La guerra de la Superlliga: la clau econòmica en la revolta dels clubs de futbol
La guerra de la Superlliga: la clau econòmica en la revolta dels clubs de futbol
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La guerra de la Superlliga: la clau econòmica en la revolta dels clubs de futbol

Iván GutiérrezActualitzat

La notícia que 12 clubs, entre els quals hi ha el Barça i el Reial Madrid, volen organitzar una competició continental alternativa ha revolucionat el futbol europeu, que ha viscut la trencadissa més gran dels últims 70 anys.

Però quina és la clau econòmica? El que hi ha en joc després del cop de puny sobre la taula dels clubs més rics són els diners. En concret, el control de qui, com i quants se'n reparteixen.

En aquesta història hi ha dos pecats originals: unes institucions federatives (UEFA i FIFA) que han fet cas omís de les alertes del clubs sobre el descontentament amb el model actual de Champions League i de com es reparteixen els diners. I en segon lloc, uns clubs d'elit que han vist com la pandèmia del coronavirus els buidava les arques i que veuen com ja no poden sostenir salaris i fitxatges estratosfèrics, cosa que ha fet que el deute s'hagi enfilat fins als gairebé 1.000 milions d'euros.

 

El capità del Barça, Leo Messi, durant la final de dissabte contra l'Athletic de Bilbao
El capità del Barça, Leo Messi, durant la final de dissabte contra l'Athletic de Bilbao (Reuters / Marcelo Del Pozo)

 

Totes dues parts poden fer-se retrets: la FIFA i la UEFA són institucions que han viscut escàndols de corrupció i males pràctiques com la mateixa elecció del Mundial de Qatar, passant per alt vulneracions dels drets humans a canvi de molts diners. Però també busquen un model amb un repartiment més equitatiu entre clubs grans i petits.

Els clubs que han iniciat la Superlliga volen impulsar-la per tenir un pastís propi que pugui repartir-se entre ells sense comptar amb els clubs petits ni amb la necessitat d'un intermediari com pot ser la UEFA o la Lliga, que són els ens privats que firmen, gestionen i controlen els contractes de televisió, i de facto, els diners que generen els clubs.

És per això que el terratrèmol de la Superlliga busca trencar el sistema actual i sacsejar el rol de poders al món del futbol. I el poder és sinònim de qui té i reparteix els diners. I aquesta és la clau de tot l'embolic, segons explica el professor de Màrqueting Esportiu de la Universitat de Vic Xavier Ginesta:

"En el moment en què els clubs de futbol es comporten com a multinacionals de l'entreteniment i tenen com a principal objectiu l'increment d'ingressos, perquè només incrementant els ingressos poden assumir aquesta major competitivitat."

Ser més competitius és sinònim de tenir els millors jugadors, que només vindran si se'ls paguen salaris milionaris. I, per mantenir la festa, calen més diners. La majoria venen del pastís dels drets de televisió, que reparteix la UEFA a competicions europees, i, a Espanya, la Lliga. Aquests diners es divideixen entre molts clubs, però els que els generen són els grans.

Per això, Barça, Madrid o Manchester United volen tenir el seu pastís més gran, i que siguin ells mateixos qui s'ho reparteixen: "Els clubs no volen pagar la festa d'uns altres: volen ser ells que paguin la festa i la festa sigui com ells volen", assegura Ginesta.

 

Bufandes de Barça, Reial Madrid i Atlètic de Madrid, a una botiga de Barcelona
Bufandes de Barça, Reial Madrid i Atlètic de Madrid, en una botiga de Barcelona (Reuters / Nacho Doce)


Aquesta festa la finançarà el fons d'inversió JP Morgan amb 6.000 milions de dòlars. El rèdit per al fons, que utilitzarà una empresa espanyola, és que l'empresa que dirigirà la Superlliga els torni aquests 6.000 milions amb un interès del 2 o 3%, segons Bloomberg. I aquest moviment es fa ara per ingressar diners immediatament en un moment en què la pandèmia ha buidat les arques d'uns clubs rics, però molt endeutats i que veuen com no poden sostenir salaris i fitxatges desorbitats. El problema, segons les cadenes de televisió, és que el pastís de diners no pot créixer més.

"Ni els patrocinadors tenen més diners ni les cadenes de televisió tenen més diners", deia el cofundador del grup Mediapro Jaume Roures en una entrevista a "Els matins". Mediapro, com Movistar o altres cadenes, són els que paguen pels drets.

Tant experts com les mateixes cadenes asseguren que això és un joc de suma zero. És a dir, el pastís serà el mateix, però canviarà el qui ho reparteix, i entre quants. Els clubs d'elit de la Superlliga interpreten que l'actual Champions League genera diners en drets televisius per la seva presència, i no per la d'altres equips menors. Per tant, si el pastís se l'ha de menjar algú, interpreten aquests clubs, han de ser ells.

 

Jugadors del Bayern aixequen la Champions de l'any passat
Jugadors del Bayern aixequen la Champions de l'any passat (Reuters / David Ramos)

 

Però automàticament, això fa que els més petits o en rebin menys, o no en rebin directament, a través de competició europea. A la Lliga espanyola, per exemple, Barça i Madrid reben aproximadament un 11% cadascú del total de diners que es reparteixen. Tots dos creuen que mereixerien més, però LaLiga creu que així es fomenta que els petits puguin competir.

