La Fiscalia demana més de 100 anys de presó per a 12 independentistes gallecs

Les organitzacions sobiranistes Causa Galiza i Ceivar consideren que la petició de la Fiscalia de l'Audiència Nacional és "un salt qualitatiu greu en la persecució de l'independentisme"
La Fiscalia demana més de 100 anys de presó per a 12 independentistes gallecs

La Fiscalia demana més de 100 anys de presó per a 12 independentistes gallecs

Les organitzacions sobiranistes Causa Galiza i Ceivar consideren que la petició de la Fiscalia de l'Audiència Nacional és "un salt qualitatiu greu en la persecució de l'independentisme"
Ramon Radó Actualitzat
TEMA:
Galícia
La Fiscalia demana més de 100 anys de presó per a 12 independentistes gallecs
Manifestació independentista el Dia de la Pàtria Gallega, el 25 de juliol passat (@CausaGaliza)

La Fiscalia de l'Audiència Nacional demana un total de 102 anys de presó per a 12 independentistes gallecs acusats dels delictes de pertinença a organització criminal i enaltiment del terrorisme. Cadascun dels processats podria ser condemnat a penes d'entre 4 i 12 anys de presó: 11 pels dos delictes i i 1 només per enaltiment del terrorisme.

Els processats són nou militants del partit independentista d'esquerres Causa Galiza i tres de l'organització antirepressiva Ceivar, organitzacions que el ministeri públic demana que es dissolguin. A tots ells se'ls jutjarà a l'Audiència Nacional entre la primavera i l'estiu del 2020.

Els dotze militants independentistes estan acusats de suport al col·lectiu de presos de Resistencia Galega, una organització armada a la qual s'atribueixen una seixantena d'accions, la majoria amb explosius casolans, contra partits polítics o entitats bancàries. En cap d'aquests atacs va haver-hi víctimes mortals.

 

Operació policial contra Resistencia Galega el juny passat a Vigo

 

L'escrit de la Fiscalia, datat el 29 d'octubre, però que no es va conèixer fins fa pocs dies, considera que Causa Galiza "desenvolupava activitats concretes orientades a l'organització i promoció d'actes de suport" a membres de Resistencia Galega i a les seves "organitzacions terroristes antecessores".

El text de la Fiscalia narra la participació dels acusats en manifestacions, en el procés constituent de Causa Galiza o en reunions d'organitzacions independentistes gallegues. A més, també cita la gestió de comptes de xarxes socials, l'elaboració de manifestos "en suport dels membres de Resistencia Galega o la possessió de cartells amb lemes com 'Stop Juizos Políticos', 'Liberdade presos políticos' o 'Defender a terra non é delito'".

 

 

Un procés de més de quatre anys

L'origen de l'operació Jaro se situa a l'octubre del 2015, quan es va detenir nou militants de Causa Galiza. Els altres tres processats, militants de l'organització antirepressiva Ceivar, van ser detinguts el juny de 2017. Posteriorment, els dos casos es van fusionar en un únic sumari.

El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco va acusar els dotze independentistes de pertinença a organització armada i enaltiment del terrorisme. No es va decretar presó preventiva per a cap dels acusats, però sí que es van imposar mesures cautelars, com la prohibició de sortir del territori espanyol o la suspensió de les activitats de les organitzacions.

El 2018 es va retirar la imputació de pertinença a organització criminal i va quedar únicament el delicte d'enaltiment del terrorisme.

Fa dues setmanes, en l'escrit d'acusació en ferm, la Fiscalia va recuperar el delicte de pertinença a organització criminal i va fer una petició de 4 anys de presó per a cadascun dels 12 processats, més 2 anys de presó per cada vegada que s'hauria comès el delicte d'enaltiment del terrorisme.

Tot plegat suposa unes peticions de presó d'entre 4 i 12 anys per a cadascun dels processats.

 

Manifestació contra la il·legalització d'organitzacions independentistes gallegues l'any 2016 a Santiago de Compostel·la (@CausaGaliza)

 

Causa Galiza: "Indefensió absoluta"

Després de l'escrit de la Fiscalia, Causa Galiza va lamentar el "gir de 180 graus" de la causa judicial en un moment en què "tot apuntava a la desconstrucció progressiva" del cas.

En el document de finals d'octubre, la Fiscalia recupera l'acusació de pertinença a organització criminal. Un dels processats, Joam Peres, membre del comitè executiu de Causa Galiza, ha explicat al 324.cat que senten una "indefensió absoluta" i que, amb les noves acusacions, "canvia completament l'horitzó":

"Estàvem treballant amb la possibilitat, si finalment anàvem a judici només per enaltiment del terrorisme, de tenir un horitzó penal d'entre 1 i 3 anys, i, ara afrontem una pena d'entre 6 i 12 anys de presó."

A més, si finalment es dissolen les dues organitzacions independentistes gallegues, Peres alerta que suposaria "l'eliminació d'un moviment polític", però també un avís per a possibles noves formacions.

"Seria una espasa de Dàmocles per a qui, en el futur, volgués reorganitzar l'espai polític de l'independentisme gallec."

 

 

 

Péres: "Càstig a l'independentisme"

Joam Peres emmarca l'enduriment de la petició de penes per part de la Fiscalia de l'Audiència Nacional en l'actual situació política a l'estat, i assegura que és "un salt qualitatiu greu en la persecució de l'independentisme políticament organitzat".

"El teló de fons és el procés involutiu que hi ha a l'estat espanyol: repressió, censura digital, sentència del procés... Davant la crisi del règim constitucional estan optant per la mà dura."

Segons el dirigent de Causa Galiza, l'Estat vol frenar "qualsevol intent d'activació política de la proposta independentista" i marcar una "línia vermella" a altres sectors nacionalistes que puguin "estar en evolució cap a posicions independentistes".

"Si hi ha un independentisme emergent, el castiguen amb mà dura per evitar una situació com la catalana o la basca."

 

Roda de premsa d'alguns dels processats per l'Audiència Nacional (@CausaGaliza)


Crítiques a una "línia informativa unànime"

Peres és molt crític amb el paper dels mitjans de comunicació durant tot el procés i creu que, a nivell mediàtic, hi ha hagut una "hegemonia absoluta" del punt de vista de la Guàrdia Civil i la Fiscalia.

"El relat de la Guàrdia Civil ha estat omnipresent. A cap mitjà ha semblat importar-li contrastar-ho amb la nostra versió."

Alguns dels processats han fet aquest dimecres una roda de premsa, a la qual només ha assistit un mitjà de comunicació, una situació que compara amb quan va esclatar l'operació Jaro, l'any 2015, quan el cas "va obrir telenotícies i va estar a les portades de tots els diaris".

 

 

 

 

Escrit d'acusació de la Fiscalia de l'Audiència Nacional by Moderador Noticies Web on Scribd

 

 

ARXIVAT A:
Audiència Nacional Galícia Judicial