La galeria règia més antiga d'Europa torna a la Generalitat més de 400 anys després

La galeria règia més antiga d'Europa torna a la Generalitat més de 400 anys després
Barcelona

La galeria règia més antiga d'Europa torna a la Generalitat més de 400 anys després

Antoni d'Armengol Actualitzat
TEMA:
Patrimoni

Des de fa pocs dies torna a estar penjada a les parets del Palau de la Generalitat una part de la col·lecció de retrats de comtes i reis que van governar Catalunya fins al segle XVII.

La galeria de retrats, encarregada el 1587 per la Diputació del General al pintor bolonyès Filippo Ariosto, va presidir durant 300 anys la sala Nova, la sala de govern al Palau de la Generalitat de Catalunya. D'allí van anar a parar al museu militar de Montjuïc i, amb el retorn del castell a Barcelona, la col·lecció també ha tornat a mans del propietari original.

A principis del segle XIX, encara es podia distingir la galeria de comtes catalans penjada a les parets de la Sala Nova del Consistori Major de Palau, com es pot comprovar en un gravat del 1809. La sala on, encara ara, es reuneix el govern de Catalunya.

Durant més de 300 anys, els retrats de Guifré el Pilós, Ramon Berenguer el Gran, Jaume el Conqueridor, Martí l'Humà, Ferran el Catòlic o Felip II van ser exposats allà.

 

Fins que, el 1908, la Reial Audiència que ocupava el Palau de la Generalitat des del Decret de Nova Planta va ser traslladada a un nou edifici –al passeig de Lluís Companys–, juntament amb els 46 quadres de la galeria, 43 dels quals estan en procés de restauració.

D'allí es van traslladar el 1963 a Montjuïc, per decorar les parets del Museu Militar. Des del tancament del recinte, el 2009, són propietat de l'Ajuntament de Barcelona.

Maite Toneu, del Centre de Restauració Béns Mobles de la Generalitat, diu que les obres han patit "intervencions bastant invasives".

"Són obres que han estat en unes condicions, no les més idònies per la seva conservació i alhora han tingut un seguit d'intervencions de restauració al llarg dels segles. Són intervencions bastant invasives que han distorsionat el que és l'obra en si."

 

 

L'encàrrec que la Generalitat va fer el 1587 a Filippo Ariosto es fa poc després que el pintor fes el mateix encàrrec per a la Diputació d'Aragó, i té una clara intencionalitat política.

En plena disputa de competències, amb el poder de Felip II, Aragó i Catalunya volen posar en relleu la continuïtat històrica i la independència que els avala per negociar amb el rei, segons Rodolfo Galdeano, doctor d'Història de l'Art.

"El que fa la sèrie icònica és posar-la en valor. Escolta'm, nosaltres som aquests i venim d'aquí. A Castella també venen dels gots. És la mateixa arrel, però nosaltres tenim la nostra història, tenim una continuïtat al llarg de la història i arribem fins a tu, que ets el rei Felip II. D'alguna manera, el que estem dient és nosaltres pactem amb tu, però nosaltres tenim la nostra història."

 

 

Galdeano ha impulsat la relectura de la galeria de comtes i comtes reis catalans. Una col·lecció de pintures única per la seva extensió i antiguitat.

"Estem parlant de la sèrie més antiga d'Europa i estem parlant d'una sèrie que el que fa és reivindicar la història pròpia, no? Per tant, estàs recuperant patrimoni i, a més, el tornem al lloc on era."

 

 

La galeria de comtes mostra la voluntat de reivindicar la identitat pròpia, ja en el segle XVI. Les actes que documenten l'encàrrec expliquen també la divisió interna entre els que defensaven els drets absoluts del rei i els que defensaven les constitucions catalanes. Una divisió que va provocar que el pintor, després de cobrar l'encàrrec, abandonés precipitadament Barcelona sense concloure la part literària que havia d'acompanyar els quadres.

Per cert, la Generalitat va haver de pagar a l'artista la considerable quantitat de 1.702 lliures pels 46 quadres, més un altre de grans dimensions que representava sant Jordi. La Diputació d'Aragó, amb només 38 quadres, va pagar 1.520 escuts, una quantitat sensiblement inferior.

ARXIVAT A:
Patrimoni Art

VÍDEOS RELACIONATS