La impulsivitat a l'adolescència no és exclusivament humana

L'adolescència és un període complicat, però no només entre els humans. Altres animals, com els macacos, també tenen problemes per controlar els impulsos en aquest període de la vida. Així ho assenyala un estudi publicat a la revista "Trends in neurosciences".

Christos Constantinidis, de la Wake Forest School of Medicine, i Beatriz Luna, de la Universitat de Pittsburgh, han comparat els canvis en els cervells adolescents de diverses espècies. I la seva conclusió és que la falta de control dels impulsos es dona també en primats no humans i, a més, que pot ser un element important en el desenvolupament del cervell. Així ho explica Beatriz Luna:

"Com és ben sabut, l'adolescència és un període de gran impulsivitat i de recerca de sensacions., cosa que condueix a tries dubtoses. Malgrat això, aquesta tendència en el comportament es basa en un procés neurobiològic adaptatiu, crucial per modelar el cervell basant-se a adquirir noves experiències."

Segons els autors, el mico és el millor model per la seva proximitat amb els humans. Té una escorça prefrontal molt desenvolupada i mostra patrons semblants de maduració en el pas de l'adolescència a l'edat adulta. Concretament, els macacos mostren dificultats per aturar respostes reactives.
 

Podríem dir que a  l'adolescència les peces del cervell ja són a lloc, però es produeixen canvis en les connexions entre diverses àrees i en alguns circuits, sobretot en les àrees que afecten l'autocontrol, com el còrtex prefrontal dorsolateral. Això permetrà afrontar situacions diverses i preparar-se per respondre a condicions canviants. I això fa pensar que l'autocontrol no és només la capacitat d'inhibir un comportament en certs moments, com explica Christos Constantinidis:

"Les funcions executives no involucren només respostes reflexives, sinó estar preparat per crear amb antelació un pla apropiat a una situació. Aquest és el canvi entre el cervell adolescent i el cervell adult."

Això requereix córrer riscos, cosa que, segons Luna, no és necessàriament dolenta:

"No tens encara un sistema de control perfecte a l'adolescència, però això es produeix per alguna raó. Ha sobreviscut a l'evolució perquè permet noves experiències que proporcionen informació sobre l'entorn que és crucial perquè el cervell s'especialitzi de forma òptima."

Per això els adolescents, siguin humans o macacos, tenen tanta tendència a explorar i guanyar experiències noves, cosa que modelarà la manera d'actuar del cervell adult. Tot i que de vegades aquesta cerca d'experiències posi a prova també la capacitat de control dels progenitors i de la resta d'adults.

En tot cas, a part de conèixer aquesta evolució del cervell, els estudis comparatius entre humans i animals són importants perquè, segons els investigadors, també ajuden a comprendre els mecanismes que exposen a situacions de vulnerabilitat, com ara les malalties mentals, que sovint apareixen a l'adolescència. Potser per això l'estudi ha estat patrocinat per l'Institut de Salut Mental, un dels que integren els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units.