La Generalitat recomana sancionar tant Red Eléctrica com Fecsa-Endesa per l'apagada
La conselleria d'Economia ha recomanat obrir expedient sancionador a Red Eléctrica de España i Fecsa-Endesa per l'apagada del 23 de juliol passat a Barcelona. La Generalitat ha investigat els fets i conclou que l'origen va ser un "manteniment insuficient" per part de les dues empreses. L'informe, que ha elaborat la Direcció General d'Energia i Mines, també considera que les dues companyies van fer tot el que tenien a l'abast per recuperar el manteniment al més aviat possible. I els fa arribar un llistat de recomanacions per evitar que es repeteixi l'incident. L'estudi de la Generalitat s'ha conegut poc abans que es difongui el de la Comissió Nacional de l'Energia.
Respecte a l'incident a la subestació de Collblanc, l'informe d'Energia i Mines conclou que el cable de 110 kv propietat de Fecsa-Endesa que sobrevolava la instal·lació "estava malmès per una manca de manteniment adequat i amb risc d'una avaria latent".
El cable es va trencar "per sobreescalfament", un fet que "es descarta totalment" que fos conseqüència "d'un incident meteorològic o d'una sobrecàrrega puntual" de la línia. El trencament va provocar tres curtcircuits consecutius. Els dos primers van quedar anul·lats per la protecció de la subestació i l'efecte de l'apagada que van originar va ser local, molt delimitat a la zona de Collblanc. El tercer curtcircuit va passar perquè el cable, en caure, va tocar un altre cable, el de 220 kv de Collblanc-Urgell.
Pel que fa a la subestació de Maragall, propietat de Red Eléctrica de España, diu que el cable de 220 kv que hi va provocar un incendi "estava també en una situació precària per manca de manteniment a les caixes "cross bonding", encarregades de posar en contacte amb terra les capes de protecció mecànica del cable".
El tercer curtcircuit de Collblanc va generar un corrent d'alta intensitat que "s'ha d'aïllar desviant-lo a terra", cosa que no va ser possible per l'estat de les caixes "cross bonding".
L'informe apunta incidents de mesos anteriors que podrien haver "castigat" les caixes. El més greu va ser el despreniment de terreny al carrer París, el 5 de juny. La degradació "pel pas del temps i manca de manteniment" van deteriorar les proteccions del cable. En lloc de desviar el corrent a terra, les proteccions es van fondre i l'oli que contenen es va encendre. El foc es va escampar per tota la subestació i gran part de Barcelona va quedar a les fosques.
La conclusió del document és que "la coincidència de les dues situacions és la que va desencadenar el tall de subministrament" que va deixar sense llum 323.337 usuaris.
Després de repartir les culpes, l'expedient informatiu subratlla que les dues companyies elèctriques "van dedicar els recursos humans i materials necessaris" per recuperar el subministrament "al més aviat possible". Segons l'estudi, les tasques van durar 56 hores i 42 minuts. Durant aquest període es van instal·lar 156 grups electrògens pels carrers de la ciutat.
Per evitar una altra apagada, els fa recomanacions com "el reforç del règim de control de les inspeccions" i canvis en el disseny de la xarxa.
El cable es va trencar "per sobreescalfament", un fet que "es descarta totalment" que fos conseqüència "d'un incident meteorològic o d'una sobrecàrrega puntual" de la línia. El trencament va provocar tres curtcircuits consecutius. Els dos primers van quedar anul·lats per la protecció de la subestació i l'efecte de l'apagada que van originar va ser local, molt delimitat a la zona de Collblanc. El tercer curtcircuit va passar perquè el cable, en caure, va tocar un altre cable, el de 220 kv de Collblanc-Urgell.
Pel que fa a la subestació de Maragall, propietat de Red Eléctrica de España, diu que el cable de 220 kv que hi va provocar un incendi "estava també en una situació precària per manca de manteniment a les caixes "cross bonding", encarregades de posar en contacte amb terra les capes de protecció mecànica del cable".
El tercer curtcircuit de Collblanc va generar un corrent d'alta intensitat que "s'ha d'aïllar desviant-lo a terra", cosa que no va ser possible per l'estat de les caixes "cross bonding".
L'informe apunta incidents de mesos anteriors que podrien haver "castigat" les caixes. El més greu va ser el despreniment de terreny al carrer París, el 5 de juny. La degradació "pel pas del temps i manca de manteniment" van deteriorar les proteccions del cable. En lloc de desviar el corrent a terra, les proteccions es van fondre i l'oli que contenen es va encendre. El foc es va escampar per tota la subestació i gran part de Barcelona va quedar a les fosques.
La conclusió del document és que "la coincidència de les dues situacions és la que va desencadenar el tall de subministrament" que va deixar sense llum 323.337 usuaris.
Després de repartir les culpes, l'expedient informatiu subratlla que les dues companyies elèctriques "van dedicar els recursos humans i materials necessaris" per recuperar el subministrament "al més aviat possible". Segons l'estudi, les tasques van durar 56 hores i 42 minuts. Durant aquest període es van instal·lar 156 grups electrògens pels carrers de la ciutat.
Per evitar una altra apagada, els fa recomanacions com "el reforç del règim de control de les inspeccions" i canvis en el disseny de la xarxa.
