La Garriga impulsa un doble cicle formatiu vinculat a la fusta per combatre la fuga d'estudiants interessats en el sector

ACN La Garriga.-En els darrers anys la xifra d'estudiants matriculats als cicles de grau mitjà de Fusta i Moble i de Creació d'objectes i moble de La Garriga ha disminuït notablement. Per contra, existeix una elevada demanda de professionals qualificats per part d'empreses del sector. Per intentar revertir aquesta situació l'Ajuntament de la població i el departament d'Ensenyament han unit aquests dos itineraris formatius, un més tècnic i l'altre més artísitc, i han creat un doble cicle formatiu. L'objectiu de la iniciativa és formar fusters 4.0 que puguin donar resposta a les necessitats de personal que tenen les empreses d'una comarca tradicionalment vinculada a la fusteria i el moble on hi ha més de 100 negocis i 450 treballadors. Alhora vol fer veure als joves que aquesta és una professió "de futur" que va més enllà de la imatge "estereotipada" del fuster tradicional i que pot tenir altres sortides vinculades a camps com el de l'escenografia o el de l'edificació sostenible.

A partir del curs vinent l'Institut Vil·la Romana i l'escola d'Art i disseny EMAD de La Garriga oferiran als seus estudiants la possibilitat de combinar els cicles formatius de grau mitjà de Fusta i Moble amb el de Creació d'objectes i moble. Els alumnes tindran la possibilitat d'estudiar assignatures de tots dos itineraris i especialitzar-se segons els seus interessos, aconseguint noves competències professionals, que els facilitarà la incorporació al mercat laboral, i podran arribar a graduar-se d'ambdues titulacions. Aquesta és una iniciativa s'emmarca en el projecte Aliança per l'FP Dual i està impulsada per l'Ajuntament de la població, el Gremi de Fusta i Moble de La Garriga, el departament d'Ensenyament i la Fundació Bertelsmann. "Aquesta possible sinèrgia és molt interessant perquè els estudiants de l'EMAD poden tenir accés a continguts més industrials i els de l'Institut Vil·la Romana podran obtenir una vessant més enfocada al disseny que actualment no tenen", explica Elisenda Puga, professora de projectes de l'EMAD. Puga considera que es tracta de dos itineraris que poden ser molt complementaris perquè un és tècnic i l'altre més artístic. En aquest sentit ha destacat que les sortides professionals no es redueixen a les de treballar en un taller de fusteria convencional. "També hi ha altres possibilitats relacionades amb la creació d'escenografies, treballar com a tallistes de marcs i moldures o entrar a formar part d'un estudi de disseny centrat en la fusta ecologia". Fusters 4.0Angel Abelló, professor de l'Institut Vil·la Romana ha assegurat que els fusters del segle XXI han de ser capaços d'aplicar les noves tecnologies a la professió sense oblidar el passat. "Han de poder oferir als clients simulacions en 3D dels productes i alhora fer servir nous materials que aporten més durabilitat i flexibilitat". Abelló lamenta que els joves sentin poc interès en aquest camp perquè considera que és un sector amb molt de futur. "Potser no està de moda treballar amb les mans però l'alumnat que arriba aquí surt amb feina segura i amb un nivell de salari prou important", afirma el docent que afegeix que moltes empreses de la zona acudeixen a aquests dos centres formatius per cobrir places vacants. En aquest sentit, diverses empreses del Vallès Oriental, com Arles Design, Envernissats R. Vila, Pujolassos o Maderclass, insisteixen que necessiten incorporar a les seves plantilles personal que tingui coneixements sobre les noves tecnologies i tendències de producció actuals per mantenir la competitivitat del sector, que és cada vegada més tecnològic. "És molt important atraure el públic jove per satisfer l'alta demanda de mà d'obra que tenen les nostres empreses", assegura Salvador Ordóñez, coordinador general del Gremi Fusta i Moble que afegeix que la indústria de la fusta i el moble és una sortida professional molt rellevant a Catalunya, on hi ha unes 3.300, un 68,7% a la província de Barcelona, i especialment al Vallès Oriental, on hi ha més de 100 empreses que s'hi dediquen, i que donen feina a unes 450 persones. Per la seva banda, Guillem Salvans, Senior Project Manager de la Fundació Bertelsmann afirma que hi ha un estereotip molt fort d'aquesta professió: "Tenim un imaginari que no es correspon amb el d'un fuster actual i això impacta en l'elecció vocacional que fan els nois i les noies". Adverteix que amb les professions relacionades amb l'FP industrial es viu una situació atípica: "Hi ha més llocs de treball disponibles que no pas estudiants que vulguin esdevenir tècnics qualificats. I encara és més paradoxal quan sabem que les condicions de treball a la indústria solen ser més favorables que en altres entorns".Un cicle de pas que agradaOriol Escribà, un jove de Granollers que estudia a l'EMAD de La Garriga, assegura que el seu objectiu era estudiar Enginyeria de Disseny de Producte. "No em va anar bé el batxillerat i vaig haver d'agafar un altre camí per poder-hi arribar", reconeix Escribà que afirma que finalment el cicle de Creació d'Objectes i Moble li ha agradat fins al punt que s'està plantejant dedicar-s'hi. Una altra de les alumnes d'aquest curs, Míriam Pérez, ha destacat la vessant artística d'aquest itinerari. "Nosaltres no només aprenem a ser fusters, comencem des del principi, dissenyem i creem un producte únic que sorgeix de nosaltres mateixos", afirma. L'estudiant afirma que el seu objectiu és poder combinar la seva passió per la fusta i l'art amb la cura de les persones grans. "Voldria poder-los ensenyar a modelar a treballar amb les mans perquè pot ser molt beneficiós per aquells que pateixen malalties degeneratives com l'Alzheimer".