La Generalitat i Ryanair pacten la continuïtat de l'aerolínia als aeroports de Girona i Reus pels pròxims 5 anys
La Generalitat i Ryanair han arribat a un principi d'acord per garantir els vols de la companyia de baix cost irlandesa als aeroports de Girona i Reus a partir de la primavera del 2012 i durant els pròxims cinc anys. Després de mesos de negociacions, el nou conveni preveu que a Girona transporti 3 milions de passatgers cada any i a Reus, mig milió més.
A través d'un comunicat, Ryanair ha anunciat que incrementarà la seva presència als aeroports de Girona i Reus a partir de l'abril del 2012. Després de mesos de converses amb la Generalitat, la companyia irlandesa té previst incrementar el nombre de passatgers de l'aeroport de Girona dels dos milions anuals a més de tres milions.
Pel que fa a Reus, l'acord preveu reinstaurar les rutes que s'havien cancel·lat a principis d'aquest mes per la falta d'acords amb el govern català. Això permetrà recuperar els 500 llocs de treball que s'havien perdut.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha explicat que els termes de l'acord es revisaran periòdicament en una comissió de seguiment -amb totes les institucions, agents del món privat, i on també hi haurà Ryanair. I si no es compleixen els objectius, l'aerolínia no rebrà ajudes, que, a partir d'ara, es pagaran mes a mes.
Les institucions públiques aportaran 5,8 milions d'euros anuals
Recoder, que no ha volgut entrar en detalls econòmics, els quals ha dit que són "confidencials", ha avançat que les institucions públiques -la Generalitat, la Diputació i, per primera vegada, l'Ajuntament de Girona- aportaran 5,8 milions d'euros anuals d'ajudes per a totes les companyies que volin des de l'aeroport gironí. És a dir, que pràcticament tots els diners aniran a parar a Ryanair. Tot i això, no s'ha concretat la part que aportarà el sector privat, amb qui encara es negocia.
En qualsevol cas, el conseller ha afirmat que els termes econòmics de l'acord "encaixen en les limitacions pressupostàries que té el govern".
Ryanair adverteix que, si Aena apuja les taxes, els acords es cancel·laran
Malgrat aquest anunci, Ryanair adverteix que, si Aena apuja les taxes aeroportuàries a Girona i Reus, aquests acords es cancel·laran i els avions i rutes es derivaran a altres infraestructures amb menys costos. I és que, segons denuncien, "ja són prou elevades".
Ryanair construirà un hangar i un hotel
Durant les negociacions amb la companyia, el govern havia demanat a Ryanair alguns compromisos que demostressin la voluntat d'arrelar-se al territori. Per això, havia posat sobre la taula que la companyia pogués construir un hangar en terrenys d'Aena o la possibilitat de fer un hotel o una escola per formar auxiliars de vol. L'acord d'ara preveu una cessió gratuïta a Ryanair per a la construcció d'un hangar i un hotel i la recuperació del Girona-Madrid.
Amb tot, el conseller ha explicat que els terrenys on s'hauria de construir el magatzem cobert per a avions són propietat d'Aena i que, per tant, serà la gestora aeroportuària la que haurà de donar el vistiplau a l'acord.
Aquest principi d'acord entre el govern i la companyia de baix cost arriba a penes quinze dies després que Ryanair va fer operar el seu últim vol des de l'aeroport de Reus, que va abandonar per discrepàncies amb la Generalitat i després dels intents sense èxit de retenir la companyia irlandesa a les instal·lacions del Baix Camp.
Per la seva banda, les picabaralles entre l'aerolínia i el govern a Girona han suposat la cancel·lació de 39 rutes des del febrer a la base gironina.
Pel que fa a Reus, l'acord preveu reinstaurar les rutes que s'havien cancel·lat a principis d'aquest mes per la falta d'acords amb el govern català. Això permetrà recuperar els 500 llocs de treball que s'havien perdut.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha explicat que els termes de l'acord es revisaran periòdicament en una comissió de seguiment -amb totes les institucions, agents del món privat, i on també hi haurà Ryanair. I si no es compleixen els objectius, l'aerolínia no rebrà ajudes, que, a partir d'ara, es pagaran mes a mes.
Les institucions públiques aportaran 5,8 milions d'euros anuals
Recoder, que no ha volgut entrar en detalls econòmics, els quals ha dit que són "confidencials", ha avançat que les institucions públiques -la Generalitat, la Diputació i, per primera vegada, l'Ajuntament de Girona- aportaran 5,8 milions d'euros anuals d'ajudes per a totes les companyies que volin des de l'aeroport gironí. És a dir, que pràcticament tots els diners aniran a parar a Ryanair. Tot i això, no s'ha concretat la part que aportarà el sector privat, amb qui encara es negocia.
En qualsevol cas, el conseller ha afirmat que els termes econòmics de l'acord "encaixen en les limitacions pressupostàries que té el govern".
Ryanair adverteix que, si Aena apuja les taxes, els acords es cancel·laran
Malgrat aquest anunci, Ryanair adverteix que, si Aena apuja les taxes aeroportuàries a Girona i Reus, aquests acords es cancel·laran i els avions i rutes es derivaran a altres infraestructures amb menys costos. I és que, segons denuncien, "ja són prou elevades".
Ryanair construirà un hangar i un hotel
Durant les negociacions amb la companyia, el govern havia demanat a Ryanair alguns compromisos que demostressin la voluntat d'arrelar-se al territori. Per això, havia posat sobre la taula que la companyia pogués construir un hangar en terrenys d'Aena o la possibilitat de fer un hotel o una escola per formar auxiliars de vol. L'acord d'ara preveu una cessió gratuïta a Ryanair per a la construcció d'un hangar i un hotel i la recuperació del Girona-Madrid.
Amb tot, el conseller ha explicat que els terrenys on s'hauria de construir el magatzem cobert per a avions són propietat d'Aena i que, per tant, serà la gestora aeroportuària la que haurà de donar el vistiplau a l'acord.
Aquest principi d'acord entre el govern i la companyia de baix cost arriba a penes quinze dies després que Ryanair va fer operar el seu últim vol des de l'aeroport de Reus, que va abandonar per discrepàncies amb la Generalitat i després dels intents sense èxit de retenir la companyia irlandesa a les instal·lacions del Baix Camp.
Per la seva banda, les picabaralles entre l'aerolínia i el govern a Girona han suposat la cancel·lació de 39 rutes des del febrer a la base gironina.
