La gestió de l'aigua a Israel: de l'escassetat a l'abundància

Amb l'onada de nous immigrants arribats després de la independència ja es va crear una xarxa de transport per bombar aigua des del llac de Galilea, al nord d'Israel, cap al centre i el sud del país. Però ben aviat es va veure que amb això no n'hi havia prou per cobrir les necessitats domèstiques i agrícoles. L'any 1959 l'enginyer Simcha Blass i el seu fill Yeshayahu van inventar la tecnologia de la irrigació per degoteig. Un sistema que avui dia rega el 75% dels cultius d'Israel i que suposa un gran estalvi perquè no hi ha evaporació i perquè la planta aprofita cada gota que li cau.

A més, actualment el país recicla el 90% de les aigües residuals domèstiques per regar els camps. Una manera d'aprofitar una aigua que, si no, es malbaratarien.

Israel és el líder mundial, a molta distància de la resta, en el reciclatge d'aquest tipus d'aigua. Espanya és el segon país de la llista, però només reutilitza el 17% de les aigües residuals.

En Daniel Rahamim ha estat durant 20 anys el responsable de reg del kibbutz de Nahal Oz, al semidesèrtic nord del Nègueb. Aquí tenen 1.000 hectàrees de cultius. Gràcies al reg amb aigües residuals ara ja no els cal mirar al cel i, a més, poden fer més collites que abans.

"Estem relaxats i no ens hem de preocupar de si plou o no perquè tenim aigua."

Gràcies a la seva innovadora tecnologia, Israel ha estat un país pioner a l'hora de convertir les terres àrides del desert en camps cultivables.

Però si per a l'agricultura es reciclen aigües residuals, per al consum domèstic s'utilitza l'aigua provinent de les dessalinitzadores. Actualment, hi ha cinc plantes que tracten l'aigua del mar i que subministren el 75% de l'aigua que arriba a les llars israelianes. Hi ha dues dessalinitzadores més en construcció. Quan d'aquí dos anys entrin en funcionament, el 90% del consum domèstic i industrial d'Israel es farà amb aigua marina dessalinitzada pel sistema d'osmosi inversa. La salmorra que en queda es torna al mar.

Els defensors d'aquesta tecnologia diuen que es dissol en la immensitat de les aigües marines sense variar-ne la salinitat.

Oded Goldstein és el director general de la dessalinitzadora d'Orek, la més gran d'Israel i, fins fa poc, la més gran del món. Creu que l'aposta per les dessalinitzadores ha resolt definitivament el problema de l'aigua.

"La dessalinització era el millor sistema possible. I ara tenim més aigua de la que necessitem."

El país té ara tanta aigua que fins i tot n'exporta a la veïna Jordània.

El principal problema de l'aigua dessalinitzada és que les plantes que la produeixen necessiten molta electricitat. El 60% dels costos d'aquesta aigua són energètics. O sigui que no és barata. Per això, també és important controlar els hàbits de consum.

L'Autoritat de l'Aigua d'Israel ha fet els últims anys diverses campanyes de conscienciació per ràdio, televisió i internet sobre la necessitat d'estalviar aigua. L'èxit ha estat rotund. El consum per càpita s'ha reduït dràsticament.