La fiscalia demana presó per a Forcadell i els altres membres de la mesa, tret de Nuet
En la declaració al Suprem, els querellats han assegurat que la declaració d'independència del 27 d'octubre va ser "simbòlica i política"
La fiscalia ha demanat presó per a Carme Forcadell i els altres membres querellats de la mesa del Parlament, tret de Joan Josep Nuet. La petició és de presó sense fiança per a Forcadell i tres membres més de la mesa: Lluís Corominas, Lluís Guinó i Anna Simó. En el cas de Ramona Barrufet, la petició és de presó eludible amb fiança de 50.000 euros. I, en el cas de Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot, la fiscalia sol·licita compareixences periòdiques als jutjats.
Tots sis han declarat davant el Tribunal Suprem investigats per rebel·lió, sedició i malversació. Forcadell i els membres sobiranistes de la mesa han afirmat que han acatat l'aplicació de l'article 155, i que la declaració d'independència del 27 d'octubre va tenir un caràcter simbòlic. Això és el que ha transcendit de la declaració de Carme Forcadell i els membres sobiranistes de la mesa.
Ramona Barrufet, que ha declarat a la tarda, ha afirmat davant el jutge que l'1-O no va tenir validesa i no comptava amb garanties. També s'ha desmarcat de la via unilateral i ha assegurat que el procés només es pot abordar des d'un pacte polític.
L'últim a declarar, des de quarts de 6 i durant aproximadament mitja hora, ha estat Joan Josep Nuet, que ha acreditat que va votar en contra de la tramitació de la declaració d'independència.
Ara, després d'escoltar la petició de la fiscalia, el jutge Pablo Llanera haurà de decidir quines mesures ordena.
En la declaració, els investigats han considerat obvi l'acatament de l'article 155, ja que el govern ha estat cessat, se n'han intervingut les competències i el Parlament ha quedat dissolt després de la convocatòria d'eleccions pel 21 de desembre.
També han argumentat que la declaració d'independència no ha tingut valor jurídic en cap moment perquè mai s'ha publicat al diari oficial del Parlament. Per això s'hi han referit com una declaració "política".
De la declaració de Forcadell també se sap que ha aportat documentació nova referent als pressupostos de la Generalitat per certificar que han estat sota el control del Ministeri d'Hisenda. D'aquesta manera vol demostrar que no té motiu de ser l'acusació de malversació de fons públics. Una de les qüestions que hi ha damunt la taula és si van malversar 6,2 milions d'euros en l'organització del referèndum.
Forcadell declara més de dues hores
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat la primera a declarar davant del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena aquest dijous a Madrid. Forcadell ha declarat durant més de dues hores i ha respost a les preguntes de la defensa i també a les de dos fiscals, Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, que va ser fiscal general de l'Estat fins fa un any.
Després d'un recés ha estat el torn de Corominas, vicepresident primer de la mesa, que ha declarat durant unes 2 hores i Guinó, uns 50 minuts. La seva declaració ha acabat poc després de les dues del migdia. Després d'un breu descans ha pres el seu lloc davant del jutge i les parts Anna Simó. Per aquest interrogatori hi ha hagut un canvi de fiscals: el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, i Jaime Moreno han substituït Madrigal i Cadena.
A quarts de cinc han començat els interrogatoris pendents, a Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. Aquest últim va votar en contra de l'admissió a tràmit de la declaració d'independència.
Canvi d'estratègia en la defensa
Respondre a les preguntes de la fiscalia és un canvi d'estratègia conjunta de tots els membres de la mesa querellats. La setmana passada, els consellers del govern es van negar a respondre a la fiscalia i després que la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela els enviés a tots a la presó, el primer que va dir la fiscalia va ser que haurien d'haver contestat les seves preguntes.
Segons sembla, en la seva defensa Forcadell ha fet servir l'argument que sempre ha permès els debats al Parlament sense prejutjar-ne el contingut.
També els pot ajudar de cara a una rebaixa eventual de la petició de mesures cautelars contra ells, que podrien anar des de la retirada de passaport i l'obligació de comparèixer als jutjats fins a la presó preventiva.
El Suprem, 20 anys sense dictar presó provisional
La fiscalia ha optat per demanar presó preventiva en comptes de decidir-se per mesures més lleus, com fiances o la prohibició de sortir de l'Estat.
