Mare i filla, veïnes de Sant Andreu, a Barcelona, celebren que s'hagi aturat el seu desnonament (ACN/Miquel Codolar)

La Generalitat pagarà lloguer i deute a famílies vulnerables amb data de desnonament

El govern presenta un pla de xoc per evitar una allau de desnonaments a partir del 9 d'agost, quan acabi la moratòria aprovada per la pandèmia, pendent de ser prorrogada

Virgínia Arqué Nueno Actualitzat
TEMA:
Habitatge

D'aquí uns dies, el pròxim 9 d'agost, acaba la moratòria que prohibeix el desnonament de famílies vulnerables decretat pel govern espanyol durant la pandèmia i que ara es prorrogarà fins al 31 d'octubre.

Una moratòria que no ha evitat el 20% dels desnonaments de persones vulnerables i tampoc ha resolt el problema: només ha acumulat milers d'expedients als jutjats "que tard o d'hora hauran de sortir", com alerta el magistrat Roberto García Ceniceros, coordinador dels jutjats de primera instància de Barcelona.

Què passarà quan acabi amb els centenars de famílies que no poden pagar el lloguer i no tenen on anar?


Pla de xoc habitacional

Ni la Generalitat ni els ajuntaments tenen prou pisos d'emergència on reallotjar les famílies vulnerables que estan pendents de desallotjament. La llista d'espera de la mesa d'emergència és llarga i la prioritat del govern és aconseguir que puguin continuar en el pis on viuen o que ocupen, sempre que siguin persones vulnerables.

Per això, des d'aquest dimecres, el govern posa en marxa un pla de xoc per convertir-se en arrendatari de les famílies vulnerables que estiguin a punt de ser desnonades. Proposarà als propietaris que el govern es faci càrrec del lloguer d'aquestes famílies durant un període d'entre 5 i 7 anys i assumir fins a 6 mesos del deute que hagin pogut acumular.

La mateixa Generalitat es posarà en contacte amb els propietaris d'un pis d'on hi hagi data d'alçament fixada, per intentar arribar a un acord i que no facin fora els llogaters actuals.

D'entrada, els oferirà fer-se càrrec d'un contracte de lloguer per 2 o 3 mesos, per parar el cop mentre s'avalua el cas, si encara no està inclòs dins de la mesa d'emergència. Si compleixen els requisits i la propietat els deixa quedar, llavors l'Agència de l'Habitatge assumirà els últims 6 mesos de lloguer pendents i es farà càrrec de les quotes de lloguer els anys següents, d'acord amb els preus de l'índex de referència.

L'Agència de l'Habitatge també està disposada a avançar la renda de 18 mesos si el pis necessita obres.

Veïns aturen el desnonament d'una família al barri de Sant Andreu, a l'abril (ACN/Miquel Codolar)

El pla està dotat en 20 milions d'euros i entrarà en funcionament de forma immediata. Se'n poden beneficiar les persones que tenen un informe de vulnerabilitat tant si estan de lloguer com si han ocupat el pis. També si han perdut el pis per no haver pagat la hipoteca. Si encara no tenen l'informe de vulnerabilitat però en reuneixen les condicions, l'hauran d'obtenir primer abans de poder-se'n beneficiar.

Si, tot i així, el propietari no s'avé a mantenir el pis en lloguer, es recorrerà als ajuntaments, a qui també s'ajudarà a trobar nous pisos d'emergència o lloguer social al programa Reallotgem que ara s'està impulsant.

També als APIs i agents immobiliaris, que podran oferir a la Generalitat els pisos que més els costa llogar, i a qui es compensarà amb una mensualitat del lloguer. L'objectiu és salvar tantes famílies com sigui possible de quedar-se sense sostre.


La mesa de la Generalitat necessita 900 pisos

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha destacat la urgència de posar en marxa aquest pla "per evitar l'angoixa que senten aquestes persones que poden perdre l'habitatge de forma immediata". Cervera ha reconegut que la crisi habitacional "és un dels principals reptes que afronta el país" i no per falta de recursos, ha dit, sinó d'habitatge públic.

"Cal aconseguir habitatge de manera ràpida i també construir més habitatge públic social."

La Generalitat necessita, de manera urgent, 900 habitatges per a la mesa d'emergència i només l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, en necessita 600 més.

Actualment més de 70.000 persones es beneficien de les polítiques de lloguer social de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que l'any passat va destinar més del 60% del seu pressupost a polítiques socials i de lloguer.

Carles Sala, secretari d'Habitatge, ha explicat que, a més, "s'ha assecat la rotació del parc públic, la gent que obté unes claus ja s'hi queda i cal anar al mercat privat perquè les famílies puguin sortir de les pròrrogues i moratòries i donar-los una estabilitat."

Sala ha explicat que ja tenen les dades de 185 famílies amb qui es posaran a treballar immediatament perquè no perdin l'habitatge on s'estan.

L'Ajuntament de Barcelona compra 4 finques

Justament aquest dimecres l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que ha comprat quatre edificis de l'Eixample, que permeten afegir 67 habitatges al parc públic de lloguer social de la ciutat en una zona on gairebé no n'hi ha.

En alguns d'aquests pisos hi continuaran vivint els mateixos veïns amb l'actual contracte i 24 que estaven buits es destinaran a lloguer assequible. A les botigues que hi ha en aquestes finques també se'ls mantindrà el contracte. Tots ells s'han mostrat alleujats amb la notícia, com es pot veure en aquest vídeo:

 

El consistori ha invertit 21,6 milions d'euros en aquestes operacions, que inclouen la rehabilitació necessària dels habitatges. Des del 2015, l'Ajuntament de Barcelona ha comprat 900 habitatges que pertanyen al parc públic.

La llista d'espera, però, segueix sent molt llarga.


El cas de la Mimi

L'últim cas a sumar-se a la llista és el de la Mimi i la seva família. Aquest dimarts l'havien de desnonar amb les seves filles (una és menor d'edat), del pis que ocupen al barri de Sants-Badal, però l'alçament ha quedat ajornat gràcies al suport veïnal. Té data oberta i es podria executar al setembre, tot i que la família té un informe d'extrema vulnerabilitat.

El desnonament de la Mimi i la seva família s'ha ajornat gràcies a la pressió veïnal

La família, que està en llista d'espera d'un pis de la mesa d'emergència, assegura que el va ocupar l'any 2019 per falta d'alternativa, quan estava abandonat, i que des de llavors l'han arreglat.

La Mimi té 45 anys, un 90% de discapacitat reconeguda i cobra una pensió de dependència de 356 euros. També les seves filles tenen diversos graus de discapacitat congènita i el seu company, explica la Mimi, va caure en una depressió i va perdre la feina. La filla gran estudia i treballa a temps parcial, "però és per pagar-se la universitat".

"Necessitava un sostre per a les meves filles. No volia fer mal a ningú ni usurpar cap propietat, però era una necessitat. Havia demanat ajuda a serveis socials però m'anaven donant allargues, que em busqués la vida, i em vaig trobar en aquesta situació. Aquest és el tercer alçament. Això és una tortura."

La propietat s'ha negat a parlar amb ella i a negociar amb l'administració i ara confia que arribi una solució a temps, abans que torni la comitiva judicial. Demana "un lloc adequat i digne, no una habitació per a 4, que és l'únic que m'ofereixen ara".

 

Catalunya, al capdavant en desnonaments

L'any passat, Catalunya va liderar el rànquing de desnonaments de tot l'Estat, amb 15 diaris de mitjana, unes execucions hipotecàries que s'han disparat el primer trimestre de l'any, fins a gairebé doblar-se les del mateix període de l'any passat.

Al gener, el Tribunal Constitucional va tombar el decret llei de la Generalitat que obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables.

També perilla la llei catalana del lloguer, que el govern espanyol ha decidit recórrer davant el Tribunal Constitucional per invasió de competències. Una llei aprovada pel Parlament de Catalunya el setembre de l'any passat que limita l'augment de preu dels lloguers (els congela o obliga a rebaixar-los si estan per sobre del que marca l'índex oficial de preus de la zona).

La llei, però, seguirà en vigor fins que es pronunciï el TC, ja que el govern espanyol no en demana la suspensió cautelar automàtica. I és que l'executiu de Sánchez es va comprometre a aprovar una llei de l'habitatge "per enfortir els drets" dels ciutadans "amb seguretat jurídica", que encara no ha enllestit.


Municipis d'habitatge tens

L'Àrea Metropolitana de Barcelona ha aprovat aquest dimarts la declaració "d'àrees de mercat d'habitatge tens" els 34 municipis que ho han sol·licitat. Una mesura necessària per poder seguir aplicant la llei catalana de regulació dels lloguers i que el control de les rendes segueixi vigent 5 anys més. També ho ha demanat Badia del Vallès, però segons l'ens, no ho necessita perquè s'apliqui aquesta llei.

En el cas de Barcelona, el mateix Ajuntament, que té potestat de fer-ho, va aprovar aquesta declaració per a tota la ciutat en el ple de divendres passat.

L'any passat, la llei va incloure, de forma transitòria, els 60 municipis catalans de més de 20.000 habitants, que un any després han de fer aquesta declaració perquè la norma segueixi vigent.

 

ARXIVAT A:
Habitatge
Anar al contingut