La "grama" i la "turuta", dues monedes locals per recuperar el teixit econòmic de proximitat

En els últims anys han tirat endavant diverses iniciatives per crear monedes complementàries a l'euro amb l'objectiu de potenciar l'economia local. La crisi actual torna a posar sobre la taula la utilitat social d'aquestes monedes. Dos exemples en són la "grama", un vehicle perquè la despesa pública repercuteixi directament en el teixit comercial d'una ciutat, i la "turuta", una iniciativa ciutadana per lluitar contra els efectes de la globalització.

La "grama", ​la moneda local de Santa Coloma que fan servir 700 comerços

A la botiga de pintures que regenten Josep Cabello i Carmen Pérez es pot pagar en euros, però també en "grames", la moneda local de Santa Coloma de Gramenet. L'Ajuntament de la ciutat va crear aquesta moneda fa quatre anys per potenciar el comerç de proximitat, que ha de competir contra grans centres comercials situats en poblacions veïnes. Una "grama" equival a un euro i l'Ajuntament paga en "grames" bona part de les subvencions al teixit associatiu i comercial de la ciutat. Són entre 250.000 i 300.000 "grames" anuals, que s'han de gastar dins del municipi.

Pel Josep, disposar d'aquesta moneda "fa que s'enriqueixi tant el teixit comercial com en general el municipi, perquè els calers es queden aquí, a Santa Coloma, i es retroalimenten de comerç a comerç".

Segons Oriol Tuson, un dels responsables del departament de Comerç municipal, "si amb l'euro, segons els estudis que teníem abans, només es quedava entorn al 29% de la despesa que es realitzava en subvencions a entitats, ara ja es queda a la ciutat més del 85%. Després continuen circulant i el 2019, de mitjana, cada "grama" invertida circulava onze vegades".

Ja hi ha prop de 700 comerços i empreses a Santa Coloma que fan servir la moneda local pagant i cobrant a través d'una aplicació al mòbil. Un èxit en el que hi té molt a veure la seguretat que suposa tenir darrere un Ajuntament i que cada "grama" en circulació tingui el suport d'un euro dipositat en un compte bancari. Ara, estudien fer un pas més en l'evolució del model i donar també les ajudes socials de l'Ajuntament en "grames" perquè hi hagi més població que les utilitzi.

Mig miler d'associats a les "turutes", moneda social de Vilanova i la Geltrú

En un hort de Vilanova i la Geltrú, tres persones estan podant les oliveres. Per fer aquesta feina, rebran una compensació per cada hora que hi dediquin. Però no serà en euros, sinó en "turutes", la moneda social de la ciutat, un nom en clau musical que fa referència a una popular marxa d'origen militar que és tot un signe d'identitat del carnaval de Vilanova.

Aquesta moneda, que també equival a un euro, la promou des de fa deu anys una associació ciutadana, ECOL3VNG, que té entre els seus objectius revitalitzar la producció d'aliments local i el comerç de proximitat. "Nosaltres hem vist molt clar que amb una eina econòmica amb la que ens dotem, com és una moneda social, podem promoure que tot això no desaparegui. I crear tot un ecosistema, tota una riquesa, i que no es perdin productors locals", assegura Carme Dastis, una de les fundadores de l'associació.

Pel coordinador de l'entitat, Ton Dalmau, "s'ha fet la globalització i nosaltres diem que s'ha de fer la glolocalització, perquè el global no pot existir si allò que és local es mor. Tot el que és el potencial productiu local, crec que l'hem de tornar a posar en marxa".

​Hi ha més de mig miler de membres de l'associació i 52 establiments que utilitzen la "turuta" en una part del seus intercanvis diaris com a eina per crear un espai de col·laboració ciutadana i de consum local responsable. Un d'aquests establiments és Telemàtic, una botiga d'informàtica al centre de Vilanova.

Josep Jané, el seu propietari, n'és un ferm defensor perquè "tot el que es pugui anar generant amb aquest tipus de monedes es va reinvertint en la mateixa economia de la població". Per Dalmau, "hi ha productes que difícilment es poden produir en un poble, com un cotxe o un televisor. 

Per tant, és lògic que hi hagi productes globals i monedes globals. Però també hi ha productes locals i mercats locals, i hi hauria d'haver monedes locals per estimular la producció d'aquests productes".