La intensitat de vot a cada partit, carrer a carrer
Consulta el mapa interactiu amb el suport als partits polítics amb representació parlamentària, detallat per seccions censals
Les eleccions al Parlament del 14 de febrer han deixat un mapa de Catalunya on el suport a cada partit és desigual a través del territori, com s'observa analitzant els resultats per secció censal.
A Catalunya hi ha 5.073 seccions censals. A vegades, una secció pot abraçar un municipi sencer, però a vegades és tot just una illa de cases. Només a la ciutat de Barcelona, per exemple, hi ha més de mil seccions censals, la unitat més petita amb què es comptabilitzen els resultats electorals.
El PSC pinta de vermell l'àrea metropolitana
El vermell del PSC guanya intensitat a les grans ciutats i a les poblacions del litoral i en va perdent com més a l'interior. Els socialistes, que en aquestes eleccions han aconseguit tornar a pintar de vermell el cinturó que va ser taronja el 2017, assoleixen una posició gairebé hegemònica al Barcelonès, guanyant a totes i cada una de les seccions censals de l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Sant Joan Despí, o a totes excepte una de Santa Coloma de Gramenet.
El lloc on els socialistes obtenen més suport és en una secció de l'Hospitalet de Llobregat on tenen el 58,61% dels vots. En 66 seccions censals, la llista de Salvador Illa aconsegueix més del 50% dels vots. Destaquen els resultats a la segona ciutat de Catalunya, on en 18 seccions censals reben més de la meitat dels vots, o a Santa Coloma de Gramenet i Cornellà, amb 11 seccions en cada ciutat amb més del 50% dels vots.
Lluny de les grans ciutats, però, el PSC té un alt percentatge de vot en municipis de l'Aran com Arres, Bossòst, Les o Vilamòs; Batea, a les Terres de l'Ebre; o al segon municipi més petit de Catalunya, Sant Jaume de Frontanyà.
Curiosament, tot i ser la llista més votada a Catalunya, hi ha set municipis on el PSC no obté cap vot: Albanyà, Arbolí, Capolat, Gisclareny, Ivorra, Sant Martí d'Albars i Sobremunt.
Esquerra s'imposa a les Terres de l'Ebre i Lleida
El mapa de la intensitat de vot d'Esquerra mostra els valors més elevats a les Terres de l'Ebre i en comarques de les demarcacions de Lleida i Tarragona. La candidatura de Pere Aragonès té bons resultats a la segona corona metropolitana i se situen per sobre del 30% dels sufragis en seccions censals de municipis com Bigues i Riells, Parets del Vallès, Ullastrell o Viladecavalls.
En l'àmbit metropolità, ERC s'imposa en 8 de les 20 seccions censals de Sant Vicenç dels Horts, municipi d'Oriol Junqueras, i aconsegueix ser la més votada en l'única secció de Santa Coloma de Gramenet on no guanyen els socialistes.
Els republicans són l'únic partit que aconsegueix almenys un vot en totes les seccions censals del país, encara que sigui un i prou, com a Forès, a la Conca de Barberà, on va guanyar el PDeCAT.
Junts domina a Girona i a la Catalunya Central
A la Catalunya Central i les comarques de Girona és on Junts concentra més intensitat de vot. La intensitat és molt més baixa en algunes seccions de ciutats del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Vallès Occidental o l'Aran.
Junts, la candidatura que guanya en més municipis, supera el 50% dels vots en un total de 51 seccions censals. El lloc on té més suport és a Fontanilles, al Baix Empordà, on aconsegueix dos de cada tres vots. A Amer, localitat d'on és Carles Puigdemont, Junts obté un percentatge de vot superior al 60%.
En canvi, la llista encapçalada per Laura Borràs es queda en blanc en una secció de Sant Adrià de Besòs. Tot i que Junts és la candidatura més votada en 27 dels 31 municipis del Berguedà, en un poble de la comarca, Sant Jaume de Frontanyà, també hi treu zero vots.
Vox té el millor resultat en una secció censal de Figueres
El mapa del suport a Vox mostra una intensitat més forta a zones del litoral, amb una especial implantació als voltants de Tarragona i l'àrea metropolitana de Barcelona, però amb "illes" de percentatge elevat repartides per tot el territori, com la Vall d'Aran, l'Empordà o zones de la perifèria de Lleida.
