La fiscalia demanarà penes de fins a vuit anys de presó per als controladors
La Fiscalia de l'Estat demanarà penes de fins a vuit anys de presó per als controladors. Ho ha anunciat el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, que ha considerat que els controladors que van abandonar el seu lloc de treball van cometre un delicte "molt greu" de sedició, perquè ho van fer de manera "premeditada", "concertada" i "col·lectiva", fet que va causar un dany greu als ciutadans i al país. Conde-Pumpido ha explicat que per aquest motiu als controladors aeris se'ls demanaran penes d'entre tres i vuit anys de presó, segons el que preveu la llei penal i processal de navegació aèria del 1964.
La fiscalia demanarà penes de fins a vuit anys de presó per als controladors
Madrid

La fiscalia demanarà penes de fins a vuit anys de presó per als controladors

La Fiscalia de l'Estat demanarà penes de fins a vuit anys de presó per als controladors. Ho ha anunciat el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, que ha considerat que els controladors que van abandonar el seu lloc de treball van cometre un delicte "molt greu" de sedició, perquè ho van fer de manera "premeditada", "concertada" i "col·lectiva", fet que va causar un dany greu als ciutadans i al país. Conde-Pumpido ha explicat que per aquest motiu als controladors aeris se'ls demanaran penes d'entre tres i vuit anys de presó, segons el que preveu la llei penal i processal de navegació aèria del 1964.

Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
El fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, ha advertit que proposaran penes de tres a vuit anys de presó per als tècnics que van abandonar el lloc de treball. A tots ells se'ls atribuirà el delicte de sedició. Conde-Pumpido ha subratllat que els controladors van cometre un delicte "molt greu" perquè van actuar de forma "premeditada", "concertada" i "col·lectiva" fins a paralitzar el trànsit aeri.

"No estem parlant d'un problema laboral, perquè no han utilitzat en cap moment les vies legals", ha assegurat el fiscal general de l'Estat per referir-se als fets de divendres passat. Conde-Pumpido també ha precisat que "hi ha més de 20 diligències obertes i més de 400 persones presumptament responsables d'aquests fets".

Els controladors es neguen a declarar

Els dotze controladors aeris citats a l'Audiència Nacional aquest dijous per absentar-se dels llocs de treball divendres s'han negat a declarar acollint-se al seu dret a no fer-ho. Els controladors, representats per diversos advocats, han indicat que declararan quan els citi l'autoritat competent, ja que en aquest moment, atesa la militarització i l'estat d'alarma decretats, la justícia ordinària no seria la competent en el cas, sinó que ho hauria de fer la militar. No obstant això, la Fiscalia els ha aclarit que la jurisdicció ordinària sí que era competent ja que es tracta dels fets que van passar divendres a la tarda, abans dels decrets de militarització.

Fins a un centenar de controladors aeris han estat citats a declarar davant de la Fiscalia de Madrid per un presumpte delicte de sedició amb motiu de l'abandonament dels llocs de treball, quan van al·legar la falta d'adequació de les seves condicions psicofísiques per a l'acompliment del càrrec. Aquest dijous ho havien de fer dotze controladors i divendres dotze més. Però si finalment els controladors s'acullen al seu dret de no declarar el fiscal ja ha avançat que seguirà la seva investigació sobre el cas, especialment fixant-se en el que digui la policia. 

El ministeri públic va acordar dissabte passat citar a declarar tots aquells controladors que van abandonar els llocs de treball per valorar si els fets poden ser constitutius del delicte de sedició previst a la llei penal i processal de navegació aèria del 1964.

Sedició

Segons el catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona, Joan Queralt, els controladors han comès un delicte d'abandonament de la feina de forma massiva i han posat en perill la prestació del servei. Queralt compara l'acció dels controladors amb la d'algú que va a la feina, s'asseu al despatx i obre l'ordinador però no fa res. I un altre exemple, el d'uns bombers que reivindiquessin un nou conveni i anessin a un incendi però no l'apaguessin. "Com si es quedessin al peu de l'immoble o la fàbrica però no entressin a apagar el foc".  

Sedició militar

Aquest delicte està recollit a l'article 91 del codi, en el qual s'estableix que "els militars que, mitjançant un concert exprés o tàcit, en nombre de quatre o més o que, sense arribar a aquest nombre, constitueixin com a mínim la meitat d'una força, dotació o tripulació, refusin obeir les ordres legítimes rebudes, incompleixin els altres deures del servei o amenacin, ofenguin o ultratgin un superior, seran castigats amb la pena d'un a deu anys de presó quan es tracti dels mers executors, i amb la de dos a quinze quan es tracti dels promotors, del capitost que es posi al capdavant de la sedició i, en tots els casos, si es tracta d'oficials o de suboficials".

"Si els fets tinguessin lloc en situació de perill per a la seguretat del vaixell o l'aeronau, davant rebels o sediciosos, acudint a les armes o agredint un superior, les penes seran de deu a vint anys de presó per als mers executors i de deu a vint-i-cinc per als promotors, el capitost i, en tots els casos, per als oficials i suboficials", afegeix el precepte. "Si causés la mort o lesions com a mínim greus a un superior, s'imposarà la pena de quinze a vint-i-cinc anys de presó als promotors i altres responsables al·ludits en el paràgraf passat, i de deu a vint-i-cinc anys als mers executors", afegeix.

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut