La gent gran, desatesa per la banca amb cada cop menys caixers i atenció al públic

En els últims mesos, ajuntaments, sindicats i diverses associacions reclamen als bancs que no deixin de banda les persones grans. Aquest col·lectiu se sent maltractat per les entitats on tenen dipositats els seus estalvis. Un dels problemes amb què es troben és que han tancat moltes oficines i fins i tot han tret els caixers automàtics.

Al barri de l'Havana, a Mataró, amb un percentatge important de persones grans, van desaparèixer els tres que hi havia.

Es van mobilitzar i van recollir 1.600 firmes per demanar que els tornessin a posar un caixer. De moment, dos dels tres bancs consultats els han denegat la petició. Això els suposa haver-se de desplaçar fins al centre i molts tenen dificultats de mobilitat. Ens ho explica Carmen López.

"No puc caminar, tinc molt de mal a la columna, em fa un dolor fort i he de seure on sigui", explica. I afegeix que és la seva filla, que viu a Barcelona, qui treu diners i els hi porta.

La Cinta passa dels 80 i també espera que vingui el seu fill perquè li tregui diners, perquè ja ha patit dos robatoris quan tornava del centre.

Una altra veïna del barri, Gemma Guimó, amb 85 anys, es desplaça amb caminador i cada vegada que ha d'anar al banc ha d'agafar un taxi. Es gasta un mínim de 10 euros.

Ella també pateix un altre dels greuges dels quals es queixa la gent gran. Quan ha volgut canviar el cobrament de la pensió a un altre banc, s'ha trobat que havia de fer molts tràmits per internet.

"Em van dir que per fer això he de menester una pila de tràmits, entre els quals enviar un correu", recorda. Tot plegat és difícil per a ella, que admet: "De tot aquest vocabulari d'internet, jo no n'entenc res."

I és que les noves tecnologies són una barrera per a molta gent d'aquestes generacions que tenen mòbils sense internet i que no utilitzen l'ordinador.

Aquí és on apareix el tercer entrebanc: els bancs han reduït l'atenció presencial i molts obliguen a demanar cita per atendre a l'oficina.

La Marta s'hi troba sovint: "Si vull ingressar talons, he de venir abans de les onze, perquè a les onze tanquen la caixa per a les persones, i llavors he de treballar pels caixers, però els talons no me'ls deixen entrar pels caixers."

Pobles sense cap oficina

Aquesta situació es repeteix arreu, però on més la pateixen és als pobles, on el tancament d'oficines els ha deixat sense cap mena d'atenció, ni presencial ni a través de caixers.

En alguns municipis, com a Gualba, al Baix Montseny, han optat per permetre que una empresa especialitzada en caixers en posi un a la façana de l'Ajuntament.

El servei, però, té una comissió de 3,95 euros cada cop que es treuen diners. I quan se superi el primer any, l'Ajuntament haurà de pagar un lloguer mensual a l'empresa.

Aquesta mateixa empresa paga per poder posar els seus caixers a poblacions turístiques com Blanes o Lloret, però als pobles petits el moviment de diners és baix i la instal·lació pot no ser rendible.

De moment, a Catalunya ja hi ha quatre municipis que han optat per aquest sistema perquè els veïns puguin disposar d'un servei essencial.

Davant d'aquesta situació, l'associació bancària CECA s'ha pronunciat. Asseguren que Espanya és un dels països amb una xarxa d'oficines més extensa i que avui la majoria d'operacions es poden fer senzillament per internet.

De fet, algunes entitats reconeixen que a les oficines només es fa un cinc per cent del total d'operacions. Asseguren, també, que treballen per donar solucions als llocs on no tenen caixers, com la que permet anar a un establiment i aprofitar una compra amb targeta per obtenir efectiu.