La Generalitat imposa 18 multes de 10.000 euros a companyies que han tallat el subministrament a famílies vulnerables

ACN Barcelona.-La Generalitat imposarà 18 multes de 10.001 euros a companyies d'electricitat i de gas per haver tallat el subministrament a famílies vulnerables, segons ha afirmat la directora de l'Agència Catalana del Consum (ACC), Montserrat Ribera, davant els periodistes aquest dilluns en el marc de la primera reunió de la Taula d'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. L'ACC ha obert 88 expedients a companyies subministradores per talls indeguts a instàncies de denúncies i, d'aquests, 18 s'han resolt amb sanció, pendent que s'executi. "El Govern ha actuat amb diligència i fermesa davant aquells que hagin pogut incomplir la llei", ha afirmat la consellera de Governació, Meritxell Borràs. Per la seva banda, entitats socials i sindicats han fet front comú a la reunió i han reclamat "mesures efectives" perquè la Taula d'emergència no esdevingui un òrgan "inoperatiu".

Són les primeres multes que imposarà la Generalitat a companyies subministradores des que es va aprovar la llei d'emergència social el juliol passat. L'article 6 de la Llei 24\/2015 obliga les companyies a garantir els subministraments bàsics d'aigua potable, gas i electricitat a les famílies en risc d'exclusió residencial i, per això, han de demanar abans de tallar el servei un informe als serveis socials municipals per determinar si l'impagament es deriva d'una situació de vulnerabilitat. Aquesta part de la llei no ha estat suspesa de forma cautelar pel Tribunal Constitucional (TC) després del recurs del govern espanyol. Entre les empreses que rebran aquestes sancions, no hi ha companyies d'aigua. En una atenció als periodistes en el marc de la reunió de la Taula d'emergència, Borràs ha afirmat que han arribat a un acord amb aquestes empreses i que el conveni està "a punt de caure". La Llei 24\/2015 estableix que les administracions han d'establir convenis amb les companyies de subministrament per garantir que concedeixin ajuts a fons perdut a les famílies vulnerables o que se'ls apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínims. Pel que fa als convenis amb les companyies elèctriques i de gas, les taules de negociació hi estan treballant. La consellera ha preferit no parlar de calendaris. La portaveu d'Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano, ha criticat que després de més de deu mesos que fa que es va aprovar la llei no s'hagin signat aquests convenis: "Porten dient des de fa deu mesos que hi ha predisposició per part de les companyies d'aigua, però els convenis no existeixen encara. Diuen que estan parlant amb les d'electricitat i de gas, però tampoc s'han firmat convenis", ha denunciat. Entitats socials i sindicats també demanen que s'inspeccioni d'ofici si les companyies de subministrament compleixen la Llei 24\/2015 i que s'apliquin les sancions corresponents si no ha estat així. "Hi ha molta gent que no sap que existeix aquesta llei i que, si se li talla el subministrament, pot denunciar-ho", ha destacat Campuzano. 234 municipis podran fer ús del dret de compra preferent per tanteigEl Govern ha explicat en la reunió les eines de què disposa en matèria d'habitatge i pobresa energètica i les mesures que vol aplicar properament. En aquesta línia, s'ha avançat que en el nou Pla territorial sectorial d'habitatge que està elaborant el Govern s'ampliarà de 72 a 234 el nombre de municipis catalans que podran fer ús del dret de compra preferent per tanteig i retracte per incrementar el parc públic d'habitatge destinat a lloguer. La consellera Borràs ha explicat que el Govern desenvoluparà la Llei del Dret a l'Habitatge de 2007 i el Decret per a la mobilització d'habitatges provinents d'execucions hipotecàries de 2015, que havien quedat "en un segon termini" en prioritzar la Llei 24\/2015."Aquestes lleis també permeten actuar sobre els desnonaments", ha subratllat. Les entitats demanen aplicar "amb contundència" les lleis vigentsEl portaveu de la PAH, Carlo Macías, ha demanat que s'apliquin "amb contundència i determinació" les lleis vigents per lluitar contra els desnonaments i mobilitzar el parc d'habitatge buit i ha exigit al Govern un "calendari" i "accions concretes". "Ja n'hi ha prou de donar pastanaga a la banca. Han demostrat que no serveix", ha afirmat. La nova llei d'emergència social, "madura" però sense calendari La consellera Borràs ha afirmat que la nova llei d'emergència social es troba "molt madura", tot i que ha reconegut que és "difícil" que la llei s'aprovi abans de l'estiu perquè s'han de seguir uns tràmits. La propera reunió, el setembreLa primera reunió de la Taula d'emergència en l'àmbit d'habitatge i la pobresa energètica ha agrupat representants del Govern, entitats socials, sindicats i representants també de companyies de subministrament i entitats financeres. Aquest òrgan fusiona la Taula sobre desnonaments i la Taula sobre pobresa energètica per complir una resolució del Parlament per unificar els mecanismes de participació social i institucional adoptada en el marc del ple sobre la pobresa del març passat. Els participants s'han tornat a citar el mes de setembre. Front comú de les entitatsEntitats socials i sindicats es van reunir divendres passat per acordar una sèrie de reclamacions de cara a la reunió que s'ha celebrat aquest dilluns perquè la taula no esdevingui un òrgan "buit" ni "operatiu" com consideren que va passar en les anteriors. En matèria de pobresa energètica, demanen a la Generalitat que destini els fons públics aportats al Fons d'atenció solidària a mesures d'eficiència energètica i rehabilitació d'edificis; impulsar a través d'aquest fons plans d'inserció i requalificació professional per a persones que tenen dificultats d'accés al mercat laboral normalitzat en l'àmbit de l'eficiència energètica i de la rehabilitació d'edificis; revisar els contractes del parc públic d'habitatges per oferir el preu mínim dels subministraments bàsics amb tarifes socials i potències adequades, entre altres reivindicacions. Les entitats i sindicats exigeixen a les companyies subministradores que condonin el deute acumulat per les famílies; que revisin els contractes per oferir el preu mínim dels subministraments bàsics amb tarifes socials i potències adequades i que, si tot i així no poden pagar, que apliquin un descompte en la factura si tot i així les famílies no poden assumir el cost de les factures dels subministraments bàsics malgrat tenir uns consums ajustats amb una rebaixa del cost perquè sigui assumible per la família amb la referència que els subministraments bàsics no poden superar el 10% dels ingressos de la unitat familiar. També els demanen que regularitzin el servei de les famílies que viuen en habitatges sense titularitat i\/o contracte del servei Davant l'emergència habitacional, reclamen a la Generalitat que apliqui les sancions de la Llei 18\/2007 als grans tenidors d'habitatge que incompleixen; que intervingui sobre els immobles en mal estat de conservació. També li demanen concretar el desplegament del principi de solidaritat urbana recollit a la Llei 18\/2007 per arribar al 15% d'habitatges destinats a polítiques socials; elaborar i fer públics informes periòdics sobre la població que es troba en exclusió residencial; desplegar una campanya per informar la ciutadania dels drets en matèria d'habitatge i pobresa energètica; abordar la necessitat de regularitzar les situacions d'ocupació en precari de totes les famílies que s'han vist empeses a aquesta situació, augmentar el pressupost destinat a la Xarxa d'Habitatges d'Inclusió (XHI); incrementar el Fons d'habitatge de lloguer destinat a polítiques social; obrir contingents especials d'habitatge públic per a persones i famílies en diferents situacions de vulnerabilitat social. Les entitats demanen als ajuntaments adaptar, en cas de no haver-ho fet, els reglaments de totes les Meses d'Emergències municipals incorporant com a requisits d'accés els criteris d'exclusió residencial de la Llei 24\/2015; aprovar que es continuïn utilitzant com a barem per al càlcul del preu del lloguer en els reallotjaments els percentatges límit que marca la llei 24\/2015 del 10%, 12% i 18% dels ingressos de la unitat familiar; calendaritzar la realització d'un cens per detectar tots els habitatges que no estan complint amb la funció social tal i com estipula la Llei 18\/2007. Aquest cens, però, no ha de retardar l'aplicació de les sancions que obliga la Llei 18\/2007 dels habitatges ja identificats.A més, insten els consistoris a anar augmentant el parc social en règim de lloguer per poder proveir d'habitatge; realitzar periòdicament recomptes nocturns de carrer per conèixer la situació de les persones sense llar al seu municipi així com elaborar diagnosis sobre la situació d'exclusió residencial del municipi. Entitats socials i sindicats també demanen a les entitats financeres que segueixin aplicant la Llei 24\/2015 i que aturin els desnonaments i ofereixin un lloguer social als afectats. També, que els condonin el deute i cedeixin a l'administració els habitatges buits que no estan complint amb la funció social establert a la Llei 18\/2007. Les entitats i sindicats que han consensuat aquestes mesures són Aliança contra la pobresa energètica; Associació Benestar i Desenvolupament; Càritas diocesana de Barcelona; CCOO; Cooperativa Tarpuna; Coordinadora d'Assemblees de treballadors\/es en atur de Catalunya; Ecoserveis; Fundació Mambré; Fundació Hàbitat3; Observatori DESC; Plataforma d'Afectats per la Hipoteca; Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i UGT.