La inversió en coneixement, clau de l'estat del benestar segons la Generalitat

"No podem dir que som una societat basada en coneixement". Això és el que va afirmar Francesc Xavier Grau, secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, en una trobada amb periodistes. Va afegir que Catalunya no és rica en recursos naturals, tot i que es beneficia del seu clima i la seva situació. Per això va lligar créixer més en recerca i desenvolupament amb el benestar:

"Si volem sostenir l'estat del benestar hem d'estar en el grup capdavanter en la relació entre població i PIB."

Segons dades del Banc Mundial, el 10% de la població mundial acumula el 50% del PIB. El 50% més pobre acumula només el 10% del PIB. Entremig es troben els països que signifiquen en conjunt el 40% de la població i tenen el 40% del PIB. Aquí hi hauria tant Catalunya com Espanya. L'objectiu, va afirmar, és passar al primer grup.

Però si això passa en bona part per la inversió en recerca i desenvolupament (R+D), des de la Secretaria d'Universitats i Recerca (SUR) es va mostrar que l'objectiu queda encara lluny. Seria òptim destinar a R+D un 3% del PIB. Catalunya hi dedica l'1,47%. Hauria d'augmentar, doncs, a més del doble.

Però, a més, d'aquest percentatge, el 0,60% és finançament públic i el 0,87% privat. Segons Grau, com passa als països més desenvolupats, la inversió privada hauria de créixer més. Per assolir el 3% del PIB, hauria de significar el 2%, i la pública l'1% restant.

Traduir la recerca en innovació

En alguns aspectes, Catalunya està al nivell de països amb població o superfície semblants. Així, en captació d'ajuts de l'European Research Council (ERC) es troba darrere de Suècia i Bèlgica i davant d'Àustria, Dinamarca, Finlàndia i Irlanda. I amb un 1,5% de la població de la Unió Europea, Catalunya és responsable del 3,7% de les publicacions en revistes científiques.

Però això no es tradueix en innovació. En la classificació que divideix països i regions europees en líders en innovació, alta innovació, innovació moderada i innovació modesta, Catalunya se situa en el tercer grup.

Entre els punts febles, la Secretaria d'Universitats i Recerca (SUR) destaca la despesa privada en R+D i en innovació, la col·laboració entre pimes innovadores, la innovació en producte o procés, la sol·licitud de patents europees i la formació continuada.

L'objectiu a cinc anys és que la inversió pública en R+D signifiqui un 0,75% del PIB. Per això calen uns 500 milions més d'inversió pública. L'objectiu d'arribar a l'1% d'inversió pública es plantejaria a deu anys vista.

Una de les prioritats per a la SUR és la llei de la ciència, que té, entre altres objectius, que la recerca i la innovació es considerin sector estructural de Catalunya. Està previst aprovar-la durant el 2019.

De moment, entre les inversions previstes a partir dels pressupostos, si s'aproven, cal afegir-hi 4,5 milions de fons europeus encara no assignats. Entre altres inversions, hi hauria tres milions per a grans infraestructures, com el Centre de Supercomputació de Barcelona i el sincrotró Alba, i 6 milions per als CERCA (Centres de Recerca de Catalunya).

Els preus de les carreres universitàries

Grau també va explicar que si no s'aproven els pressuposts de la Generalitat per a aquest any i hi ha pròrroga dels anteriors, no es podran reduir les taxes universitàries. I si hi ha pressupostos, la major part de l'augment servirà per al dèficit estructural de les universitats i la resta es repartirà equitativament entre la baixada de taxes i la contractació de joves investigadors.

El Secretari d'Universitats i Recerca va explicar que el finançament de les universitats públiques va arribar a un màxim el 2009 i després va caure de forma marcada. La baixada va començar a revertir el 2014, però no s'ha recuperat el màxim i ara estem a nivells del 2007. El nombre d'estudiants de graus i màsters ha augmentat i ara s'acosta als 250.000.

Amb els pressupostos del 2019, la SUR rebria 72 milions d'euros més, segons el projecte actual. D'aquests, 42 milions servirien per al dèficit estructural de les universitats. Dels altres trenta, 15 serien per rebaixar les taxes i 15 per captar o retenir talent jove en recerca.

Les beques salari serien complementàries a les que concedeix l'Estat –que a Catalunya tenen un impacte molt reduït–, per arribar a una quantitat d'entre 5.000 i 6.000 €/any. La quantitat de què es disposi marcarà el llindar econòmic per accedir-hi.

El titular de la SUR també va afirmar que cal aconseguir l'equitat en l'accés als estudis superiors, però analitzant bé la situació actual. Així, al voltant del 9% dels estudiants abandonen al primer curs. Però al voltant del 8% ho fan per canviar de carrera i no per deixar els estudis.

Recursos públics inferiors als que correspondrien

D'altra banda, va explicar que el percentatge de famílies de quatre membres que paguen la matrícula completa a la universitat és baix –del 2,2% al 6,2%-, entre les que poden accedir a matrícula gratuïta i beca salarial garantida. El percentatge va creixent proporcionalment en relació a la renda. Quan aquesta és de 50.000 euros, pràcticament el límit per optar a descomptes, el 69,2% paga el preu complet dels estudis.

Per desenvolupar tot això calen diners. I segons la SUR, "els recursos públics de Catalunya són molt inferiors als que correspondrien per la riquesa del país i pel model social d'impostos".

Per això, es planteja dos reptes principals d'aquí al 2024: reduir el dèficit fiscal, que situa entre el 4 i el 8% del PIB (8.000-16.000 milions d'euros), i disminuir les pèrdues per frau fiscal i economia submergida, que calcula aproximadament en el 20% PIB. Si la meitat d'aquestes segones pèrdues s'eliminessin, significaria uns 8.300 milions d'euros. És el que va qualificar de "necessitat de país, per poder desenvolupar-nos com a societat del coneixement".