La intel·ligència dels jueus asquenasites pot tenir relació amb el seu passat de persecucions

Gregory Cochran encapçala un grup de científics nord-americans que creu que una eugenèsia artificial provocada per desajustos genètics relacionats amb l'endogàmia explicaria la desproporcionada contribució a la cultura occidental dels jueus asquenasites. Cochran és una figura polèmica i iconoclasta dins del món científic, i va saltar a la fama quan va suggerir que la homosexualitat tenia origen bactereològic. Juntament amb Jason Hardy i Henry Harpending, de la Universitat de Utah, als Estats Units, el doctor Cochran ha publicat la seva hipòtesi al "Journal of Biosocial Science". Els jueus asquenasites normalment obtenen bons resultats en els tests de coeficient intel·lectual i puntuen entre 12 i 15 punts per sobre del valor de 100. Es tracta d'una ètnia que ha contribuït desproporcionadament respecte a la major part d'altres grups de la humanitat a la vida intel·lectual i cultural d'Occident. Les biografies de Freud, Einstein i Mahler en serien un exemple. El sjueus asquenasite també pateixen amb més freqüència que la majoria de persones desajustos d'origen genètic, com les malalties de Tay-Sachs, Gaucher o Niemann-Pick i altres de relacionades amb un creixement i ramificació excessius de les protuberàncies que connecten les cèl·lules nervioses. Els investigadors creuen que aquests factors poden ser fruit de la isolació genètica. Històricament i en l'actualitat, els asquenasites tendeixen a l'endogàmia. La tesi de Cochran La història d'aquesta ètnia comença amb la rebel·lió jueva contra la dominació romana en el segle primer després de Crist. Quan l'imperi romà va caure, els refugiats jueus van establir-se per tot el món. Els descendents dels que ho van fer a Europa reben el nom d'asquenasites. Durant l'edat mitjana els jueus patien discriminació legal, fet que va fer que molts d'ells acabessin dedicant-se a professions relacionades amb el diner, com la usura, ocupacions sovint prohibides i menyspreades pel cristianisme, i que segons Cochran requereixen altes capacitats intel·lectuals. La tesi del doctor Cochran parteix del baix nivell de contacte genètic d'aquesta ètnia amb la resta de la població, fet que porta a pensar que disposa d'una herència relativament pura. Després analitza el fet que aquells jueus que arribaven a un èxit professional tendien a tenir descendències més nombroses. Aquests dos fets -la correlació de la intel·ligència amb l'èxit social, i la correlació de l'èxit social amb la fecunditat- són les circumstàncies que segons aquest científic nord-americà afavoreixen la difusió dels gens que potencien la intel·ligència.