La guerra del plàstic i la indústria de l'embalatge

L'any 2023 s'ha iniciat amb un nou impost als envasos de plàstic i amb una normativa que fixa objectius ambiciosos per introduir més sostenibilitat en el sector de l'embalatge els propers anys. És una mena de guerra al plàstic impulsada per la Unió Europea que passa per impulsar el seu reciclatge i la reutilització dels envasos.

Els embalatges de plàstic són una tercera part de tots els embalatges que es fan a Catalunya. L'any passat van generar un negoci de 3.100 milions d'euros sobre els 9.700 de tot el sector. Hi treballen 11.000 persones dels 41.000 que hi ha a tota la indústria del packaging.

L'impost al plàstic és de 0,45 € per cada kg d'aquest material que no sigui reciclat. Això equivaldria a uns dos cèntims en el cas d'un saler de plàstic dels que es venen als supermercats.

La presidenta del clúster del packaging, Martina Font, diu que les empreses del sector traslladaran el cost de l'impost als consumidors. Mentrestant, treballen en alternatives al plàstic convencional per adaptar-se a les noves normatives de sostenibilitat.

Envasos plàstics monomaterials

La fàbrica d'embotits Monells de la plana de Vic té una línia d'envasat de llom curat en què es treballa des de fa mesos en alternatives als sistemes d'envasat convencionals, que són difícils de reciclar.

La nova legislació d'envasats fixa per al 2030 que tots els envasos siguin reciclables, i a la indústria s'estan fent les primeres passes per arribar-hi. Una de les claus és fer servir materials plàstics menys complexos, que siguin més fàcils de reciclar, com explica Eulàlia Iguacel, responsable de packaging de Monells:

"Fem servir un monomaterial, que està compost al 95 per cent de PET. L'ús del monomaterial pretén millorar el sistema de recollida, separació i classificació del residu i sigui apte per al reciclat."

El projecte de Monells s'ha fet en col·laboració amb l'IRTA i l'empresa Enplater, que fabrica el producte. La substitució dels plàstics complexos per uns de monomaterials no és senzilla, perquè les característiques són diferents. Els primers temps aquí es donaven pèrdues de productivitat del 30%, que s'han anat reduint a mesura que s'ajusta el procés. El punt feble és el tancament hermètic del paquet, que encara dona alguns errors.

"El que està fent la indústria i la transició que hi haurà la propera dècada és de posar envasos que es puguin reciclar, més que un canvi de materials, el que ens trobarem seran estructures que facilitin la reciclabilitat", afirma Àlex Brossa, director del clúster del packaging.

L'ús de plàstic reciclat a les indústries catalanes se situa actualment al voltant del 15%, segons fonts del sector. El nou impost al plàstic pretén estimular l'ús del plàstic reciclat, però la demanda està fent pujar de preu aquest producte i es pot donar el cas que fabricar amb plàstic verge sigui més econòmic, tot i pagar l'impost.

S'espera que aquestes paradoxes siguin temporals i que es pugui complir l'objectiu que tots els envasos siguin reciclables l'any 2030.

La fabricació de gots amb closca d'arròs

A l'empresa Ecogots treballen amb un material alternatiu al plàstic. Es diu Oryzite i es produeix amb la closca de l'arròs del delta de l'Ebre.

Aquest material es barreja amb polipropilè en una proporció del 60% per fer vasos reutilitzables. L'empresa espera obrir-se mercat amb tots els canvis normatius que s'han introduït sobre els envasos de plàstic, que hauran de ser reciclables al cent per cent l'any 2030.

"Estem tenint demanda d'empreses que volen adquirir gots per fomentar la reutilització per exemple en cafeteries o en empreses de menjar ràpid, on hi ha mot consum de gots d'un sol ús. Opten per gots reutilitzables amb un component més sostenible que no pas els de cent per cent plàstic", afirma Elisabet Zaragoza, gerent d'Ecogots.

La cambra arrossera del Montsià produeix cada any 60 milions de quilos d'arròs, una cinquena part dels quals correspon a la closca. La cooperativa ja ven un milió de quilos de closca cada any per a diferents aplicacions en substitució del plàstic. L'ús de l'orizyte en la producció industrial en lloc del plàstic derivat del petroli redueix les emissions de CO2 que provoca el procés convencional. Joan Cristina, director tècnic d'Ecogots, afegeix:

"Ara estem al 60% d'orizyte i 40% de polipropilè i aspirem que en el termini de sis mesos puguem avançar de forma important i arribar fins al 80%"

Les noves legislacions estan arraconant els envasos d'un sol ús i persegueixen que tots siguin reciclables. Els ecogots aguanten la temperatura del rentaplats i, en cas de trencament, han d'anar al contenidor groc per tornar a la cadena de producció.

Aquest mes de juliol, els comerços minoristes hauran de vendre la fruita i la verdura a granel, sense envasos de cap mena, excepte si la quantitat oferta supera el quilo i mig.

Pel 2030, es pretén reduir un 20% les ampolles d'un sol ús. El 30% dels envasos per aigua hauran de ser reutilitzables l'any 2025, en el cas de les cerveses l'objectiu serà del 80% i en el cas dels refrescos, del 60%. El mateix any, un 65% dels envasos hauran de ser reciclables, ja siguin de plàstic o d'altres materials.

L'aventura dels envasos reutilitzables

David Esteban és un economista que impulsa l'empresa Retoornado, dedicada a muntar serveis logístics per a la reutilització dels envasos.

És l'última frontera de la sostenibilitat, que consisteix a fer les coses com es feien fa dècades, quan es tornaven les ampolles de llet o de cervesa al fabricant.

Esteban vol aplicar aquesta idea a altres productes de consum habitual: "Un exemple és l'envàs per les crispetes del cinema. En lloc de fer servir i llençar un de cartó en les dues hores que dura la pel·lícula, plantegem un envàs de plàstic que es pugui deixar a la sala. Nosaltres el recollim, el rentem i el tornem a portar al cinema perquè el faci servir un altre client".

"Estem dissenyant també un envàs per ous per comprar-los a granel: l'envàs passarà per caixa, on es cobraran els ous i quan el client torni a comprar portarà el seu envàs buit."

El punt crític de la logística de la reutilització és el rentat dels envasos per deixar-los en unes condicions higièniques òptimes. El procés es fa amb una maquinària industrial que fan anar persones amb diversitat funcional, de manera que es compleix també un objectiu social.

David Esteban puntualitza que "com a empresa BCorp ens valoren l'impacte que tenim a nivell social, mediambiental i de governança. A nivell ambiental, treballem amb materials que compleixen la normativa, però a nivell social treballem amb fundacions que donen feina a persones amb diversitat funcional. Ens hi recolzem per fer totes les passes que es puguin subcontractar, com ara el rentat, el transport o una altra manipulació."

El govern espanyol haurà d'aplicar una directriu europea que obliga a reutilitzar envasos als restaurants de menjar ràpid, una directriu que ja s'està aplicant a França i Alemanya. Una nova batalla de la guerra que pretén acabar amb el plàstic d'un sol ús que inunda els abocadors i contamina el medi ambient de tot el planeta.