La Generalitat té poc poder de decisió en el 91% de la despesa en serveis bàsics

Un estudi encarregat pel Departament d'Economia mostra que "la descentralització no és real"
La Generalitat té poc poder de decisió en el 91% de la despesa en serveis bàsics

La Generalitat té poc poder de decisió en el 91% de la despesa en serveis bàsics

Un estudi encarregat pel Departament d'Economia mostra que "la descentralització no és real"
Maria Fernández Noguera Actualitzat
TEMA:
Generalitat de Catalunya
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Espanya és un dels països amb la despesa més descentralitzada: una tercera part del pressupost total de les administracions públiques la gestionen les autonomies.

Però un estudi fet per quatre economistes a demanda del Departament d'Economia i Hisenda mostra que, en realitat, la Generalitat només té un elevat poder de decisió en un 9% d'allò que gasta en tres àrees clau com Salut, Educació i Serveis Socials. I per tant, la "descentralització no és real", com ha explicat a TV3 una de les autores de l'estudi.

En el 91% restant del pressupost, el grau d'autonomia del govern és limitat o, directament, nul. 

Els serveis mèdics que els ciutadans reben als centres d'atenció primària els paga la Generalitat, però no és aquesta institució qui decideix el gruix de tractaments inclosos en la sanitat pública. És només un exemple que mostra el poc poder de decisió que té el govern de Catalunya sobre els diners que gasta. 

Paula Salinas, economista coautora d'un estudi sobre la despesa de la Generalitat:

"Tot i que la Generalitat gestiona gairebé la totalitat de la despesa, a l'hora de prendre decisions es troba molt limitada, i per tant no podem parlar d'una descentralització real del país."

Per primera vegada, un estudi posa xifres a aquesta limitació. S'ha analitzat la despesa en tres grans àrees del pressupost: Salut, Educació i Serveis Socials, que plegades suposen dues terceres parts dels comptes anuals del govern. 

El document conclou que la Generalitat té un alt poder de decisió sobre només un 9% d'allò que gasta, mentre que el poder és limitat -i molt condicionat per les decisions de l'Estat- en un 58% de les despeses. Sobre el 33% restant, la Generalitat no té cap marge per decidir res, com passa, per exemple, amb les beques d'estudiants o les ajudes a les persones amb dependència. 

D'altra banda, on el marge és molt limitat, és en les despeses de personal, que suposen el 40% del pressupost, com explica l'economista:

"El poder de decisió de la Generalitat sobre la massa salarial és molt limitat perquè no pot decidir ni contractar més persones ni modificar el sou de les persones contractades." 

I, en canvi, el govern sí que té molt poder de decisió sobre els programes d'igualtat i respecte a la diversitat i en l'atenció a la immigració. També pot decidir sobre la construcció de nous equipaments, com els hospitals o les escoles. Una altra cosa és el que s'hi fa a dins. I en aquest sentit, Salinas posa un exemple en relació amb l'educació: 

"La primària o la secundària són àmbits que estan descentralitzats, però sempre dins el marc regulador de l'Estat, que determina alguns aspectes molt importants del sistema educatiu, com la definició del currículum o els exàmens que permeten passar d'un nivell a un altre."

ARXIVAT A:
Generalitat de Catalunya Pressupostos de la Generalitat Salut Educació

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut