La justícia avala l'acomiadament per faltar a la feina, fins i tot amb justificant

El Tribunal Constitucional ha avalat l'acomiadament en casos d'absències intermitents del treballador, fins i tot si estan justificades.

En una sentència, el TC desestima un recurs d'inconstitucionalitat contra l'article 52 apartat D de l'Estatut dels Treballadors, que havia promogut un jutjat de Barcelona arran del cas d'una treballadora acomiadada d'acord amb aquesta normativa.

Segons aquest article (consultable aquí, pàgina 52), l'extinció del contracte per causes objectives pot ser:

"Per faltes d'assistència a la feina, fins i tot justificades, però intermitents, que arribin al 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius sempre que el total de faltes d'assistència en els dotze mesos anteriors arribi al 5% de les jornades hàbils, o el 25% en quatre mesos discontinus dins d'un període de dotze mesos."

La treballadora va faltar nou dies hàbils dels quaranta disponibles en dos mesos consecutius, superant el 20% que marca l'Estatut dels Treballadors. La carta d'acomiadament també afirmava que les absències en els dotze mesos anteriors arribaven al 5% de les jornades hàbils.

La treballadora argumentava que aquest article de l'Estatut dels Treballadors suposa

"Una amenaça o coacció cap al treballador malalt, al dissuadir-lo de continuar en situació d'incapacitat temporal per por de ser acomiadat"

El Constitucional respon que la normativa "pondera" el dret a la feina amb la llibertat d'empresa i la defensa de la productivitat:

"Si bé és cert que el legislador ha adoptat una mesura que limita el dret a la feina, en el sentit del dret a l'estabilitat a la feina, ho ha fet amb una finalitat legítima -evitar l'increment dels costos per a les empreses que suposen les absències de la feina- que troba fonament constitucional en la llibertat d'empresa i la defensa de la productivitat."

Descarta danys en la salut

La sentència rebutja que la normativa pogués causar un dany en la salut del treballador

"La causa d'acomiadament no és en aquest cas el pur fet d'estar malalt, sinó la reiteració intermitent del nombre de faltes d'assistència a la feina, justificades o no."

A més, el Constitucional recorda que l'article inclou excepcions per evitar "situacions injustes o efectes perversos":

"El precepte exclou expressament les derivades d'accident de treball, les patologies d'especial gravetat i les de duració de més de vint dies, tenint en compte que en aquests casos es podria comprometre el dret a la protecció de la salut dels treballadors."

Tampoc s'inclouen els casos de riscos durant l'embaràs i la lactància, malalties causades per l'embaràs, part o lactància o les derivades de casos de violència de gènere.

Discrimina les dones

Quatre magistrats han manifestat el seu vot particular en aquesta sentència del Tribunal Constitucional (Juan Antonio Xiol Ríos, María Luisa Balaguer Callejón i Fernando Valdés Dal-Ré, amb l'adhesió de Cándido Conde-Pumpido Tourón).

La magistrada María Luisa Balaguer Callejón creu que la salut del treballador hauria de prevaldre sobre la productivitat de l'empresa:

"No puc assumir que la llibertat d'empresa o la defensa de la productivitat es posin per davant del dret a la integritat física i moral dels treballadors i treballadores, i a un valor tan essencial com és la protecció de la salut humana."

I afegeix que constitucionalment és més rellevant la salut individual i pública:

"Un simple procés gripal, per exemple, pot omplir per si sol faltes d'assistència que suposin un 20% de les jornades hàbils de dos mesos consecutius i és un supòsit en el qual la primera recomanació de les autoritats sanitàries és romandre en el domicili per evitar mals majors, sobretot en persones amb malalties cròniques, a més del risc de contagi i propagació de la malaltia."

I encara va més enllà quan fa notar una discriminació a la dona en l'article 52.d de l'Estatut del Treballador:

"Discriminació indirecta per raó de sexe perquè afecta encara més la dona, per les negatives conseqüències que té la seva doble jornada, és a dir, la seva major dedicació a la cura dels fills, dels discapacitats i dels dependents (ascendents i descendents), juntament amb la seva jornada laboral, cosa que comporta també una afectació sobre la seva salut, incidint totes aquestes circumstàncies de manera negativa en la seva activitat laboral."