ANÀLISI

L'"operació militar especial" de Rússia a Ucraïna, segons la versió de la Xina

Pequín rebat les crítiques occidentals per la seva "neutralitat esbiaixada" a favor de Rússia acusant els Estats Units de difondre fake news

Actualitzat

A la cerimònia d'obertura dels Jocs Paralímpics d'Hivern, el 4 de març, el seu president, el brasiler Andrew Parsons, proclamava des de l'escenari inaugural a l'estadi pequinès del Niu d'Ocell que el segle XXI és "una època per al diàleg i la diplomàcia, no per a la guerra i l'odi".

Les seves paraules les sentia el món sencer, però no el gruix de la població xinesa, només els que saben anglès. La traducció simultània al mandarí a la televisió va emmudir just quan Parsons clamava per la pau.

A la versió completa de la cerimònia que ara es pot trobar al web de la Televisió Central de la Xina (CCTV, sigles en anglès) es pot veure com Parsons s'acosta a l'estrada per pronunciar el seu discurs, però finalment el discurs no apareix. La imatge passa directament al president Xi Jinping proclamant que queden oberts els Jocs.  

Com a Rússia, a la República Popular de la Xina la invasió d'Ucraïna duu el nom que li dóna el Kremlin: operació militar especial. Als mitjans xinesos la paraula "invasió" no existeix. Pequín no l'ha condemnat malgrat xocar frontalment amb un principi essencial de la seva diplomàcia, el respecte per la integritat territorial dels països i la no ingerència en els afers interns --repetit fins a la sacietat pel règim comunista davant de qualsevol crítica estrangera en matèria de drets humans--.


La guerra d'Ucraïna a la televisió xinesa  

Phoenix TV és una televisió privada de Hong Kong que emet per a tota la Xina. Només ho pot fer sotmetent-se a la censura i per tant la seva línia editorial no difereix de l'oficial.  

Moscou ha facilitat a un reporter de Phoenix TV un ampli accés als moviments de les milícies prorusses al Donbass. Recull el testimoni dels milicians que li asseguren que no tenen por.  

A la televisió oficial, pràcticament l'única font d'informació dels majors de 50 anys, no és fàcil deduir què està passant realment. No s'hi veuen en imatges els atacs russos. Sí que s'expliquen els danys i els morts causats per un míssil caigut a Donetsk... llançat per l'exèrcit ucraïnès.

Ni imatges d'atacs russos ni de refugiats a la televisió

Els refugiats es colen sense cap comentari de referència, un parell d'imatges que podrien semblar criatures tornant de l'escola en autocar. L'accent es posa en la negociació, que donarà fruits en qüestió de dues setmanes, diu la veu en off del reportatge.

Es diria que el govern xinès, que és el que parla des de darrere de l'aparença d'un informatiu, ja sap què trigaran Zelenski i Putin a arribar a un alto el foc. La neutralitat basculant cap a Rússia de la direcció xinesa fa pensar que si Pequín sap quan s'aturarà l'ofensiva seria perquè Putin l'hi ha dit.  

Arribats aquí es pot tornar a la pregunta sense resposta: sabia Xi Jinping que Putin atacaria Ucraïna, va avalar l'operació militar especial?  

Vegem si l'informatiu de les 7 del vespre ens en dona cap clau. És el més seguit. N'agafem un dels últims dies a l'atzar i hi trobem veus crítiques dins del Parlament Europeu amb l'enviament d'armes a Ucraïna. Aquesta referència s'il·lustra amb uns plans de maniobres de l'OTAN: tancs espanyols i polonesos disparant.

Darrere arriben les xifres de covid disparades als Estats Units, Síria sense corrent elèctric per l'alt preu del petroli, conseqüència de la guerra. El conflicte, segons l'aparell de propaganda xinès, és culpa d'Occident per no haver respectat les preocupacions de seguretat del Kremlin.  

Continua el degoteig de desgràcies, recompte de persones sense llar als carrers de les ciutats nord-americanes, mortes víctimes d'agressions i, fins i tot, d'arma de foc.  

