La història d'un missatge en una ampolla amagat en un institut fa 75 anys

El segle passat, era costum entre els paletes deixar missatges en ampolles amagats a les obres que feien. La majoria deixaven monedes i segells, o escrits que feien referència a l'efemèride del dia, o a la família o eren declaracions d'amor clandestines. Però d'altres eren més compromesos. Aquesta és la història d'un missatge en una ampolla que un jove de 15 anys va deixar a l'Institut Salvador Vilaseca de Reus.

Era el 19 de novembre de 1945, en ple franquisme. L'institut és un convent del segle XV i es va remodelar per adaptar-lo a un centre d'ensenyament. En un descans del treball, en Francesc Roig va escriure el primer missatge:

"Reus, 19 noviembre 1945. Me llamo Franco Roig Ciuró. Tengo 15 años. Yo y mi tío que hace compañía con el Sr. Modesto Gené hacemos obras aquí en el instituto. Muchos besos a vosotros en el día que encontréis esto, que quizás sea en el año 2000, si es que la bomba atómica no ha destruido el mundo. Quico Roig Ciuró. Amen."

En Francesc avui té 89 anys. Queda clar que les bombes atòmiques que van caure tres mesos abans al Japó el van impactar molt. En aquell temps -diu en Francesc- es parlava constantment de la bomba atòmica:

"Esclar, jo només tenia 15 anys i pensava que difícilment arribaríem a l'any 2000, perquè aquestes armes destruirien tota la Terra."

Hi va haver un segon missatge, aquest més compromès.

"Un poco de política. Quizás piensen ustedes que somos sucios, pero es que no tenemos jabón, ni pan, ni luz, ni carbón, pues ese Franco de la mierda que tiene el poder se cree que quiere matarnos."

Si es coneix una mica l'entorn familiar d'en Francesc, no és gens estrany aquest missatge:

"Tota la família sempre hem sigut d'esquerres. Érem republicans i, en aquells temps, bona part de la família eren comunistes. Tots érem antifranquistes."

Recorda quan tenia 6 anys i al mas dels avis, al Milà, amb la família comptaven els avions que anaven al front:

"Sempre en tornaven dos o tres menys i això ens feia molta ràbia."

En ple franquisme, si haguessin trobat el missatge hauria tingut problemes. Ho sabia perquè ja havia tingut familiars a la presó o que els havien rapat al zero.

"De por no en tenia, perquè vaig pensar: 'què li poden fer a un crio?' Segur que hagués anat a la presó, però 'només' 10 o 12 anys."

No ho van trobar i se'n va oblidar, fins que a mitjans dels anys 90, unes altres obres per ampliar l'institut van descobrir el missatge en l'ampolla.

"Em van avisar i em va fer molta gràcia recordar la història."

Una de les moltes que podria explicar els cinc-cents anys d'història d'aquest convent, reconvertit de fa molts anys en institut i per on han passat alumnes tan il·lustres com Antoni Gaudí, Josep Maria de Segarra, Ramon J. Sender o, mes recentment,  Gabriel Ferrater, Lluís Pasqual o el futbolista del Barça Isaac Cuenca.

Francesc Roig no va amagar mai més cap missatge. I amb el temps, s'ha perdut el costum que els paletes deixin missatges en una ampolla a les obres.