La història de la manipulació que ha amagat els perills del sucre

RedaccióActualitzat

Fa poc temps que es va prenent consciència dels perills per a la salut del consum de sucre en excés. Però ha costat molts anys. Durant dècades, hi ha hagut consens a fer dels greixos els grans culpables de les malalties del cor.

Val la pena fer una mica d'història per veure què ha passat.

La guerra entre greixos i sucres

A la dècada dels anys 50 del segle passat, hi havia pistes que les malalties del cor podien estar relacionades amb el consum de sucres.

Però l'any 1967 tres investigadors de Harvard van fer canviar les certeses. En dos articles [1] [2] publicats l'estiu del 1967 a "The New England Journal of Medicine" feien culpables els greixos saturats de les malalties cardiovasculars. El sucre era declarat innocent.

Mark Hegsted, Robert McGandy i Fredrick Stare eren tres especialistes en nutrició de la Universitat Harvard. Van acceptar publicar un article encarregat per la Fundació per a la Investigació del Sucre dels Estats Units.

Era un article de recopilació de les dades científiques sobre el tema que hi havia fins aquell moment. Els investigadors es van fixar en els estudis que relacionaven les malalties cardiovasculars amb els greixos saturats i no van tenir en compte els que les relacionaven amb el sucre.

Tampoc van dir que havien rebut diners de la indústria del sucre.

I en aquest article s'han basat moltes de les recomanacions de salut des d'aleshores.

La manipulació a l'ombra

El 2016, han sortit a la llum diversos documents que mostren el que es va moure al darrere de l'estudi de l'any 1967. Ho ha publicat la revista "JAMA Internal Medicine".

Gràcies a la documentació recollida en aquest article, s'ha sabut que el 1965 John Hickson, un alt executiu de la indústria del sucre, va reclutar els tres investigadors de Harvard per desacreditar els estudis contraris al sucre. Els va pagar 6.500 dòlars, l'equivalent a uns 50.000 dòlars actuals

Hickson els va deixar clar que volia que els estudis fossin favorables al sucre. I així ho van entendre els investigadors. Mark Hegsted escrivia:

"Som molt conscients del seu interès i ho tractarem tan bé com puguem".

No és un cas aïllat. Almenys, no ho és l'estratègia de la indústria alimentària d'intentar influir en els resultats de les investigacions científiques.

 

 

Anar al contingut