La Fiscalia confirma l'acusació de rebel·lió contra els líders independentistes

La Fiscalia manté l'acusació per rebel·lió contra els líders independentistes jutjats al Tribunal Suprem en considerar que ha quedat acreditada l'existència d'una violència permesa i dirigida per ells.

La Fiscalia General de l'Estat ha elevat a definitives aquest dimecres les seves conclusions "sense cap modificació substancial", només, ha dit el fiscal Jaime Moreno, amb una "redacció més completa i rica".

Demanen pel delicte de rebel·lió 25 anys de presó per a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i 17 anys a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

També demanen 17 anys per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i 16 per als cinc exconsellers que són a la presó: Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

A més, la Fiscalia demana que els líders independentistes no puguin obtenir el tercer grau, i per tant, sortir de la presó fins a complir la meitat d'una hipotètica condemna. Això és el que recull l'apartat 36.2 del Codi Penal.

La Fiscalia ha fet una altra modificació, aquest cop respecte als membres de la mesa que havien de ser jutjats al Suprem, amb l'argument que ja s'ha declarat competent per jutjar-los el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

En l'escrit de la Fiscalia, però, hi havia un error en les penes demanades per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que posa una pena de 18 anys en lloc dels 17, i rebaixa de 17 a 16 els anys demanats per a Carme Forcadell. La Fiscalia ja ha admès que es tractava d'un error.

Com ja va justificar quan va fer públiques les peticions del judici contra el procés independentista, el passat mes de novembre, la Fiscalia els aplica a tots ells els punts primer, cinquè i setè de l'article 472 del Codi Penal, i també el primer de l'article 473, com a "promotors i/o caps principals" de la presumpta rebel·lió. També demana la "inhabilitació absoluta" a cadascun pels mateixos anys de la petició de presó, en aplicació de l'article 478.

L'Advocacia de l'Estat també manté les seves acusacions

L'Advocacia de l'Estat manté el delicte de sedició. Un delicte que el Codi Penal situa com un delicte de caire menor, en el títol XXII dedicat als delictes contra l'ordre públic. Es preveuen fins a 15 anys de presó, així com la inhabilitació del càrrec. Aquest delicte penalitza aquells que s'alcin públicament i "tumultuosament" per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis. També castiga que s'impedeixi a qualsevol autoritat el compliment de resolucions administratives o judicials.

Per la seva banda, l'acusació popular de Vox manté les acusacions per a la majoria dels líders independentistes, excepte per a Santi Vila, a qui han retirat l'acusació d'organització criminal i malversació.

Les defenses demanen la seva petició d'absolució

Les defenses estan explicant les seves conclusions. Totes mantenen la petició d'absolució i algunes d'elles presentaran modificacions no substancials.

"Alçament generalitzat, esquitxat d'actes de força, agressió i violència"

La Fiscalia considera Junqueras màxim responsable d'un "alçament generalitzat, esquitxat d'actes de força, agressió i violència", que van fer respondre el rei amb el missatge del 3 d'octubre.

A Forn també se l'acusa del delicte de rebel·lió, però en una escala diferent, la de comandaments subalterns, per la qual cosa la pena que es demana és de 16 anys, sumant-hi el delicte de desviació de cabals públics.

Pel que fa als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull i Dolors Bassa, la Fiscalia argumenta que van executar un pla acordat, plenament conscients de la il·legalitat del procés. En l'escrit de conclusions, descriu com Romeva, Rull i Turull van participar en reunions on es va discutir el procés d'independència i la construcció d'un estat propi.

Sobre l'1 d'octubre, afegeix que van fer crides públiques a votar, sent conscients que hi havia una "altíssima probabilitat d'actes violents".

Per als altres tres exconsellers acusats que estan en llibertat -Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila-, la Fiscalia demana 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta pels delictes de malversació i de desobediència continuada greu.

Els altres delictes pels quals se'ls acusa

Pel delicte de malversació de cabals públics, la Fiscalia demana de 2 a 6 anys de presó i de 9 a 10 d'inhabilitació. Ara bé, si s'ha provocat un dany greu o un entorpiment del servei públic, podrien arribar als 8 anys de presó i d'inhabilitació.

Sobre el delicte de desobediència, comporta una multa econòmica i la inhabilitació de sis mesos a dos anys. És el delicte pel qual es va condemnar Mas, Ortega, Rigau i Homs pel 9N. I pel que fa al delicte d'organització criminal, es demana de 4 a 8 anys de presó per als dirigents i de 2 a 5 anys per als participants.

El Codi Penal espanyol dedica el títol XXI als delictes contra la Constitució Espanyola. El primer que defineix i fixa és el de rebel·lió, i hi dedica els articles del 472 al 484.

Aquest delicte es contempla contra qui pretengui "declarar la independència d'una part del territori nacional" com un dels supòsits, però la definició inicial exigeix que hi hagi un alçament "violent i públic".

Intervenció de l'exèrcit

De fet, l'articulat posterior implica que la rebel·lió sigui una situació en què calgui una intervenció militar: l'article 476 preveu penes de presó per als militars que "no facin servir els mitjans al seu abast per contenir la rebel·lió".

I l'article 479 detalla que "quan s'hagi manifestat la rebel·lió, l'autoritat governativa intimarà els sublevats a dissoldre's i a retirar-se immediatament", i que si això no passa, l'autoritat farà ús de la força.

Aquest article conclou: "No serà necessària la intimació des del moment en què els rebels trenquin el foc."