa davant de certes persones autoritzades, entre les quals hi ha els jutges. Auxí, si una persona en trànsit manifesta davant el jutge que ha d'autoritzar l'ordre d'internament que vol tramitar l'asil ha d'entrar al circuit d'acollida.

Com funciona el tràmit

Quan una persona demana la sol·licitud d'asil en un punt fronterer, la policia tramita la demanda a admissió d'urgència que té resposta en 48 hores, gairebé sempre negativa. És aleshores quan el migrant va al CIE o el retornen.

És freqüent que hi hagi demandants d'asil entre els interns dels CIE perquè tramiten la sol·licitud quan ja són a dins, per no ser expulsats. Molts ho fan assessorats pels advocats, perquè ni tan sols coneixen el tràmit. Segons els advocats, en aquest impàs - des que es fa la sol·licitud a admissió a tràmit de la petició de refugi, fins que és afirmativa o negativa - l'intern pot ser expulsat.

Caldrà veure en quin punt de la sol·licitud d'asil és aplicable la resolució del TJUE i si la decisió pot afectar als interns que ara són als CIE.

El cas que ha generat la decisió de la justícia europea

El desembre del 2019 la policia espanyola va detenir 45 persones d'origen subsaharià que intentaven arribar a Gran Canària i, com que no van poder executar immediatament la devolució, van demanar al jutjat d'instrucció el seu internament.

Un cop davant del jutge, 26 dels detinguts van expressar el seu desig de demanar protecció internacional a Espanya i el magistrat va ordenar a les autoritats policials que registressin les sol·licituds i que fossin allotjats en centres d'acollida humanitaris.

En aquest cas la legislació europea és molt clara: aquestes persones han de ser ingressades en un centre d'acollida humanitària a l'espera que es resolgui la seva petició. Així ho va ordenar el jutge, però només hi havia 12 places lliures i 14 van acabar en centres d'internament d'estrangers.

La Fiscalia va recórrer la decisió al·legant que el jutge d'instrucció no és competent per rebre una sol·licitud de protecció internacional i que, per tant, s'havia excedit.

A més, argumentava que la petició d'asil no podia obstaculitzar la seva demanda per internar-los tots en un CIE. Per la seva banda, l'advocada d'un dels afectats també va recórrer la decisió denunciant que les autoritats no el podien tancar en un CIE sent un demandant d'asil d'acord amb la legislació europea.

Un dels migrants que va acabar al CIE ho va denunciar al Tribunal de Luxemburg, que ha resolt la qüestió. Contradiu la Fiscalia i assegura que el jutge tenia competència i va prendre la decisió correcta i conclou també que aquests 14 migrants no haurien d'haver sigut mai internats en un CIE perquè va en contra de la directiva europea.

El comunicat del TJUE sobre els CIE: