La guerra oblidada del Iemen, darrere les bombes a prop del GP de l'Aràbia Saudita de F1

Aquest diumenge, com estava previst, es disputarà el Gran Premi de l'Aràbia Saudita de Fórmula 1.

Es fa a la ciutat de Jiddah, a la costa del mar Roig, a pocs quilòmetres d'on divendres un atac amb míssils va afectar dos dipòsits de combustible d'una estació de distribució de derivats petrolers de l'empresa Aramco.

No hi va haver víctimes, però la gran columna de fum negre que es va generar era ben visible des del circuit, i alguns pilots es van plantejar plantar-se.

El mateix dia també van ser atacades dues refineries de Rabigh, una mica més al nord, i Ras Tanura, a la costa del golf Pèrsic.

Qui hi ha darrere d'aquests atacs contra instal·lacions civils d'Aràbia Saudita, que en les últimes setmanes han augmentat?

Els autors, que reivindiquen les seves accions, són els houthis, els rebels iemenites que des de 2015 controlen la capital, Sanà, i una part del país.

Només aquest divendres, els rebels houthis haurien llançat almenys 16 míssils i drons contra l'Aràbia Saudita, que encapçala la coalició internacional de suport al govern d'Abd Rabbuh Mansur Hadi, reconegut com a president legítim per l'ONU.

Guerra civil al país més pobre

La coalició internacional va començar a intervenir en el Iemen ara fa set anys, el març de 2015, després que a finals de 2014 els houthis van aconseguir expulsar Hadi de Sanà.

Des d'aleshores, fins a finals de 2021, l'ONU calcula que més de 377.000 persones han mort a causa d'una guerra civil que s'ha convertit en una mena de guerra per delegació entre l'Aràbia Saudita i l'Iran, que dona suport als houthis.

Un conflicte armat que s'eternitza i que fa temps que ha desaparegut de totes les portades, tret d'excepcions com l'actual.

Més de la meitat de les víctimes mortals, unes 227.000, no són per la violència bèl·lica, sinó per causes com la falta d'aigua, aliments i medicaments. Entre les víctimes indirectes, la majoria són infants.

A més, ha generat una crisi humana al Iemen, on 17 milions de persones estan en risc de morir de fam, situació que podria agreujar-se si la invasió russa d'Ucraïna s'allarga, perquè faria disminuir la producció i la distribució de blat i augmentar el preu d'aquest cereal que és l'aliment bàsic de més del 35% de la població del planeta.

"Podria agreujar greument la inseguretat alimentària mundial, en un moment en què els preus internacionals dels aliments ja són alts i volàtils", ha alertat Qu Dongyu, director general de la FAO, el fons de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura.

En declaracions a l'agència EFE, Qu ha recordat que Rússia i Ucraïna produeixen el 14% del blat mundial.

Països com Egipte, Turquia, Bangladesh i l'Iran compren a Rússia i Ucraïna més del 60% del blat que consumeixen, mentre Tunísia, Líbia, el Pakistan i el Iemen també en depenen en gran mesura.

El Iemen, de fet, és el país més pobre del Pròxim Orient.

L'Aràbia Saudita ha condemnat el que assegura que són "atacs de sabotatge", en paraules d'una font ministerial citada per l'agència estatal SPA.

La mateixa font acusa l'Iran -que ho nega- d'armar els houthis amb míssils balístics i drons per "afectar la capacitat productora del regne i de complir les seves obligacions amb els mercats globals".

El cert, en qualsevol cas, és que una disminució sensible de la producció i distribució de petroli de l'Aràbia Saudita, principal exportador mundial, impactaria en un mercat energètic global afectat ja per la invasió russa d'Ucraïna.

Condemna de la UE i els EUA

La Unió Europea ha emès un comunicat de condemna de l'atac houthi en què demana l'aturada dels "atacs contra ciutats i infraestructura civil", que considera "inacceptables", i alerta que "augmenten el risc d'una escalada més gran" del conflicte i "minen els esforços en marxa per posar fi a la guerra".

Uns esforços que haurien de començar a materialitzar-se a partir de les converses de pau que han de començar aquest dimarts a Riad, promogudes pel Consell de Cooperació del Golf, però a les quals els houthis es neguen a participar.

La UE també ha reiterat el suport a l'enviat especial de l'ONU Hans Grundberg, que intenta aconseguir una treva prèvia a l'inici de les converses que es mantingui durant el mes sagrat del ramadà, que aquest any és a l'abril.

El cap de la diplomàcia nord-americana, Antony Blinken, s'ha manifestat en termes semblants per condemnar l'atac contra un aliat dels Estats Units, i ha denunciat que "els houthis continuen amb el seu comportament destructiu i els atacs terroristes temeraris contra infraestructures civils".

Represàlia saudita

Més enllà de la reacció de condemna, la represàlia de l'Aràbia Saudita no s'ha fet esperar i aquest divendres a la nit i la matinada de dissabte ha llançat una operació militar al Iemen amb l'objectiu, ha dit, de protegir fonts d'energia globals i assegurar la cadena de subministrament.

Assegura que han atacat "fonts d'amenaça" a la capital iemenita, Sanà, i a Hodeida, principal port del país, dues ciutats en mans dels houthis.

A Sanà, almenys vuit persones haurien mort i quatre més haurien resultat ferides a causa del bombardeig d'un edifici del servei públic de pensions.

Les víctimes són els guàrdies de seguretat i familiars seus que dormien a l'edifici, sobre el qual han caigut dos míssils, segons la televisió Al Masira, afí als houthis, que ha afegit que a Sanà també han caigut bombes en el pati de l'empresa petroliera Safer i en unes instal·lacions militars.

A Hodeida, l'aviació ha causat un gran incendi en uns dipòsits de combustible del port, segons testimonis presencials recollits per l'agència EFE.

Al Masira parla també de bombardejos saudites contra una estació elèctrica de Hodeida i contra el port de Salif, més al nord.

Els primers atacs de l'aviació saudita, el mateix divendres a la nit, han estat contra unes casernes i una estació de combustible de Saada, bastió houthi situat 190 quilòmetres al nord de Sanà.

Celebracions a Sanà

Aquest dissabte, malgrat tot, una multitud de partidaris dels houthis ha sortit als carrers de Sanà per commemorar el setè aniversari de la intervenció de la coalició internacional al Iemen.

És cert que en set anys no ha aconseguit el seu propòsit, però també ho és que la pau al Iemen sembla tan o més llunyana que aleshores.

Costa veure el final d'un conflicte enquistat que fa anys que passa desapercebut, però que podria escalar fins a desestabilitzar la regió, cosa que tindria fortes repercussions arreu del món.

Aleshores, això sí, la guerra del Iemen tornaria, ben segur, a les portades dels mitjans.