La Generalitat va tancar l'1-O el wifi de les escoles públiques per ordre del TSJC

El director del Gabinet Jurídic de la Generalitat assegura que no es va desobeir cap ordre judicial relacionada amb el referèndum
La Generalitat va tancar l'1-O el wifi de les escoles públiques per ordre del TSJC
Madrid

La Generalitat va tancar l'1-O el wifi de les escoles públiques per ordre del TSJC

El director del Gabinet Jurídic de la Generalitat assegura que no es va desobeir cap ordre judicial relacionada amb el referèndum
Josep Maria CampsActualitzat
TEMA:
Judici procés
La Generalitat va tancar l'1-O el wifi de les escoles públiques per ordre del TSJC

El director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, aquest dilluns al Tribunal Suprem

El director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, ha assegurat aquest dilluns al judici del procés que l'1-O es van tancar les xarxes wifi de totes les escoles de la Generalitat.

Demanat com a testimoni per la defensa de Jordi Turull, Esteve ha declarat que aquest tancament es va fer per una ordre judicial rebuda aquell mateix dia des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC:

"L'1 d'octubre, a primera hora del matí, rebo una trucada del director gerent del CTTI i m'explica que ha rebut un nou requeriment del TSJC perquè dur a terme el tancament de la xarxa wifi de tots els centres d'educació públics de Catalunya."

"Es va fer immediatament i se'n va informar puntualment el conseller Turull. Vam clausurar 26 aplicacions que ens sol·licitava el TSJC i el tancament de la xarxa wifi de tots els centres d'educació."

Esteve ha dit que aquell dia també es van tancar totes les aplicacions informàtiques que va reclamar el TSJC menys una, la del registre d'entrades i sortides, perquè podia perjudicar el funcionament de l'administració.

L'advocat Jordi Pina, de la defensa de Jordi Turull, aquest dilluns, al Tribunal Suprem


Turull li va ordenar facilitar les accions judicials

A preguntes de Jordi Pina, de la defensa de Jordi Turull, el testimoni ha dit que aquest, que llavors era conseller de Presidència, va ordenar-li que no es posés cap trava a les actuacions judicials contra la Generalitat:

Pina: Va rebre en relació a aquesta en concret cap actuació, ordre o petició per part del senyor Turull d'obstaculitzar la tasca judicial que estaven practicant?"

Esteve: "En cap moment. Al contrari. El conseller estava informat de tots els requeriments que arribaven i, sempre, les indicacions que em va donar eren de facilitar l'actuació de les comitives judicials."

Esteve, que va ser nomenat el juny del 2017 per Neus Munté i que no va ser cessat durant l'aplicació del 155, ha explicat que durant aquells dies a ell li arribaven tots els requeriments judicials que rebia la Generalitat.
 

"Discrepàncies" amb la CCMA per l'anunci del referèndum

Pel que fa a les factures sobre l'anunci de les vies de tren per promoure el referèndum i que van emetre els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la CCMA, TV3 i Catalunya Ràdio, ha dit que les van retornar.

Segons ha dit, va ser una "discrepància" i es va declarar nul "l'encàrrec":

"Davant aquesta discrepància entre un departament de la Generalitat i una empresa pública, analitzat a nivell administratiu, es va iniciar un expedient de revisió d'ofici des de finals del gener de 2019. L'informe de l'òrgan consultiu, que és vinculant, determina la nul·litat de l'encàrrec."

Esteve ha justificat la declaració de nul·litat dient que no hi havia cap encàrrec i que, a més, en els últims set anys, la CCMA no havia fet cap factura per a publicitat de la Generalitat.

Pina ha demanat incorporar nova documentació sobre aquest afer a la causa i el president del tribunal, Manuel Marchena, li ha dit que faci la petició durant la fase documental.


Les discrepàncies encara no s'han resolt

La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat també han preguntat a Esteve per les factures de la CCMA relacionades amb la campanya de les vies de tren, i Esteve ha reiterat el que havia explicat a les defenses.

A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, el testimoni ha negat que els anuncis formessin part de la campanya coneguda com a Civisme, que els acusats sostenen que va quedar deserta.

Esteve ha reconegut que ara encara hi ha discrepàncies sobre aquelles factures:

"El Departament de Presidència entén que corresponen a anuncis gratuïts i la CCMA entén que correspon a anuncis que han de facturar."

A l'inici de la seva declaració, Esteve ha dit que està sent investigat a un jutjat de Barcelona per un afer relacionat amb la compra d'urnes per a unes eleccions al Parlament de Catalunya, però ha assegurat que no li impedia respondre totes les preguntes.
 

La contractació pública i la malversació


Després d'Esteve ha declarat un altre alt càrrec de la Generalitat, Mercè Corretja, directora general de Contractació Pública des del febrer de 2016.

El seu testimoni ha estat demanat per les defenses de Jordi Turull, Merixell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila amb la intenció de provar que no hi va haver malversació de fons públics amb l'1-O.

Corretja ha assegurat que el sistema de contractació pública està molt reglat, informatitzat i connectat amb els registres estatals, i que totes les licitacions són públiques.


A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, Corretja ha dit que aquest sistema no permet fer-hi canvis importants sense que quedin registrats:

Madrigal: "Es podria donar un nom a un objecte i després variar, amb el mateix nom, el contingut?"

Corretja: "No, perquè hi ha molts controls, hi ha molts funcionaris que intervenen al llarg del procediment. Si hi hagués un canvi d'objecte això quedaria reflectit, algun òrgan de control se n'adonaria i no fiscalitzaria o l'informe jurídic no seria favorable. Hi ha molts controls que diguem, precisament, la seva funció és comprovar i verificar que s'ajusta l'objecte del contracte amb la prestació."


La pròrroga a Unipost


A preguntes de Rosa María Seoane, advocada de l'Estat, Corretja ha admès que l'acord marc de la Generalitat amb Unipost es va prorrogar fins al setembre del 2017.

La testimoni també ha admès que alguns departaments s'havien queixat de l'empresa, i ha assegurat que la pròrroga va ser per donar-li "una oportunitat" per "demostrar" que n'era capaç:

Seoane: "Tot i haver-hi queixes sobre el nivell dels serveis prestats per Unipost, la conclusió a la qual s'arriba és l'oportunitat de prorrogar el contracte?"

Corretja: "No, el que se li va donar va ser una oportunitat a l'empresa per demostrar que tenia la capacitat de poder fer-ho, però després ja es va decidir en el nou acord marc, que és actualment vigent, que només hi ha una empresa, que és Correus."

 

 

ARXIVAT A:
Judici procés