La candidatura encapçalada per Ignacio Garriga obté els seus millors resultats en una secció censal de Figueres, on suma gairebé un de cada tres vots: el 31,97%.
Vox té percentatges superiors al 25% dels vots a tres seccions de la ciutat de Tarragona, una de Roses, una de Sant Adrià de Besòs, una de Sant Andreu de la Barca, una de Vila-seca i una de Vilamós.
A la ciutat de Barcelona, Vox és la primera força en tres seccions censals, dues a Sarrià-Sant Gervasi i una a les Corts, amb percentatges de vot superiors al 19%. El partit d'extrema dreta, però, també presenta xifres altes en barris de rendes més baixes, com un 23% del vot en una secció censal de Torre Baró i zones amb més del 10% dels vots al Carmel i la Verneda.
Hi ha 69 seccions censals catalanes on la formació d'extrema dreta no ha tingut cap vot. Com a curiositat, Vox no va rebre cap vot als sis municipis on la CUP va ser el partit més votat: Farrera, la Quar, Sales de Llierca, Sobremunt, la Vilella Alta i Capafonts, en aquest darrer empatat amb Junts.
La CUP té els millors resultats a la Catalunya interior
Punts de les comarques de Girona, la Catalunya Central i municipis del Priorat és on la CUP té més intensitat de vot en aquestes eleccions.
El millor resultat de la CUP és a Sobremunt, a Osona, amb el 47,06% dels vots. Els anticapitalistes també se situen per sobre del 30% dels vots a la Quar, Farrera, la Vilella Alta i en una secció censal de Celrà i Viladamat.
La CUP també aconsegueix un bon resultat al poble més septentrional de Catalunya, Bausèn, on és la candidatura més votada, empatada amb el PSC.
Hi ha 13 seccions censals on els cupaires no reben cap vot, entre d'altres, dues de Tarragona, dues de Terrassa, una de Barcelona i una de l'Hospitalet de Llobregat.
Els comuns tenen el millor percentatge de vot a l'àmbit metropolità
De les 13 seccions censals on els comuns tenen un percentatge de vot més alt, n'hi ha 10 de la ciutat de Barcelona, dues de Sabadell i una de Cornellà de Llobregat. La candidatura de Jéssica Albiach només se situa per damunt del 20% dels vots en dues seccions censals de Barcelona, una de les quals al barri del Poble-sec, on és la llista més votada.
Fora de l'àrea metropolitana, En Comú Podem té un percentatge de vot superior al 15% a Mont-ral, a l'Alt Camp; a Sales de Llierca, a la Garrotxa; i a Gisclareny, al Berguedà.
Hi ha 48 seccions censals arreu del país on els comuns no aconsegueixen ni un vot.
Els millors resultats de Ciutadans, a Barcelona i Tarragona
El mapa d'intensitat de vot de Ciutadans mostra un color més fort a l'àrea metropolitana de Barcelona i al Camp de Tarragona, amb punts destacats en municipis de la Selva i l'Alt Maresme, com Blanes, Lloret o Santa Susanna.
Ciutadans obté el percentatge més alt de vot en una secció censal de Tarragona, amb el 22% dels vots. Però, fins i tot en la secció censal on obté millors resultats, la formació taronja queda per sota del percentatge que va obtenir en les anteriors eleccions al Parlament: un 25,35% de mitjana a tot Catalunya.
La resta de punts on la candidatura de Carlos Carrizosa se situa per sobre del 15% dels vots són totes a l'àrea metropolitana: dues a Badalona, dues més a Santa Coloma de Gramenet, una a Sant Adrià de Besòs, una a Sant Andreu de la Barca i una al Prat de Llobregat.
En canvi, a 98 seccions censals Ciutadans no va obtenir ni un sol vot.
Gimenells i el Pla de la Font, el feu del PP
De les 28 seccions censals on el PP té un millor resultat, 27 són a la ciutat de Barcelona. L'altra és a Gimenells i el Pla de la Font, el municipi d'on va ser alcalde Dante Pérez, on els populars reben gairebé un de cada quatre vots.
De fet, a la capital del país, el PP va ser el partit més votat en 14 seccions censals. Fora l'àmbit metropolità, la candidatura d'Alejandro Fernández aconsegueix bons resultats en municipis com Aitona, Fígols, Pontons o Tiurana.
En unes eleccions en què els populars han obtingut els pitjors resultats de la seva història, només en nou seccions censals del país aconsegueixen un suport superior al 20%.
