La gestió política dels menors estrangers genera crítiques i desconfiança en el sector

La Direcció General d'Infància obrirà la setmana que ve un Centre d'Atenció Immediata per als menors estrangers que arribin a Catalunya. Serà un centre on també hi haurà Mossos d'Esquadra i que vol evitar les imatges de nois a les comissaries que vam veure l'any passat.

Ara per ara s'estan moderant les arribades de menors i, dels 5.500 que es preveia que arribarien aquest any, el govern calcula que, finalment, en seran 1.500 menys. Tot i això, encara hi ha molts dubtes sobre la gestió política dels joves migrants.

En total, s'han obert 3.090 places, distribuïdes en 253 centres o pisos per a joves migrants oberts per la Direcció General d'Infància (DGAIA) en els últims dos anys. Ara es vol començar a fragmentar els que tenen més places i obrir-ne de més petits.

Pel que fa als menors atesos, la DGAIA tutela actualment uns 3.500 menors estrangers. Una dada molt preocupant és que, d'aquests, només un 1% dels que podrien treballar tenen permís de treball.

El govern vol dedicar més esforços, alhora, als que fan 18 anys. I és que, dels que han arribat a la majoria d'edat a principis d'any, al 29% no se'ls ha pogut seguir la pista. 

Les crítiques dels profesisonals del sector

Pels professionals del sector, com l'educador social David Rodríguez (CGT), aquestes xifres tapen la realitat dels centres.

"Quina culpa tenen que se'ls dugui a centres oberts en cases de colònies, amb professionals contractats de manera improvisada, sense cap tipus de formació. Simplement, emmagatzemats a l'espera que compleixin els 18 anys per deixar-los anar una altra vegada al carrer i després dir: 'Veus com delinquien?' Com se senten ells quan està canviant la persona de referència cada setmana, la persona que els ha de donar un futur. Si aquesta persona canvia, ja no confien tampoc en el sistema."

Cap confiança, tampoc, en la possibilitat de treballar, perquè la llei no els ho permet. Ara mateix, quan fan els 18, s'han d'esperar un mínim de 5 anys per poder optar a un primer permís de treball, com destaca Caterina Pons, responsable del projecte de suport integral per a joves de la Fundació Bayt al-Thaqafa.

"El primer permís de residència que té un menor que ha estat tutelat és d'un any i no lucratiu, sense poder treballar. Si l'aconsegueix renovar, en tindrà per dos anys sense poder treballar. Si l'aconsegueix renovar, en tindrà per dos anys més. I un cop renovi aquest últim permís n'arribarà a tenir un de cinc anys amb el qual sí que podrà treballar."

Els processos de renovació de residència tampoc són fàcils: cada vegada, el jove ha d'acreditar que té 500 euros o, si no, ha d'obtenir l'anomenat informe d'integració, amb què demostra que té habilitats lingüístiques i que ha fet cursos d'inserció laboral. A més, no el pot haver parat mai la policia per cap motiu. Hi ha una alternativa per aconseguir més ràpid el permís de treball, i és que una empresa estigui disposada a contractar el jove durant un any a jornada completa, afegeix Caterina Pons.

"L'empresa ens va dir que li sabia molt greu, però que no podia oferir un contracte d'un any. Que estaven molt contents amb ell, però que l'únic que podien oferir era tres mesos i, per tant, el noi no pot treballar, tot i que hi ha una empresa que està contenta amb com treballa i que voldria que estigués amb ells."

El viatge fallit de la Generalitat al Marroc

Amb tots aquests fronts oberts a Catalunya, el govern volia viatjar al Marroc per presentar el projecte Al Amal, amb l'objectiu que els menors no marxin del seu país. Una quarantena d'entitats ja l'han rebutjat perquè els recorda el fallit Catalunya-Magreb del 2005, que va servir per retornar una trentena d'adolescents. Una de les veus crítiques és Ainhoa Nadia, educadora social i membre del Col·lectiu Did L3onf-Contra la Violència.

"Tothom sap que allò va ser un horror de programa. Van deportar nens contra la seva voluntat, tornaven pressionats i moltes vegades sense ni saber que serien deportats."

Les entitats reivindiquen informació de manera urgent i recorden que, per als menors, el retorn no és una opció.