ANÀLISI

La gens honorable policia de Sa Majestat: racisme, homofòbia i masclisme a Scotland Yard

Un informe intern parla d'una policia podrida, de corrupció i impunitat amb què han actuat molts agents, fins i tot amb la connivència dels superiors

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto47

Nicolás Valle

Periodista de la secció d'Internacional de TV3

@NicolasValle
Actualitzat

Un informe intern de la policia de Scotland Yard revela les tendències racistes, homòfobes i masclistes dins del cos, i la impunitat amb què han actuat molts agents, --fins i tot amb la connivència dels superiors--, que no només no han estat castigats, sinó que han estat promocionats. Les dades de l'informe no han fet més que posar negre sobre blanc comportaments sovint denunciats sense èxit, fins ara. 

Qui recorda la mort de Jean Charles de Menezes? Era el jove brasiler de 27 anys que el 22 de juliol del 2005 va estar en el pitjor indret possible i en el moment més inadequat: al metro de la City un dia després d'un atac integrista a Londres. Va ser tirotejat per agents de la Brigada Antiterrorista a l'estació de Stockwell. El van confondre amb un "terrorista".

La policia va disparar primer i va preguntar després. Però no hi va haver cap resposta: va rebre set trets al cap. Algun d'ells a boca de canó. El cas es va tancar amb una ridícula indemnització a la família i amb un tancament de files amb la policia per part de la classe política.

I qui recorda l'assassinat de l'adolescent negre Stephen Lawrence en una parada d'autobús al sud de Londres?  La policia es va desentendre del cas i es va negar a investigar i detenir els responsables, un grup de hooligans blancs que tot el veïnat havia identificat i que durant anys van continuar vivint al barri sense ser interpel·lats.
 

La gens honorable policia de Sa Majestat

Els dos casos van destapar algunes tendències que havien passat desapercebudes per al gran públic: els prejudicis racials dins d'un cos considerat una joia de la corona. Ara, un informe intern ha revelat encara més punts foscos, tan foscos que ja es parla d'una policia podrida. La llista d'actituds condemnables és llarga: homofòbia, misogínia, racisme, abús de poder, corrupció sistèmica i delictes inclosos en la jurisprudència britànica.

L'informe no deixa ben parats els agents de la policia de Londres (Reuters/Peter Nicholls)

En la darrera dècada, la confiança en el conjunt de les forces de seguretat ha disminuït a la meitat. Era una sospita, però ja és una evidència: els ciutadans no blancs són objecte de detencions arbitràries en una proporció alarmant, els policies blancs utilitzen cada dia un llenguatge despectiu contra els homosexuals, el comportament masclista és habitual i molts agents es mostren indiferents amb la petita delinqüència.

L'informe constata que els robatoris ni tan sols s'investiguen; tampoc es lluita contra els delictes a internet, fins al punt que el Regne Unit és gairebé un paradís per als ciberdelinqüents. I una xifra esfereïdora: només un de cada cent violadors és condemnat per mala praxi policial.

L'informe censura la discriminació de les dones agents. Ho tenen molt difícil per ser promocionades i han de suportar diàriament la seva cosificació i sexualització. És comú que els agents homes comparteixen fotografies de detingudes o de companyes per ressaltar els seus atributs físics.
 

Carrick i Couzens, dos agents emparats en la impunitat

El súmmum han estat dos casos recents amb policies involucrats. L'agent Wayne Couzens va segrestar, violar i escanyar la jove Sarah Everard el 2022. Va cremar el cadàver. El judici va commocionar la societat britànica. El policia va ser condemnat a cadena perpètua. Durant el procés, es va saber que havia planejat el crim i que va creure que quedaria impune aprofitant els defectes de la policia metropolitana de Londres. Els companys de feina el coneixien com "Wayne el Violador". Ras i curt: tothom sabia la classe de persona que era Couzens.

La comissària de la policia metropolitana de Londres va dir que Couzens "ha portat vergonya" al cos (Reuters/Henry Nicholls)

L'altre cas és més recent. David Carrick, un agent que ara sabem que era un depredador sexual. Se li han atribuït 85 delictes d'aquesta naturalesa, incloent desenes de violacions i múltiples abusos sexuals. Els seus companys i superiors eren conscients d'algunes de les seves activitats delictives. En comptes d'expulsar-lo del cos, va ser promocionat.

Carrick va ser condemnat el 7 de febrer a 36 cadenes perpètues. Els deia a les víctimes que eren "les seves esclaves"; les sotmetia a espantosos actes de degradació. Els deia que mai ningú no les creuria, perquè era la seva paraula contra la d'un policia. Contactava amb les dones a través de Tinder.

Carrick va actuar de manera impune durant 17 anys a pesar de ser objecte de diversos informes d'agressió, assetjament i abús domèstic. El 2017 va ser acusat d'agredir una dona, però, un cop més, no hi va haver càrrecs criminals contra ell. A l'estiu del 2021, Carrick va ser acusat de violació i arrestat per la policia de Hertfordshire, però la Policia Metropolitana li va permetre continuar treballant en tasques restringides. Però, després del cas Couzens, algú va dir "prou!" i Carrick va ser arrestat, processat i condemnat. La Policia Metropolitana es va limitar a disculpar-se.

A David Carrick se li han atribuït 85 delictes de naturalesa sexual(Reuters)

I la gota que ha fet vessar el got: fa poques setmanes va desaparèixer una dona a prop d'un riu a Yorkshire. La policia es va estar tres setmanes rastrejant la zona amb un desplegament enorme. La recerca va fracassar. Dos veïns van acabar trobant el cadàver, que estava gairebé al mateix indret on se l'havia vist per última vegada. Curiosament, l'única víctima de l'escàndol ha estat una dona i lesbiana: Cressida Dick, la primera fèmina que dirigia Scotland Yard.


Menys pressupost i menys requisits 

La policia britànica també és víctima de la recessió del país. El pressupost en seguretat es rebaixa cada any. No hi ha prevenció del crim i tots els esforços es destinen a investigar els fets consumats. Els agents es queixen que els sous són baixos: al voltant dels 30.000 euros anuals.

Però els experts apunten a una altra circumstància que es repeteix a la resta de països del món desenvolupat. Ser policia ha deixat de ser una opció laboral viable (pels sous) i honorable (per la mala reputació). Per omplir les baixes s'opta per rebaixar els requisits i retirar els controls psicològics.

ARXIVAT A:
PolicialRegne Unit
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut