Llavaneres reclama a l'exèrcit una torre d'estiueig d'oficials que havia de ser una escola

L'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, ha iniciat els tràmits per reclamar al ministeri de Defensa i a l'exèrcit espanyol la que popularment es coneix com la torre del capità general, que el seu propietari, el doctor Rafael Martí, va donar al poble abans de la Guerra Civil.

Era l'any 36 quan el doctor Martí feia la donació de la seva torre a Sant Andreu de Llavaneres per fer-hi una escola. Ara, els documents d'aquesta cessió trobats a l'arxiu municipal demostren que l'edifici és del poble i anul·len cap donació posterior.

La documentació

Fa poc més d'un any, l'arxiver municipal Lluís Albertí Serra va trobar uns documents que revelen que la torre i la finca que l'envolta és del poble des del 1936.

"Va ser una sorpresa. Allò que m'havia dit la gent gran, que ho havien donat per fer una escola, aquí ho veig i de seguida l'hi vaig comunicar a l'alcalde: mira, tenim això", explica l'arxiver mostrant el document principal de la cessió.

Albertí llegeix:

"El doctor Ricard Martí Martí diu que, reconeixent la necessitat que té aquesta població d'unes escoles municipals, fa donació pura, perpètua i irrevocable a favor de l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres representat en aquest acte pel seu alcalde president Joan Radó Mussach."

A partir d'aquí, l'alcalde, Nani Mora Buch, demana a l'arxiver que busqui tota la documentació que hi hagi. 

L'Ajuntament en va fer ús del 1936 al 1940

Furgant durant un any a les caixes de l'Arxiu Municipal, Albertí troba, un total de 36 documents. A més de l'escriptura de donació, altres papers que demostrarien que el consistori va fer un ús efectiu de l'immoble entre el 1936 i el 1940.

La població no tenia escola i l'Ajuntament de l'època va començar els tràmits per fer complir la voluntat del doctor Martí: convertir la torre en una escola, explica l'alcalde.

"Trobem al Diari Oficial de la Generalitat que hi ha la donació de diners per rehabilitar la casa, i on diu també que un cop rehabilitada es dotaria de professors perquè fos escola; totes les factures dels industrials, les altes de la llum, el pagament de béns i transmissions... és que ho tenim tot."

Poc després de la donació, l'Ajuntament va pagar l'impost de transmissions patrimonials i el 1938 s'aprovava el projecte de reforma de la mansió, fins i tot la Generalitat va atorgar una subvenció per sufragar part del cost de les obres i va tramitar l'alta de la llum.

La Guerra Civil i la cessió a l'exèrcit

El 1939, l'exèrcit espanyol va fer una primera entrada a la finca per endur-se material de l'obra. Acabada la Guerra Civil, el 1940, l'antic propietari, Ricard Martí, va fer una segona donació de la casa a l'exèrcit, a la llavors Jefatura de Propiedades Militares franquista.

Un fet que, segons les escriptures trobades, no podia fer, diu l'alcalde.

"Si hi ha una donació irrevocable no n'hi pot haver una segona donació perquè ja ha passat a ser patrimoni municipal."

"Hem d'entendre que en aquell context va voler quedar bé i es va saltar totes les normes", opina l'alcalde. L'arxiver municipal va un pas més enllà i descriu el doctor Martí com un personatge "fosc" que va simpatitzar amb el franquisme i que després de donar la casa a l'exèrcit va marxar del poble.

El 1947, l'exèrcit va convertir la casa en una residència dels comandaments militars.

El nom de la casa del capità general li ve del càrrec que l'ocupava durant el franquisme. Actualment, la torre del doctor Martí és, des dels anys 80, la casa d'estiueig de l'inspector general de l'exèrcit a Catalunya, un càrrec que des del febrer ocupa el tinent general Manuel Busquier, en substitució del tinent general Fernando Aznar Ladrón de Guevara. Uns càrrecs que "hereten" la finca i n'han fet un ús residual, ocupant la casa entre dues i tres setmanes l'any.

Escola de música i espai cultural

Ara, l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres vol recuperar la casa i donar-li els usos pels quals va ser donada al poble. L'objectiu és, diu l'alcalde, traslladar-hi l'escola de música municipal i que l'edifici tingui també altres usos educatius i culturals.

"Creiem que tenim tot el dret de demanar la devolució de la casa", diu Mora. I ja han iniciat els tràmits.

De moment, l'Ajuntament ja ha fet arribar la documentació trobada a la Delegació del govern espanyol a Catalunya i aquest dijous també es farà arribar al Ministeri de Defensa, a Madrid.

L'alcalde, a través d'ERC, també farà arribar un seguit de preguntes a la ministra, Margarita Robles, perquè en doni resposta al Senat. La previsió de Mora és viatjar al novembre a Madrid per assistir a la sessió on s'abordarà aquesta qüestió i poder-se entrevistar amb la mateixa ministra.

"Volem demanar que sigui una cessió voluntària per part d'ells, si veiem que no hi ha aquesta voluntat entrarem en accions judicials perquè  creiem que tenim prou força per reclamar la casa del doctor Martí, i que passi a ser patrimoni de Sant Andreu de Llavaneres com com va ser l'any 1936."

Reclamada per l'Ajuntament franquista 

Aquesta reclamació, però, no és la primera que fa l'Ajuntament per recuperar la casa. És la primera en democràcia, però, durant el règim de Franco, l'Ajuntament franquista ja va demanar a l'exèrcit poder fer ús de la casa com a escola. Aquesta primera reclamació es va fer l'any 1947 i es van enviar fins a vuit cartes a diferents comandaments que no van obtenir resposta.

La falta d'una escola al poble es va resoldre finalment amb la construcció de l'escola Eduardo Baeza Alegria, en homenatge a un governador civil de l'època. Posteriorment, el centre es va dir escola Sant Andreu i, més recentment, escola Labandària, que actualment és un espai per a entitats.

Però de la casa del doctor Martí o la Torre del capità general, els únics que n'han gaudit durant tots aquests anys han estat els comandaments militars. Només durant els últims deu anys, l'inspector general que ha ocupat la finca hi organitza una festa amb militars a l'inici de l'estiu, i pocs dies després, al voltant del 18 de juliol, hi fa un concert amb la banda de l'exèrcit que s'obre a tota la població.