En aquest sentit, hi ha un contrast molt gran en les mesures que han aplicat el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, que la setmana passada va enviar a la presó 9 membres del govern de la Generalitat: els jutges de l'AN fan servir molt sovint les ordres de presó provisional; en canvi, al TS fa 20 anys que no es dicta cap presó provisional.
El TS també és un tribunal que s'ha mostrat molt més garantista que l'AN: els membres de la mesa querellats van demanar temps per preparar les declaracions i els van concedir una setmana.
Presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació
En total, són sis els membres de la mesa del Parlament citats aquest dijous al Tribunal Suprem: a més de Forcadell, Corominas, Guinó i Simó, hi han hagut d'anar Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. Tots sis han tornat a comparèixer investigats per delictes de rebel·lió, sedició i malversació.
El motiu és haver facilitat que el Parlament fes la declaració d'independència el 27 d'octubre. Quan han arribat els investigats, els esperava un grup de suport, que ha cridat "No esteu sols", i també uns manifestants amb banderes a favor de la unitat d'Espanya que cridaven contra Carles Puigdemont:
Crits creuats a les portes del Tribunal Suprem, ara. "Puigdemont, a la prisión" i "No esteu sols" pic.twitter.com/gPdkXnoguJ
Marta Viladot (@mviladots) 9 de novembre de 2017
En el grup de suport hi havia molts polítics catalans, com ara Marta Pascal, del PDeCAT; Mireia Boya, de la CUP; Roger Torrent, d'ERC; Albano Dante Fachin; Antoni Castellà, de Demòcrates de Catalunya, i Xavier Domènech, d'En Comú Podem, entre altres.
Tots els investigats, que estaven citats a les 9.30, han arribat poc després de les 9 del matí en dos vehicles. Anna Simó i Joan Josep Nuet han entrat junts a l'edifici del Tribunal Suprem.
Compareixença ajornada
La compareixença davant del Tribunal Suprem es va ajornar el 2 de novembre a petició dels advocats de la defensa, que demanaven tenir més temps per analitzar la querella. Durant aquesta setmana, Forcadell i els altres cinc membres de la mesa han estat sota vigilància policial, tal com van demanar els fiscals.
Les mesures cautelars durant aquest temps han estat facilitar el domicili i els telèfons de contacte i estar localitzables. La fiscalia podria demanar presó incondicional per a Forcadell i els cinc membres de la mesa, tal com ja va fer amb els consellers del govern que van declarar a l'Audiència Nacional.
Si finalment la fiscalia demana presó provisional el jutge Pablo Llarena podria seguir l'exemple de la jutge Carmen Lamela, de l'Audiència Nacional, i enviar-los a la presó, o bé fer com el jutge belga amb Puigdemont i els seus consellers a Brussel·les, que els va deixar en llibertat amb mesures cautelars.
El TS reclama la causa del TSJC i podria fer el mateix amb la de l'AN
La sala d'admissió del TS va plantejar que podria reclamar la competència d'aquest tribunal en les altres causes contra Forcadell per desobediència al Tribunal Constitucional, entre altres. En aquest sentit, els últims dies s'ha especulat sobre la possibilitat que també reclami la causa que instrueix la jutge Lamela, de l'Audiència Nacional, contra el govern de la Generalitat, però el més probable és que assumeixi les que hi ha obertes al TSJC.
De fet, el jutge Pablo Llarena ja ha reclamat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les diligències que ja ha fet contra aquests membres de la mesa del Parlament per desobediència i prevaricació. D'aquesta manera, atén la petició que la fiscalia va fer a la querella que va presentar el 30 d'octubre, d'agrupar la causa.
Nuet ha demanat l'arxivament de la seva causa
Per la seva banda, Joan Josep Nuet ha demanat al Suprem que s'arxivi la seva causa per rebel·lió, amb l'argument que s'ha oposat al "projecte independentista".
L'advocat de Nuet també ha argumentat que la querella de la fiscalia conté "errors greus", perquè li imputa haver votat a favor de la tramitació de la llei de transitorietat i de la resolució d'independència, cosa que no és certa.
♦ Emotiu homenatge dels treballadors del Parlament a Carme Forcadell