Hi ha un factor que també recorden fonts d'aquestes cadenes que compren els drets de televisió, i és que els preus pels drets va a la baixa, amb un mercat saturat i que no pot créixer gaire més. També puntualitzen que al final els diners que poden oferir és en relació amb les subscripcions que poden aconseguir, i serà més difícil que algú de Bilbao o València pagui per veure només el Barça o el Madrid contra clubs europeus.

Ara bé, si la Superlliga tira endavant, el canvi també pot ser mediàtic, amb la irrupció de nous actors amb fórmules diferents i les butxaques plenes, com ha fet Amazon a la Premier League. I llavors es veurà si aquesta Superlliga és només un joc per pressionar la UEFA i quedar-se amb més part del pastís, o si, realment, volen trencar l'statu quo del món del futbol des que es va crear la Copa d'Europa fa 70 anys.

 

Els perills que té una Superlliga

La intenció de fer una "NBA del futbol europeu" té els seus perills. Perquè la relació sociològica del futbol amb els orígens geogràfics i socials és molt més forta que els vincles que té l'esport americà, on les franquícies van i venen i moltes vegades no tenen arrelament.

L'objectiu és que els clubs grans guanyin més diners, però, perquè això passi, el pastís hauria de créixer molt i evitar que aquesta competició no devaluï les lligues nacionals. Si la competició europea és regular durant tot l'any, difícilment serà compatible amb el fet que les plantilles actuals (si no s'amplien) puguin afrontar un calendari tan exigent, per tant, es pot pressuposar que els jugadors menys destacats serien els que jugarien a les lligues domèstiques. Com que aquests jugadors menys valorats es reservarien per a les lligues nacionals, aquestes tampoc valdrien el que valen ara quant a drets televisius, i per tant, l'equació de guanyar més diners pot esvair-se.

Un perill és que aquests clubs també es devaluïn. Si el que realment importa és guanyar la Superlliga, quin efecte podria tenir que Barça o Madrid no la guanyessin durant molts anys? Marques com aquestes podrien devaluar-se com passa a l'NBA amb franquícies històriques com els Philadelphia 76ers o els Boston Celtics en algunes etapes recents.

En tot cas, l'"americanització" del futbol europeu ha fet un pas definitiu amb aquest model, que obre la porta perquè els grans capitals com fons d'inversió entrin fins a la cuina dels clubs, com ja ha passat a històrics com Manchester United, Manchester City, AC Milan, PSG, Tottenham o Arsenal.

Això també comporta un perill per al model singular de Barça o Reial Madrid, que no són societats anònimes, però que plantejaria aquest pas en algun moment per no haver de dependre dels socis si s'ha de gestionar el club com una empresa, que fins i tot, podria arribar a cotitzar com fan Juventus o United.

 

La trencadissa més gran al futbol europeu dels últims 70 anys

L'anunci de 12 grans clubs de futbol, entre els quals el Barça, de crear una Superlliga europea ha trasbalsat el món del futbol. Aquest és el model de competició que proposen aquests clubs:

 

 

La UEFA ha amenaçat els clubs impulsors amb sancions i la prohibició de disputar competicions nacionals, europees o mundials. El president del màxim organisme del futbol continental, Aleksander Ceferin, ha arribat a dir que la Superlliga "és una escopinada a la cara de tots els aficionats al futbol".

Paral·lelament, la UEFA ha aprovat aquest dilluns el nou format de la Champions, que passarà de 32 a 36 equips a partir de la temporada 2024/2025. Els 36 equips estaran en un únic grup, els vuit primers tindran bitllet directe per als vuitens de final, mentre que els altres vuit es decidiran mitjançant un "play-off".

El govern espanyol, el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Boris Johnson, han mostrat en les últimes hores la seva oposició a la Superlliga europea. La Moncloa ha demanat a Barça, Reial Madrid i Atlètic de Madrid, els tres clubs de la Lliga espanyola que donen suport a la iniciativa, que tornin al camí del diàleg per trobar una solució pactada.

Els dos principals clubs alemanys, el Bayern de Munic i el Borussia Dortmund, s'han desmarcat aquest dilluns de la creació de la Superlliga, un projecte que tampoc compta amb el suport dels grups d'aficionats de la Bundesliga.

També alguns jugadors professionals s'han mostrat contraris a la Superlliga, com els portuguesos Bruno Fernandes i Joao Cancelo, del Manchester United i el Manchester City, o el migcampista espanyol del PSG Ander Herrera.

A la Premier League, en el partit d'aquest dilluns entre el Leeds i el Liverpool, abans de començar una avioneta ha sobrevolat Elland Road amb el missatge "Digues no a la Superlliga". Durant l'escalfament, els jugadors del Leeds portaven samarretes amb el missatge "El futbol és per als aficionats".

 

Els jugadors del Leeds portaven una samarreta amb el missatge 'El futbol és per als aficionats' durant l'escalfament del partit amb el Liverpool
Els jugadors del Leeds portaven una samarreta amb el missatge "El futbol és per als aficionats" durant l'escalfament del partit amb el Liverpool (Reuters / Clive Brunskill)

 

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut