Antonio Manuel Guerrero perdrà la condició de guàrdia civil (EFE)
Antonio Manuel Guerrero perdrà la condició de guàrdia civil (EFE)

La Guàrdia Civil tramitarà l'expulsió d'un dels membres de La Manada

Antonio Manuel Guerrero, condemnat a 17 anys de presó, deixarà de ser guàrdia civil definitivament

Actualitzat

Antonio Manuel Guerrero, un dels membres de La Manada, perdrà la seva condició de guàrdia civil. Fonts de la direcció general de l'institut armat han explicat que, una vegada la sentència sigui ferma, podran iniciar els tràmits perquè Guerrero deixi de ser agent del cos policial de manera definitiva.

La direcció general vol resoldre l'expedient amb "la màxima celeritat" possible, tot i que haurà de fer tots els tràmits que preveu la normativa i la llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques.

 

Tot i que van suspendre Guerrero el 10 de desembre del 2018, fins ara no havien pogut expulsar-lo del cos policial perquè és agent de la guàrdia civil de carrera i, per tant, havien d'esperar que la condemna fos ferma per poder tramitar la seva sortida del cos.

 

 

Guerrero, condemnat a 17 anys

El Tribunal Suprem va revocar fa escassos dies la sentència de La Manada i va elevar les condemnes per als cinc acusats a 15 anys de presó per un delicte continuat de violació amb agreujants. Una vegada comunicada la decisió, el Suprem encara ha de redactar la sentència en la seva totalitat perquè passi a ser ferma.

En el cas de Guerrero, la condemna és de 17 anys de presó per ser el responsable del robatori amb intimidació del telèfon mòbil de la jove madrilenya.

 

Antonio Manuel Guerrero i la resta de membres de La Manada estaven en llibertat provisional des de feia un any, després de pagar una fiança de 6.000 euros.

El guàrdia civil, durant aquest període, va demanar cita prèvia per treure's el passaport, tot i tenir prohibida la sortida del territori espanyol. El seu advocat va negar-ho dient que "volia saber què havia de fer" si tenia el passaport caducat.

ARXIVAT A:
La ManadaAgressió sexualTribunal Suprem Violència masclista
Anar al contingut