La Fiscalia recorre l'arxivament del presumpte espionatge dels Mossos

El jutge va descartar motius polítics en la documentació confiscada a la incineradora del Besòs
La Fiscalia recorre l'arxivament del presumpte espionatge dels Mossos
Barcelona

La Fiscalia recorre l'arxivament del presumpte espionatge dels Mossos

El jutge va descartar motius polítics en la documentació confiscada a la incineradora del Besòs
Redacció Actualitzat
TEMA:
Mossos d'Esquadra
Agents de la Policia Nacional desplegats a la incineradora del Besòs

Agents de la Policia Nacional desplegats a la incineradora del Besòs

La Fiscalia de Barcelona ha recorregut contra la decisió d'un jutge d'arxivar la causa per presumpte espionatge dels Mossos d'Esquadra a polítics i periodistes contraris al procés independentista. També ho han fet els suposats afectats per l'espionatge. 

L'instructor del cas va ordenar que s'arxivessin les querelles perquè entenia que els seguiments de diverses personalitats es van cenyir a criteris policials, i no pas a motius polítics, i que tota la informació es va obtenir per vies legals.

El recurs ha transcendit el mateix dia que el conseller Buch ha exigit disculpes públiques als que van donar per fet l'espionatge.

Va ser el 26 d'octubre del 2018 quan la Policia Nacional es va presentar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs per impedir que els Mossos cremessin documents de la Comissaria d'Informació.

La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela és qui va ordenar que s'aturés la incineració dels papers que hi havia en una trentena de caixes.


El jutjat d'instrucció 22 de Barcelona, que és el que es va fer càrrec del cas, també va dictaminar que no es va interceptar correspondència privada, no es van col·locar càmeres de vigilància, no es van punxar els telèfons, no es va entrar a cap domicili ni se'n va escorcollar cap.

L'instructor va admetre que la policia té un cert marge de discrecionalitat a l'hora d'investigar però va descartar que, en els casos denunciats, el seguiment es fes per motius arbitraris o polítics. I va considerar que s'havia buscat informació dels investigats per la seva rellevància, perquè "en un moment vulnerable" podien ser "autors o partícips en incidents amb afectació de l'ordre públic o esdevenir víctimes d'aquests incidents".

Les querelles les va presentar l'advocat José María Fuster Fabra. Entre els querellants també hi havia sindicalistes dels Mossos o l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch.

 

ARXIVAT A:
Mossos d'Esquadra

NOTÍCIES RELACIONADES