El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, a la plaça del Mercat de Palma (Europa Press)
El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, a la plaça del Mercat de Palma (Europa Press)

La justícia balear rebutja aplicar el 25% de castellà en un institut de Mallorca

La majoria del tribunal considera que fer el 25% de les classes en castellà perjudicaria l'interès general de la resta d'alumnes

Redacció / AgènciesActualitzat

El 25% de castellà a les aules no s'aplicarà en un institut de Mallorca on ho havia demanat la família d'una alumna.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha denegat la demanda de la família d'establir una quarta part de les classes en castellà com a mesura cautelar, després que la Conselleria d'Educació no hagués atès la petició.

Per tres vots a favor i dos en contra, els magistrats de la sala contenciosa administrativa han rebutjat la mesura. Consideren que perjudicaria l'interès general de la resta d'alumnes i perquè el projecte lingüístic del centre es basa en criteris pedagògics.

La façana del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i l'Audiència Provincial
La façana del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i l'Audiència Provincial (Europa Press)

"Afecta greument l'interès general"

Els magistrats de la majoria, en una resolució escrita en català, argumenten que la llei balear permet que els centres optin per impartir en català totes les assignatures excepte les de llengua castellana i llengua estrangera.

La interlocutòria ressalta que el 25% de les assignatures en castellà es demana "per a una sola persona i en un únic centre educatiu", però també s'imposaria als companys de l'alumna, les famílies de les quals no ho han demanat, de manera que "afecta greument l'interès general".

A més, creuen que no s'ha justificat quin perjudici rellevant causa la situació actual:

"És una mesura cautelar que, d'una banda, afecta greument l'interès general i, d'altra banda, la denegació s'ha d'entendre que és innòcua pràcticament per a la sol·licitant"

Els magistrats també apunten que el demandant no ha demostrat que no tingui l'alternativa de matricular l'estudiant en un altre centre.

Segons el parer dels tres jutges, la llei en vigor a les Illes permet que els centres defineixin el seu propi projecte lingüístic en consonància amb "la realitat social, demogràfica i econòmica circumdant".

En aquest projecte, com passa a l'institut objecte de la demanda, pot fixar-s'hi que totes les assignatures excepte el castellà i la llengua estrangera s'imparteixin en català:

"L'interès social i general supera pel que fa a la intensitat de la seva protecció necessària qualsevol interès particular com el del recurrent"

El text diferencia el model balear, basat en la independència dels centres per decidir el repartiment de les llengües lectives amb un mínim del 50% per al català, del model de Catalunya, que estableix la immersió lingüística.

És per això que afirma que les resolucions del Constitucional i el Suprem sobre la immersió no són aplicables a les Illes.

Vot particular de dues magistrades

En un text en llengua castellana, les dues jutges discrepants subratllen que la mesura cautelar està justificada per no vulnerar el dret de l'estudiant mentre no es pren una decisió sobre el fons de la qüestió.

Les dues magistrades creuen que els pronunciaments que han fet el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem a favor d'un mínim de castellà com a llengua vehicular a Catalunya també són d'aplicació a les Balears.

En el vot particular, defensen que s'hauria d'haver instat el centre a oferir a l'alumna una quarta part de les classes en castellà perquè la Conselleria d'Educació no ha negat el perjudici que al·lega la família.

Les dues jutges lamenten que la conselleria, que consideren que és a qui correspon oferir alternatives a la família, va respondre a la petició amb un silenci "descortès i inadmissible".

ARXIVAT A:
Educació JudicialCatalà Illes Balears
Anar al contingut