La JEC considera "llibertat d'expressió" una campanya per l'abstenció de les esquerres
Ha desestimat recursos del PSOE i Més País contra la campanya "Jo no voto", que informacions periodístiques van relacionar directament amb el PP
La Junta Electoral Central, la JEC, ha desestimat aquest dimecres recursos del partit d'Íñigo Errejón, Més País, i del PSOE contra una campanya que, a finals d'octubre, va promoure l'abstenció entre ciutadans d'esquerres a través de Facebook i amb cartells al carrer.
Aquesta campanya, que feia servir eslògans com "No compteu amb mi" o "Jo no voto", s'adreçava a votants del PSOE i d'Unides Podem i portava a una web que suposadament donava suport a Errejón.
L'assessor electoral de Casado
Una investigació periodística d'eldiario.es va relacionar aquesta campanya directament amb Aleix Sanmartín, el nou assessor electoral de Pablo Casado. Unides Podem es va queixar i Més País i el el PSOE ho van denunciar.
Tant Pedro Sánchez com Errejón van acusar el PP d'"està fent el que fa Trump", en referència a les tàctiques agressives i il·legals utilitzades en la campanya que el va portar a la presidència dels Estats Units.
El candidat de Més País, Íñigo Errejón
La JEC diu que és llibertat d'expressió
La JEC ha assegurat que no ha pogut provar cap relació de la campanya amb aquest partit, també perquè tant els responsables de la campanya com el PP ho han negat.
Però a banda d'això, la JEC ha considerat que les campanyes d'aquest tipus estan emparades per la llibertat d'expressió:
"No s'aprecia infracció electoral perquè les actuacions denunciades estan emparades pel dret fonamental a la llibertat d'expressió, i no es pot considerar que estiguin directament encaminades a captar vots favorables per a una candidatura, sinó a exterioritzar posicions crítiques o discrepants amb les posicions defensades per determinades formacions en el marc del debat públic propi de tota campanya electoral, que no pot quedar reservat en exclusiva als partits polítics i les seves candidatures."
Per afirmar-ho la JEC es basa en una sentència del Tribunal Suprem de l'estiu del 2016 en resposta a un recurs de l'organització catòlica ultraconservadora Hazte Oír.
Demanar el vot és diferent d'influir en el vot
El Suprem va sentenciar sobre una campanya d'Hazte Oír del 2015 abans de les eleccions autonòmiques a Madrid amb el lema "Si votes Cifuentes, votes avortament".
Llavors la JEC va fer-la retirar, però la sentència posterior del Suprem va considerar-la legal amb l'argument que cal evitar que el debat públic sigui un "monopoli" dels partits polítics:
"Establir una equivalència entre demanar el vot i influir en el vot pot conduir a una greu i desproporcionada restricció de drets fonamentals durant el període electoral, estrangulant el debat públic i convertint l'espai del diàleg polític en un àmbit de monopoli ocupat en exclusiva pels partits polítics i les seves candidatures."
A banda d'això, la JEC considera que els elements de la campanya denunciada no eren "missatges anònims, sinó que hi apareixen identificats els seus autors."
