La història de Joan Tarragó, el bibliotecari de Mauthausen
Joan Tarragó van ser pres del camp de Mauthausen entre el gener del 1941 i el maig de 1945

La història de Joan Tarragó, el bibliotecari de Mauthausen

Fins a 200 llibres van ser recuperats per crear la biblioteca clandestina de Mauthausen, un espai que mai es va descobrir

Actualitzat

Què tenen en comú Francesc Boix i Joan Tarragó? Els dos van viure de primera mà les esfereïdores vivències del camp d'extermini nazi de Mauthausen.

Boix era un fotògraf català conegut per capturar imatges i donar a conèixer la crueltat dels camps d'extermini. Tarragó, per la seva banda, va ser un dels presos que va aparèixer en les fotografies que, posteriorment, Boix revelaria.

 

 

Un documental de l'any 2000, de Llorenç Soler, "Francisco Boix, un fotógrafo en el infierno" i, fa poc, la pel·lícula "El fotògraf de Mauthausen", guanyadora de quatre premis Gaudí, han fet conèixer la figura de Boix, un català pres en el camp de concentració de Mauthausen que es dedicava a realitzar milers de fotografies que mostraven la crueltat del camp d'extermini.

En canvi, la figura de Joan Tarragó, que també va tenir un paper fonamental en el camp, no ha estat tan reconeguda. Tot i això, la seva família se n'ha encarregat de donar a conèixer la seva història al món.

Combatent i capturat pels nazis

Després de lluitar a la Guerra Civil, Tarragó va continuar combatent el feixisme dins l'exèrcit francès. Els nazis el van capturar i poc després el van traslladar al camp de Mauthausen.

Un cop en el camp de concentració, els republicans espanyols es van organitzar per resistir. Entre altres coses, Tarragó va destacar per organitzar una biblioteca clandestina dins de Mauthausen. Fins a 200 llibres es van recopilar per guardar-los en un espai secret, que mai va ser descobert.

 

 

Com és possible que es pogués construir una biblioteca dins del camp? Tarragó es va adonar que els deportats que arribaven al camp portaven molts llibres. Els nazis, els treien tot el que portaven, però ell tenia l'habilitat de robar menjar, medicines i, fins i tot, llibres. En un armari del barracó 13 del camp, va néixer la biblioteca clandestina.

Llibert Tarragó, fill de Joan Tarragó, explica la importància dels llibres dins els camps:

"Llegir és ser lliure, això ho deia el meu pare. Llegir a l'interior del camp significava poder-te escapar de l'infern."


Els records de Joan Romero, supervivent del camp

Joan Romero, de 99 anys, en va passar tres al Komando Exterior i és un dels pocs deportats de Mauthausen que encara és viu. Ara, habita en un poble de la Xampanya francesa. Ell, juntament amb altres presos, s'encarregava de recollir les pertinences que arribaven al camp. Si tenia oportunitat i arribaven alguns llibres entre les seves mans, els llegia per oblidar-se d'aquell infern.

 

 

Romero explica que encara somia amb aquells dies i recorda tots els moments viscuts. Un d'ells, l'esfereïdora història de la nena jueva de 10 anys que li va somriure abans d'entrar a la càmera de gas.

La pregunta que encara molts es fan és com va ser possible la creació d'una biblioteca dins un camp de concentració. Ningú ho sabrà mai, però l'únic clar és que, si els SS, els serveis de seguretat del partit nazi, ho haguessin descobert, haurien fet patir les conseqüències en els interns.

Les històries que relaten reflecteixen com de malament ho van passar, tant que Joan Tarragó va prometre que si sortia viu de Mauthausen el seu primer fill o filla s'anomenaria Llibert o Lliberta.

Precisament, una de les persones que ha seguit més la figura de Tarragó és el seu fill Llibert. És conscient de la crueltat a la qual va ser sotmesa el seu pare i tots els interns del camp:

"Ells no volen ser considerats herois, sinó com a membres d'una organització de lluita i resistència."

Finalment, el 5 de maig de 1945 les tropes nord-americanes van alliberar Mauthausen. És aquí on es va acabar la història de la biblioteca.

 

ARXIVAT A:
Nazisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut