Pla mitjà del cuiner Ricard Marí i el d'Alícia David Gil, cuinant una de les receptes. Imatge del 16 de gener del 2018. (Horitzontal)
Pla mitjà del cuiner Ricard Marí i el d'Alícia David Gil, cuinant una de les receptes. Imatge del 16 de gener del 2018. (Horitzontal)

La Generalitat i la Fundació Alícia s'alien per posar en valor la comunitat gitana mitjançant els seus plats

ACN Sant Fruitós de Bages'.-Coincidint amb els 600 anys de l'arribada de la comunitat gitana a Catalunya, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat i la Fundació Alícia s'han aliat per posar en valor el paper que ha tingut i té en la cultura popular. Per fer-ho possible han publicat 'Halar, cuina gitana a Catalunya', un receptari que explica la tradició culinària del poble gitano i on la principal font d'informació han estat dones i homes gitanos residents a les diferents províncies catalanes, i amb orígens molt diversos dins del territori peninsular.

Un total de 34 receptes conformen un llibre "pioner", diu el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, que remarca aquest rerefons de com busca "visibilitzar" el poble gitano i realçar el concepte, encara vigent, de que "entre tots hem construït aquest país". Per reconèixer aquesta aportació, afegeix, s'ha optat per un element tan quotidià com és la cuina. "De ben segur que a molta gent la sorprendrà que moltes coses que tenim interioritzades vénen d'aquí", insisteix, tot posant com a exemple el mateix títol del llibre. "La paraula halar és una expressió que utilitzem i segur que poca gent ho coneix, tot plegat està més interioritzat del que pensem", assegura.Des de la Fundació Alícia, el seu director, Toni Massanés, apel·la a la voluntat del receptari de fer "perdurar" encara més aquesta riquesa gastronòmica. "És essencial l'aportació que ha fet la comunitat gitana a la nostra cultura popular", manifesta. Ricard Marí, un dels xefs que ha participat en l'elaboració del treball, va més enllà i el defineix com un recull de "la història de la cuina gitana". I és que a banda de recopilar plats específics, inclou altres aspectes com són les preferències i hàbits alimentaris o la distribució d'àpats,"Són una herència perquè, independentment del recent boom que ha viscut la cuina en general, permet al poble gitano fer-se un lloc", opina el cuiner, tot remarcant que "volem que la gent sàpiga que fa 600 anys que som aquí, hem entregat, hem rebut molta cuina, i tot forma part de la nostra cultura".El paper de la donaPer elaborar el receptari, els experts d'Alícia han visitat diferents comunitats gitanes del territori català. A través de "converses i cuinar amb ells s'ha recollit un coneixement que va més enllà de quantitats i procediments, si no també la manera de com i quan es menjava", diu Massanes. El treball recull les experiències personals i, també, les dels seus avantpassats d'aquí i procedents d'altres territoris com Andalusia, Màlaga, Múrcia o Portugal, entre d'altres, al voltant de la seva tradició culinària i gastronòmica.Entre els grans distintius d'aquest treball, apunta el director d'Alícia, hi ha també que la base d'aquest receptari "és femenina". "Són les que són les que creen plats saborosos per gaudir i que, alhora, fan família".Exemples que no són únicsMarí defineix la cuina gitana com una cuina "d'aprofitament" on la reina és la cansalada, però també altres ingredients com el fonoll o la gallina. "Són plats pesats, però també perquè són plats únics", diu. 'Cocido amb fonoll i sopa de pa', 'Mondongo', 'Patates guisades o amañadas' o 'Migas', són algunes de les receptes. El cuiner, però, insisteix en el fet que el llibre posa "la base de com és la cuina" però que "evidentment" existeixen moltes varietats d'aquests plats.

Anar al contingut