La grip nova podria reduir la xifra total de morts per grip a Espanya
La grip nova, amb menor gravetat i mortalitat que la grip estacional, podria reduir el nombre total de morts anuals per grip estacional a Espanya si es tenen en compte les dades dels països que ja han superat l'hivern austral i tenint en compte que la "nova" pot desplaçar en part la comuna. Als països que han passat ja l'hivern s'ha observat que el virus de la grip A n'ha desplaçat uns altres com el de la grip comuna o estacional, segons diversos experts que han pronosticat un comportament similar a Espanya durant els mesos vinents.
El metge d'atenció primària i professor honorari de la Universitat Autònoma de Madrid, Juan Gervás, ha explicat que "està demostrat que el 90 per cent dels virus gripals que circulen són de grip A, i el 2010 ho seran el cent per cent".
Les previsions per a l'hivern a Espanya "calculen unes 500 morts per grip A, davant de les xifres habituals de morts per grip estacional, que se situaven en unes 5.000 anuals", ha afirmat Gervás. Aquest metge ha observat que a Nova Zelanda "el nombre de morts ha baixat dels 400 habituals a 17", per la qual cosa alguns informes mèdics comencen a plantejar la possibilitat de considerar la grip A com una protecció".
Gervás ha recordat que l'OMS va preveure que al voltant del 50 per cent de la població s'infectaria per grip A durant l'hivern, però en l'hemisferi sud el percentatge no ha estat superior al cinc per cent, similar al nombre de persones afectades per la grip estacional en anys anteriors. El doctor ha insistit que l'OMS s'ha equivocat amb els pronòstics, "igual que va succeir amb les morts pronosticades per contagi de la grip aviària; va calcular més de set milions de morts i només se'n van produir unes 250 a tot el món".
Gervás ha assenyalat que "vacunar-se contra la grip estacional no té sentit aquest any" i que "no hi ha prou assajos clínics que permetin prendre decisions fundades" respecte a la vacuna per a la grip A, que començarà a distribuir-se el novembre vinent. Els països de l'hemisferi sud han passat l'hivern sense la vacuna i, per Gervás, això té un avantatge, "passar aquesta grip és una espècie de vacuna natural per uns 50 anys, mentre que d'una altra forma caldria vacunar cada anys contra la grip.
En persones que no tenen malalties cròniques, la grip A no requereix més tractament que la grip estacional, ha explicat aquest metge, que recomana les cures habituals que es prenen davant qualsevol quadre gripal i els medicaments recomanats en aquests casos. Gervás ha denunciat que "almenys la meitat de les persones que prenen els antivirals tenen efectes secundaris lleus" com ara vòmits o desajustos intestinals, entre altres, i que fins a un divuit per cent tenen alteracions neuropsiquiàtriques, motiu pel qual els medicaments han estat prohibits ja al Japó.
"Em sembla una barbaritat receptar-los en quadres de poca rellevància, quan s'han demostrat els efectes adversos; va contra l'ètica professional", ha insistit.
Gervás, que pertany a l'equip d'investigació mèdica CESCA (un grup professional d'investigació, estudi i docència en Atenció Primària i Medicina General de Família) considera que les mesures d'higiene "no han de ser exagerades" i que són innecessaris els plans de contingència en les empreses diferents dels que es preparen per a la grip comuna.
Al seu parer, l'alarma social creada "és la suma d'interessos parcials de la indústria farmacèutica, però també dels organismes mèdics internacionals, de la indústria del sabó o de les mascaretes, entre d'altres, però produeix un resultat espantós: el pànic innecessari dels ciutadans davant una grip de caràcter lleu".
Les previsions per a l'hivern a Espanya "calculen unes 500 morts per grip A, davant de les xifres habituals de morts per grip estacional, que se situaven en unes 5.000 anuals", ha afirmat Gervás. Aquest metge ha observat que a Nova Zelanda "el nombre de morts ha baixat dels 400 habituals a 17", per la qual cosa alguns informes mèdics comencen a plantejar la possibilitat de considerar la grip A com una protecció".
Gervás ha recordat que l'OMS va preveure que al voltant del 50 per cent de la població s'infectaria per grip A durant l'hivern, però en l'hemisferi sud el percentatge no ha estat superior al cinc per cent, similar al nombre de persones afectades per la grip estacional en anys anteriors. El doctor ha insistit que l'OMS s'ha equivocat amb els pronòstics, "igual que va succeir amb les morts pronosticades per contagi de la grip aviària; va calcular més de set milions de morts i només se'n van produir unes 250 a tot el món".
Gervás ha assenyalat que "vacunar-se contra la grip estacional no té sentit aquest any" i que "no hi ha prou assajos clínics que permetin prendre decisions fundades" respecte a la vacuna per a la grip A, que començarà a distribuir-se el novembre vinent. Els països de l'hemisferi sud han passat l'hivern sense la vacuna i, per Gervás, això té un avantatge, "passar aquesta grip és una espècie de vacuna natural per uns 50 anys, mentre que d'una altra forma caldria vacunar cada anys contra la grip.
En persones que no tenen malalties cròniques, la grip A no requereix més tractament que la grip estacional, ha explicat aquest metge, que recomana les cures habituals que es prenen davant qualsevol quadre gripal i els medicaments recomanats en aquests casos. Gervás ha denunciat que "almenys la meitat de les persones que prenen els antivirals tenen efectes secundaris lleus" com ara vòmits o desajustos intestinals, entre altres, i que fins a un divuit per cent tenen alteracions neuropsiquiàtriques, motiu pel qual els medicaments han estat prohibits ja al Japó.
"Em sembla una barbaritat receptar-los en quadres de poca rellevància, quan s'han demostrat els efectes adversos; va contra l'ètica professional", ha insistit.
Gervás, que pertany a l'equip d'investigació mèdica CESCA (un grup professional d'investigació, estudi i docència en Atenció Primària i Medicina General de Família) considera que les mesures d'higiene "no han de ser exagerades" i que són innecessaris els plans de contingència en les empreses diferents dels que es preparen per a la grip comuna.
Al seu parer, l'alarma social creada "és la suma d'interessos parcials de la indústria farmacèutica, però també dels organismes mèdics internacionals, de la indústria del sabó o de les mascaretes, entre d'altres, però produeix un resultat espantós: el pànic innecessari dels ciutadans davant una grip de caràcter lleu".