I així s'acaba l'informatiu, amb una idea clara: a la Xina tot va bé i a Occident tot són males notícies.      

 

El portaveu Zhao Lijian: la millor defensa és un atac

Davant les informacions periodístiques nord-americanes segons les quals Rússia havia demanat ajuda econòmica i militar a la Xina, la resposta d'un dels portaveus del Ministeri d'Afers Estrangers xinès, Zhao Lijian, és acusar els Estats Units de difondre fake news.  

Aquest és el nou mantra, al qual les xarxes socials, orientades pels bots de l'aparell de propaganda del règim, fan d'altaveu, amb centenars de milers d'agradaments i muntatges de Tik Tok que reblen el missatge a cop de rètols cridaners i músiques de reforç.  

La Xina també reclama explicacions als Estats Units sobre els laboratoris a Ucraïna denunciats per Moscou.    

El pols va molt més enllà de la guerra. Quan per culpa de la variant òmicron la Xina fa front al pitjor brot de Covid des de l'inici de la pandèmia a finals del 2019, el diari que el règim publica per a l'estranger en anglès, "China Daily", recull que segons noves evidències el coronavirus va arribar al mercat de Wuhan en un carregament de llagosta congelada procedent dels Estats Units.

Veiem comentaris sobre aquesta nova tesi a Weibo, l'equivalent local de Twitter, censurat a la Xina, com Facebook i altres apps estrangeres:  

"Tots els aspectes de la ciència mostren que la nova pneumònia per coronavirus es va crear als Estats Units."

"És el coronavirus fabricat als Estats Units."

"Tres anys robats pel coronavirus nord-americà."  

Dels primers onze comentaris, només un parell posen distància, en una evidència que la censura xinesa modera a plaer el debat a les xarxes socials.  

Acusacions per respondre a acusacions. Tot plegat construeix una muralla de resistència a les pressions nord-americanes i europees perquè la Xina ajudi a aturar l'ofensiva russa.  

Amb les sancions contra Moscou, la Xina, que hi està en contra, queda com l'única font d'oxigen per a l'economia russa. El 4 de febrer Putin era a Pequín per a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Hivern i firmava amb Xi Jinping, el president xinès, un ampli acord, tan ampli, que el text parla de cooperació sense límits.  

Segons Alexander Gabuev, antic subdirector de "Kommersant-Vlast", un dels setmanaris russos més influents, la Xina no usarà la seva influència sobre Moscou fins que Rússia no estigui més tocada per l'efecte de les sancions, uns càstigs que "Pequín rebutja, però que respectarà per no ser al seu torn víctima de sancions secundàries."  

"Pequín farà veure que juga un paper actiu en intentar aturar les hostilitats, però no farà res perquè no té experiència de mediació en aquesta mena de conflictes," afegeix Gabuev en conversa per videoconferència.  


Un món amb característiques xineses

Pequín transita per una estreta línia per evitar caure en el bàndol de Rússia, cosa que entorpiria la seva relació econòmica i comercial amb Occident, i alhora també per mantenir Moscou com el gran aliat.

Un Putin debilitat deixa Rússia en mans de la Xina, que no actuarà més que en benefici dels seus propis interessos, perquè la guerra, no amb tancs o míssils, sinó d'hegemonies, és amb Occident.  

Rússia queda com el soci minoritari de l'aliança de règims autoritaris enfront de les democràcies europees i els Estats Units, el Canadà, Austràlia...

Un editorial de Xinhua, l'agència oficial xinesa, acusa Occident d'utilitzar la seva "pretesa llibertat de premsa per atacar la Xina".

Pequín modela una societat amb una visió pròpia i alternativa de valors universals com els drets humans o les llibertats d'expressió i manifestació. Diu que la seva anomenada democràcia integral -el Partit Comunista governa escoltant el poble- funciona millor que la de l'Occident decadent.

La República Popular assegura que no aspira a dominar el món, però cada dia demostra un rebuig més clar de l'ordre internacional que coneixem i més convenciment en què, tard o d'hora, un món amb característiques xineses s'imposarà pel seu propi pes, pel pes de la Xina.

ARXIVAT A:
XinaUcraïna
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut